PER LLOGAR-HI CADIRES
La millor defensa, un bon atac
La premsa feta i pensada a Espanya difon des de fa temps la idea que a Catalunya se li ha consentit massa. Per tant, després de la malifeta de l’1-O i dies successius, els acusats haurien de presentar-se al tribunal amb mansuetud i demanant clemència. En comptes d’això, va i es defensen. A sobre, utilitzant les lleis espanyoles. Per això, a les portades llegim que les defenses “ataquen l’Estat”, que ja és dir, o, amb més precisió, la “justícia espanyola”. I si no, que “repten” la justícia per intentar impedir que treballi. I només és el primer dia.
Sense alternatives
Juan Carlos Rodríguez Ibarra, adverteix en un article al Diario de Sevilla il·lustrat per Rosell: “No hi ha diàleg possible ni res a negociar amb l’independentisme. O Constitució i Estat democràtic o república catalana independent. Aquestes i no altres són les alternatives.” I després d’invocar Veneçuela i Nicaragua, diu que a Catalunya “fa set anys que va desaparèixer la legalitat constitucional”.
Propaganda contra un estat de dret
Dir que el judici és polític, com afirmen les defenses, és “una greu falsedat propagandística”, afirma l’Heraldo al seu editorial. “Espanya és un estat de dret on ningú és a la presó per les seves idees.”
Mentiders compulsius
Un acudit, en aquest cas de Ricardo a El Mundo, resumeix a la perfecció una línia editorial: a Catalunya va passar el que nosaltres, des de Madrid estant, direm que va passar. Que la veritat no ens espatlli els titulars! Ni ens faci perdre el judici...
Tot en ordre al Tribunal Suprem
El Mundo afirma que el judici té totes les garanties gràcies al “rigor” del jutge Llarena, a la “preservació dels drets dels acusats” i per “l’escrupolós zel en garantir la presumpció d’innocència”.
Que diuen que no és lloc per fer mítings
L’editorial de l’ABC avisa que el Suprem no és lloc per fer mítings i que el principal argument per no anul·lar el judici el dona el separatisme “amb la seva incoherència, sectarisme i mentides”.
