“Es jutja la democràcia, no ens podem quedar equidistants”

Jo crec que les acusacions i els jutges ja tenen una idea molt preconcebuda. Han creat un relat que va començar al jutjat 13 de Barcelona i a partir d’aquí el fiscal José Manuel Maza en va escriure una novel·la. Si no és una sentència ja feta, s’hi assemblarà moltíssim. Pot ser que aquesta sigui menys dura, però hi haurà una voluntat d’exemplaritat perquè a ningú se li acudeixi tornar-ho a fer.

El que he vist és que els llaços i símbols grocs han tornat al carrer. Hem de tenir present que el judici és una finestra al món. Hi ha molta gent que n’està pendent, i és una oportunitat per a un debat al seu entorn. Potser perdem la sentència, no ho podem controlar, però el que sí que podem controlar és el debat polític. Estem immersos en una batalla d’idees, per un model de país, per unes formes democràtiques de participar. Podem guanyar perfectament aquesta batalla. Cada un de nosaltres ha de sentir-se interpel·lat per aquest judici. És un judici a la democràcia, i no pot ser que ens quedem equidistants.

Si una persona resumeix el que és la injustícia, aquesta és Carme Forcadell. Ella tenia l’obligació de fer el debat polític. No m’imagino un Parlament que no pugui debatre determinades coses perquè un tribunal li ho demana. I el Constitucional pretenia això, posar un filtre. La presidenta del Parlament va facilitar el debat i tenia la funció de defensar els drets de la ciutadania. Així ho va fer. No es pot posar portes de censura a un parlament democràtic. Per tant, no es pot condemnar a penes de presó algú que va permetre el debat. Carme Forcadell va estar a l’altura d’aquest moment històric.

Gens positiva. Les dues parts que havien de dialogar han comès errors tàctics, han pres dedicions que no havien de prendre. El PSOE està garratibat, col·lapsat, perquè hi ha una ofensiva molt forta de les dretes i que ha calat dins del partit socialista. També val a dir que el que ha fet més mal al PSOE no és la manifestació del cap de setmana passat a Madrid, sinó la posició de molts dels seus barons. Tenim un PSOE trencat, perquè mig partit es creu les ideologies de la dreta. Això s’ha de denunciar. Si el PSOE no es treu de sobre aquesta llosa, quedarà incapacitat per fer una proposta de l’Estat que sigui realista. Al seu torn, per l’altra bàndol, s’ha quedat sense el millor aliat que podia tenir, Pedro Sánchez. L’acord d’ambdues bandes hauria facilitat, de retruc, l’aprovació dels pressupostos catalans, i amb ells l’estabilitat. També hauria posat una barrera momentània a aquesta dreta que s’està preparant per a la reconquesta.