La UE, decidida a agafar el timó de la pròpia seguretat
Mogherini assegura que s’han produït avenços en la integració militar europea
El cap de l’OTAN alerta que el projecte comunitari no ha d’anar en detriment de l’Aliança
Europa es va mostrar disposada, ahir, a agafar les regnes de la seva seguretat i a avançar en la integració militar, davant la creixent amenaça russa, el distanciament dels EUA i la pèrdua de múscul defensiu que suposa el Brexit, segons va explicar la cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini.
El tema va dominar la primera jornada de la Conferència de Seguretat de Munic (MSC), un fòrum clau en política exterior i de defensa que, fins demà, aplega experts i més de trenta caps d’estat i de govern i més de vuitanta ministres d’aquests àmbits.
Mogherini va assegurar que la Unió Europea (UE) ha avançat molt en la integració militar dels estats membres. “L’Europa de la defensa és una realitat amb pilars sòlids” perquè la UE ha començat a invertir “seriosament” en la seva capacitat militar comuna per aconseguir que sigui “creïble”. En la mateixa línia, el ministre alemany d’Exteriors, Heiko Maas, va dir que Berlín aposta per “una Europa forta i amb capacitat d’actuar” perquè, en política exterior, sigui “un actor” i no un mer “objecte”.
Alemanya gastarà més
No obstant, el projecte és percebut amb escepticisme des de l’interior (pels dubtes d’alguns socis comunitaris), l’exterior (per aliats que temen que se soscavi l’OTAN) i per Rússia, que s’ha convertit en una amenaça creixent per la seva ingerència a Ucraïna i les seves violacions del tractat INF de no proliferació nuclear. Els dubtes interns els va expressar, ahir, el cap de la diplomàcia polonesa, Jacek Czaputowicz, que va indicar que Varsòvia –un estret aliat de Washington– se sumarà al projecte si garanteix “sinergies” amb l’OTAN, i no “superposicions”.
També el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va advertir que la integració militar europea “no ha de substituir la unitat transatlàntica”.
Des de fora de la UE, la primera ministra noruega, Erna Solberg, va insistir que el bloc comunitari ha de “complementar” l’OTAN en matèria de defensa, i no “competir-hi” ni “duplicar esforços”.
Països com ara Alemanya es van comprometre a incrementar el seu pressupost de defensa, tal com exigeix l’administració Trump. La ministra del ram, Ursula von der Leyen, va dir que un repartiment més just de les càrregues financeres al si de l’Aliança implicarà reequilibrar la presa de decisions dins l’organització.
LA XIFRA
El ‘Brexit’ no apartarà Londres de la defensa europea
RedaccióEl Brexit va entrar també en els debats de la conferència de Munic. La sortida del Regne Unit implica que la Unió Europea (UE) perdrà el 20% de la seva actual despesa militar. El ministre britànic de Defensa, Gavin Williamson, va reiterar que, tot i el Brexit, el “compromís” del Regne Unit amb la defensa europea “continua inalterable”. “Tots hem d’assumir la nostra responsabilitat per la seguretat del continent”, va afirmar. Williamson també es va referir al compromís dels membres de l’Aliança Atlàntica de dedicar el 2% del seu PIB a defensa. Aquesta xifra, va dir el ministre, no ha de ser “un sostre” de despesa, sinó “un terra”. Williamson va demanar a la UE que, en el seu procés d’integració militar, “no exclogui” els aliats que no pertanyin al bloc comunitari pel que fa a la “construcció de capacitats”. En el rerefons, les pors de Londres que, a partir del Brexit, els exèrcits dels diversos estats de la UE redueixin les seves adquisicions d’armament britànic.
Per contra, el ministre britànic va assegurar que el Brexit permetrà al Regne Unit “fer més en l’escenari global” i va reiterar que la principal “amenaça” a la seguretat del Vell Continent continua sent Rússia.
