Epístoles carceràries que faran història

Dibuixos, litografies, manualitats, paràgrafs i capítols o llibres sencers, poesies, mots encreuats, programes de festes majors, sudokus, còmics, revistes, postals de les vacances, punts de llibre i felicitacions de Nadal, entre d’altres, però sobretot milers i milers de cartes, omplen els domicilis dels familiars i amics dels presos polítics catalans, però també la seu d’Òmnium Cultural. Amb el judici en marxa, la prèvia de la vaga de fam a principis de desembre de Jordi Turull i Jordi Sànchez (20 dies) i després de Josep Rull i Joaquim Forn (17 dies), el seu posterior trasllat a l’hospital penitenciari de Terrassa i ara a les presons de Madrid, les missives s’han multiplicat. La quantitat pot oscil·lar entre les 80 i les 100 cartes diàries en alguns casos, i els presos les llegeixen totes, perquè els ajuden i els motiven per superar la quotidianitat i la monotonia a la presó, els mantenen en contacte amb l’exterior i, també, com deia en el llibre Esperança i llibertat el conseller Raül Romeva, els permeten “copsar l’estat d’ànim col·lectiu del país”. No tenen prou espai a les cel·les i en poden treure una caixa al mes, però què en fan i quin serà el destí final de les més de 200.000 missives que han acumulat?

De moment, tots les guarden i intenten anar-les classificant, però hi ha alguns presos que hi estan esmerçant més esforços, perquè són conscients que “són fonts primàries de la història de Catalunya”, explica la historiadora Mariona Vigués, amiga i persona de confiança de l’exconseller de Territori, el terrassenc Josep Rull. A petició seva, s’encarrega de la feina d’arxivar i guardar en un lloc segur, que no vol desvelar per seguretat i prudència, tota la correspondència que està rebent, amb una metodologia que ha tingut l’aval de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), destí on Rull vol deixar el llegat, malgrat que no utilitzi els paràmetres del sistema universal, ja que és un arxiu “viu”. Fins fa unes setmanes, n’ha classificat 12.000, però deixa clar que moltes estan firmades coralment per membres d’entitats, recollides en sopars grocs o altres activitats, i que en total poden representar unes 120.000 persones.

A la seu d’Òmnium, i “gràcies a la feina pacient i minuciosa” d’una desena de voluntaris coordinats per l’àrea de Presidència, reben la correspondència que la família de Jordi Cuixart els fa arribar després que hagi intentat llegir-la tota. Allà classifiquen les cartes per ordre alfabètic i les numeren per guardar-les a l’arxiu de l’entitat. Tenen aproximadament uns 30.000 registres entrats des del 16 d’octubre del 2017 i consideren que aquest és un “projecte ambiciós per mantenir ben viva la memòria col·lectiva d’aquest camí cap a la independència de Catalunya i per reflectir l’onada de suport contra la repressió que ha representat un canvi molt important en la nostra consciència col·lectiva com a societat”, expliquen, a banda que ajudarà a “entendre la història que entre tots estem construint”.

Per la seva banda, el Fons Josep Rull, com de moment es diu, també pretén preservar aquestes fonts primàries perquè puguin ser objecte d’estudi històric en un futur, però també per protegir la privacitat dels emissors, ja que la llei de protecció de dades fixa que són propietat del remitent i que fins d’aquí a 25 anys no es poden cedir si no es té el seu consentiment explícit. De moment, Vigués les classifica per períodes: el primer, des que va entrar a la presó d’Estremera fins que en va sortir, el 3 de febrer; el segon, del 23 de març del 2018 al 10 de juliol del 2018, encara presoner a Madrid, i el tercer, des que el van traslladar, l’11 de juliol, a Lledoners. Però ja ha començat un quart període, des que se l’han tornat a endur pel judici. Amb Rull van establir quin seria el mètode d’arxivament, i la seva parella, Meritxell Lluís, com a presidenta de l’Associació Catalana pels Drets Civils, impulsada pels familiars dels represaliats polítics, es va reunir amb responsables de l’Arxiu Nacional i amb la resta de familiars per exposar-los com ho feien i aconsellar-los un sistema de treball que intenten seguir, per exemple, des de l’entorn del conseller Joaquim Forn.

La voluntat de Rull és contestar-les totes quan li sigui possible. “Vam idear un sistema segons el qual cada cop que contestés una carta faria el senyal de «vist» al sobre”, diu. Això permet que, en classificar-les, consti com a “contestada” en l’apartat d’observacions perquè en el futur els historiadors en puguin rastrejar el contingut contactant amb els remitents. La base de dades informatitzada que ha creat Vigués, en la qual treballa “a estones” i quan ja no pot dormir –explica–, estableix fins a catorze categories, tot i que les més personals Rull podria decidir no cedir-les a l’ANC: de família, d’amistats, de gent del PDeCAT, d’altres partits polítics, d’institucions, d’entitats i col·lectius, de Terrassa, de la conselleria de Territori i relacionats amb la Generalitat, de professionals dels mitjans de comunicació, de coneguts, d’infants i adolescents, de ciutadania de Catalunya i de fora en què consti remitent, de ciutadania sense remitent que no pot contestar, i una última d’estrangers. En cada categoria, hi posa els cognoms, el nom, l’adreça, el codi postal, la població, el país, si està contestada i el període en què l’ha rebut. Després, a la base de dades li assigna una lletra de l’abecedari associada a un número identificador, que va del 0 fins al 9.999 per a cada categoria. Amb llapis, al darrere de cada sobre, hi posa la lletra i el número de codi, i les col·loca en unes fundes de plàstic que van a parar a unes carpetes classificades en estanteries. Del total de 947 municipis catalans existents, ha rebut correspondència de més de 600; també de 60 pobles de l’Estat espanyol i unes 600 de 46 països del món. Vigués també destaca que, de totes les rebudes, sols una desena no són de suport, cartes que Rull té especial interès a contestar.

En el cas de la consellera Dolors Bassa, fins a l’1 de novembre n’havia rebut 27.000, i les llegeix totes. El seu fill fa un Excel en què posa les dades per poder localitzar el remitent, amb la data d’enviament, i escaneja les cartes, que guarda en caixes classificades pel lloc de procedència. En el cas d’Oriol Junqueras, les missives són entregades als arxius de la Fundació Josep Irla. Raül Romeva va ser un dels primers a classificar-les, ja a dins la presó, per mida i, després de la lectura, segons si podria respondre o no –n’ha contestat més de 5.600–, les té guardades a casa numerades. Jordi Sànchez també les guarda al seu domicili, com fa Carme Forcadell, classificades per dates un cop llegides. En rep moltes de presidents parlamentaris d’altres països i d’eurodiputats, sobretot de França, la Gran Bretanya, Bèlgica, Alemanya i Holanda, en les quals li comenten que expliquen la situació que està vivint als respectius països. A Cuixart li han escrit des de Ken Loach, Rob Riemen i la Sociedad de Escritores de Chile fins al director d’Amnistia Internacional a Europa, Gauri van Gulik, a més d’intel·lectuals com ara Marina Garcés, John Carlin i Osman Kavala, i personalitats del món de la cultura com ara Raimon, Isaac Rosa, Llucia Ramis i Care Santos. De missives, però, n’ha rebut d’arreu del món, des del Japó, l’Argentina, el Canadà i Austràlia fins a la Xina, l’Àfrica i el Pròxim Orient.