Política

La cadena no es trenca

El president de la Generalitat, Quim Torra, i l’exlehendakari Juan José Ibarretxe rememoren el camí a l’exili de Companys i Aguirre

Els dos presidents elogien l’amistat entre els pobles basc i català, i el seu compromís amb la defensa dels seus drets

Torra qualifica l’escenari de l’exili de símbol d’esperança, referint-se al context actual

“Les dues causes, la basca i la catalana, estan íntimament lligades i ho estaran sempre”

“La cadena no es trenca”, diu Ibarretxe. Vuitanta anys després de la Retirada, l’exlehendakari –avui president de la Fundació Lehendakari Aguirre– i el president Torra van repetir ahir l’abraçada que es van donar els seus predecessors, els presidents Aguirre i Companys, el 5 de febrer del 1939 abans d’emprendre junts el camí cap a l’exili, a França. Ho han fet en un lloc carregat de simbologia, el mas Perxés d’Agullana, on s’havien reagrupat unes 300 persones, membres i alts càrrecs del govern i intel·lectuals del país per viure els últims dies de la Catalunya republicana. En un lloc tan carregat d’història, les referències al context actual eren inevitables; la primera és la que va recalcar Ibarretxe referint-se a “la cadena” de l’amistat entre els pobles basc i català, que es transmet i es vol mantenir viva generació rere generació. “No oblideu, com deia el president Aguirre, que les dues causes per la llibertat, la basca i la catalana, estan íntimament lligades. Ho eren fa vuitanta anys i ho continuaran sent d’aquí a 80 anys. Heu de saber, com també deia Aguirre, que el poble basc plora i s’alegra quan plora o s’alegra Catalunya”, hi va afegir Ibarretxe.

“Catalunya és una baula d’aquesta cadena indestructible, perquè ens sentim lligats en la defensa dels drets i dels ideals de llibertat, de justícia, que havien inspirat tota aquella generació”, hi va afegir el president Torra. Pel president català, però, el significat que representen avui les parets d’aquest mas va més enllà. Aquells dies del 39 a Agullana s’hi sentien els bombardejos que castigaven l’Empordà i l’avanç de les tropes franquistes. Al mas Perxés s’hi concentrava un sentiment de derrota i d’inici d’una llarga nit; però Catalunya va resistir i el fet que es retrobessin ahir un president basc i un de català al mateix lloc transforma –va dir el president Torra–, el mas Perxés en un símbol d’esperança.

“La lluita que menen avui els nostres companys des de l’exili o des de la presó també és la lluita dels que tenim responsabilitats i som al govern. És la lluita per l’autodeterminació, pels drets i les llibertats. Ara, quan veiem en aquest judici que els drets de protesta, de reivindicació, són menystinguts o ridiculitzats, més que mai hem de ser conscients del costat on som; del costat de la defensa dels drets dels individus i dels col·lectius, dels drets nacionals, versus aquells que tenen una concepció autoritària del que ha de ser un estat de dret. Continuarem defensant aquests drets fins a les últimes conseqüències”, va concloure el president català.

Al llarg del dia d’ahir, Torra i Ibarretxe van recórrer els altres escenaris d’aquesta vall de l’Alt Empordà carregada d’història. Van tornar a fer a peu el camí del coll de Lli fins a la frontera. Van recordar aquells passos i el fet que, malgrat que Aguirre i Companys haguessin quedat amb Azaña i els presidents del Congrés i el Senat per marxar junts, quan van arribar a la cita es van trobar que els presidents espanyols ja havien marxat. Tornant del coll de Lli, Ibarretxe i Torra també van passar per la mina Canta de la Vajol, coneguda com la mina d’en Negrín, on s’havia amagat el tresor de la República. La trobada d’ahir es va acabar amb una visita al Mume de la Jonquera.

Entremig de tanta simbologia també hi va haver moments més distesos per recollir els productes del país; melmelada i brunyols entregats per l’alcaldessa d’Agullana i l’alcalde de la Vajol, i una ratafia casolana –feta amb 40 herbes– que el fill del mas Perxés va entregar als presidents. En un apartat, la propietària actual, la Montserrat, recorda amb un somriure que el 1939 el seu avi, que vivia al mas, es va exiliar abans perquè era del bàndol nacional i que el mas va ser requisat. “Era la guerra, és la història”, hi afegia. De lloc de guerra i d’exili en condicions pèssimes, fugint de les bombes, a lloc de pau, de memòria, d’amistat entre dos pobles i símbol d’esperança. Aquest és el missatge que van voler transmetre des del mas Perxés els presidents Ibarretxe i Torra a Agullana i la Vajol.

Història d’una promesa
Al mas Perxés s’hi van concentrar 300 persones, el president Companys, membres del govern català i intel·lectuals del país abans d’emprendre el camí cap a l’exili. El lehendakari Aguirre ja s’havia hagut d’exiliar abans i era a París. Però havia promès a Companys que l’acompanyaria en el darrer viatge si marxava a l’exili. “Va complir; malgrat el risc que això suposava, va tornar i el s president d’Euskadi i Catalunya van sortir junts”, recalcava ahir el president Torra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.