La manifestació desborda sense límits reivindicatius
Centenars de milers de dones omplen el centre de Barcelona pels drets laborals, sexuals, educatius, culturals o socials
El 8-M instaura un model en què cada dona du la seva proclama
El feminisme va desbordar ahir el centre de Barcelona de tal manera, amb una mostra de força, pluralitat i reivindicació il·limitada que és ja impossible simplificar-lo. Ahir, a la Gran Via el lila era el color. Al davant, la capçalera de dones, lesbianes i transsexuals. Al darrere, la capçalera mixta, on es podien manifestar els homes solidaris –aquest any també eren minoria però ja eren milers–. Hi havia una reivindicació en gairebé cada dona en forma de rètol personal i, segons la Guàrdia Urbana, se’n van manifestar 200.000.
Com un moviment calidoscòpic, les pancartes individuals eren inabastables: feminisme identitari (“Som la meitat de la humanitat”); memòria feminista (“Som el crit de les que ja no tenen veu”); feminisme antimasclista (“Fins als ovaris de tants collons”); feminisme educatiu (“La solució no és la meva protecció, és la teva educació”); feminisme històric (“Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar”); feminisme sexual (“La meva posició sexual preferida és jo a dalt i, a baix, el patriarcat”); feminisme intel·lectual (“L’amor romàntic mata”); feminisme radical (“Escopeta al proxeneta”); feminisme antirepresiu (“Ens jutgen a totes” acompanyant una foto de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell); feminisme antipenitenciari (“Falten les preses”); feminisme artístic (“ens volen muses perquè ens temen com a artistes”); feminisme residencial (“Habitatge sense violències”); feminisme anticapitalista (“Ni capitalisme ni patriarcat”); feminisme avortista (“El meu cos, les meves normes”); feminisme antiracista (“Dones de tots colors en lluita”); feminisme acollidor (“Cap persona és il·legal”); feminisme matriarcal (“Visca la meva mama”); feminisme familiar (“Ens ha sortit feminista. No, us ha sortit de la gàbia”); o feminisme cultural (“El contrari del feminisme és la ignorància”).
Darrere la capçalera “Ens aturem per canviar-ho tot. Ni un pas enrere”, col·lectius de dones immigrades; refugiades; gitanes; afectades per la hipoteca; lesbianes o transsexuals van omplir la Gran Via de Barcelona i van desbordar la plaça de Catalunya en un final de vaga feminista que ja s’ha convertit en una fita massiva pels drets de les dones al nostre país.
Reivindicant referents
El manifest de la vaga del 8-M que es va llegir com a cloenda final evidenciava l’abast històric i polític que el moviment reivindica de referent: “Venim de lluny, tenim una llarga història que ens precedeix i una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes: com les que van sostenir la Segona República; les que van lluitar en la Guerra Civil; les que es van enfrontar al colonialisme i les que han format part de les lluites antiimperialistes.”
El manifest va ser llegit per la periodista Natza Farré, per l’actriu Alba Flores, per la transsexual Sofia Bengoetxea i per la mediadora social i activista contra l’ablació de clítoris Aissatou Diallo.