“Vull que el meu poble sigui amable per viure-hi”

Ja tocaria el relleu! I encara més ara, que el feminisme viu un moment àlgid.

Són moltes les candidatures i es preveu un vot molt fraccionat i, per tant, cap majoria absoluta. Si hi ha acords, espero que siguin com els d’ara, basats en els aspectes més socials.

Des del meu vessant feminista entenc un programa basat a donar valor a la vida, sobretot a partir del desenvolupament de polítiques d’un ajuntament que sigui: cuidador, inclusiu i participat. Perquè vull un poble que sigui amable per viure-hi. Com s’ha de fer? Doncs ampliant les voreres i eliminant les barreres arquitectòniques; més zones verdes i millorar el carril bici.

Moltes. Cal redistribuir els recursos ara que hem crescut i preocupar-nos més de la salut i de com cuidar la gent gran. També hem d’associar-nos a Ciutats Educadores, facilitant que l’alumnat estudiï, sigui amb camins segurs o amb espais on trobar-se per treballar i estudiar. Tenim un model educatiu reconegut i uns terrenys; per què no apostar, doncs, per construir un projecte d’escola-institut? Caldria impulsar i dinamitzar més els consells participatius. Per ser inclusius voldríem fomentar el cooperativisme amb suport municipal, crear plans d’ocupació, mancomunar l’habitatge social i enriquir la integració, tant en un àmbit veïnal com multicultural. Voldríem proposar l’organització d’una festa de la diversitat. Cal millorar les interconnexions entre els diferents veïnats i nuclis, que estan dispersats, i potenciar la seguretat, amb més vigilància. També m’agradaria que es fes un casal de la dona, on trobar-nos i associar-nos. Ah, i que la variant no trepitgi els estanys!