Canvi de cicle

Queden quaranta-set dies per a les eleccions generals i queden setanta-dos dies per a les municipals i europees. Poc temps per a l’anomenat i necessari canvi de cicle polític i molt temps de campanya reiterativa i sense interval. S’avança amb l’aclariment d’algunes llistes electorals. La novetat està en la candidatura de Carles Puigdemont, que serà candidat a les europees del maig amb la incògnita legal de com podrà recollir l’acta en cas d’obtenir l’escó.

Les normes del Parlament Europeu no especifiquen si la recollida de les credencials ha de ser presencial i personal. Especifiquen que ha de ser “davant de” la Junta Electoral Central, que està situada, en el cas d’Espanya, al Congrés dels Diputats. Ningú diu si cal ser-hi de manera presencial o telemàtica. La controvèrsia està servida, però no evitarà que Puigdemont pugui fer des d’ara campanya. Més difícil ho tindrà ERC amb Oriol Junqueras a la presó adreçant-se al seu electorat mitjançant intermediaris.

Els dos partits han optat per vies poc habituals de candidatures per continuar destacant que el problema existeix. Que continua sent el màxim problema dels catalans i que per això cal donar-li el màxim ressò. Un fet que no és del gust de totes les respectives militàncies, dins les quals se sentien veus que són partidàries de separar el problema dels exiliats i presos del dia a dia polític. És difícil fer vida normal i fer veure que no passa res quan tot allò que està passant al voltant del procés no té res de normal.

Com també és difícil que la ciutadania arribi a entendre que només existeix el problema dels presos i exiliats. En els pròxims dies el govern català, aprofitant el moviment de llistes, té l’oportunitat de demostrar amb els nous nomenaments que vol continuar governant encara que nomes sigui fins a la tardor quan s’hagi acabat el cicle de les municipals i les europees.