“El millor que podem fer per ajudar-los és ser actius”

La resposta és molt clara. Jo, de fet, sempre dic que només soc la Montse. Al meu lloc hi hauria d’haver la meva germana. En nom d’ella i de tots els nostres presos i exiliats, porto un any de lluita al carrer, de moltes trobades i de sopars grocs, arran de ser una de les sòcies fundadores de l’Associació Catalana pels Drets Civils. Això m’ha permès veure que el millor que podem fer per ajudar-los és ser actius. És un dels punts que m’han convençut a l’hora d’encapçalar la candidatura d’ERC, com a independent. Vull i necessito lluitar perquè surtin de la presó i els exiliats retornin a casa. Fins ara em movia més en un àmbit català, ja que fa temps que des de l’associació de familiars mirem de tenir incidència arreu de l’Estat, però costa molt.

Sobretot, és qui m’ha convençut de presentar-me. He parlat molt amb ella d’aquest tema i amb gent experimentada a Madrid. Una de les veus més clares que podem tenir és des del faristol al Congrés. A més, he rebut un suport espectacular de la gent. No em vull quedar a casa. Sempre critico els independentistes de sofà. Quan la repressió és més forta, lluny d’espantar-nos, ens hem d’enfortir. Els familiars som una veu directa per poder ajudar. I soc una persona molt implicada en temes de Girona. Serà una manera de combatre la repressió, però també de cuidar els interessos dels gironins i les gironines.

Exactament. De fet, l’objectiu final és aconseguir una República catalana independent. I, alhora, és una manera de fer alguna cosa pels presos i els exiliats, que s’ho mereixen.