Arxiven les causes contra els alcaldes de Palafrugell, Santa Coloma i Olot per l’1-O
La fiscalia descarta l’acusació de desobediència per haver donat suport al referèndum
Els delictes de prevaricació i malversació també decauen
Els alcaldes de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC); d’Olot, Josep Maria Corominas (PDeCAT), i Palafrugell, Josep Piferrer (ERC) no van cometre cap delicte de desobediència en facilitar locals on es pogués realitzar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 ni per haver aprovat decrets d’alcaldia per donar suport a la consulta. Així ho considera la fiscalia de Girona, que ha decidit l’arxivament de les causes obertes contra tots tres en entendre que no hi ha cap delicte. Els alcaldes estaven investigats també per suposats delictes de prevaricació i malversació en unes diligències iniciades el setembre del 2017. La fiscalia entén, però, que com que “queda descartada la possible comissió d’un delicte de desobediència, no cal entrar a analitzar els delictes de prevaricació i malversació inicialment investigats”.
L’alcalde de Santa Coloma va afirmar ahir a la tarda que està convençut que votar no és cap delicte. Ja ho pensava el 20 de setembre del 2017, el mateix dia que va anunciar que no aniria a declarar a l’Audiència de Girona, quan es va saber que la fiscalia l’investigava. “Estic convençut que votar no és cap delicte, que organitzar el referèndum no és cap delicte i que els ajuntaments han de permetre que la gent es pugui expressar”, va dir.
Martí, alcalde des del juny del 2015, explica que l’Estat espanyol ha optat per l’estratègia “d’infondre por a la gent”, cosa que no entén. A banda de la citació rebuda fa un any i mig, el batlle explica que la fiscalia havia requerit informació sobre l’organització del referèndum a Santa Coloma, i que personal municipal havia atès les seves peticions. Segons recorda la interlocutòria de l’arxivament, feta pública ahir, el Parlament havia convocat el referèndum el 6 de setembre del 2017 i el Tribunal Constitucional el va suspendre.
Pel que fa a Piferrer, el setembre passat la fiscalia va desestimar l’arxivament de la causa, en contra del que ell havia demanat. De fet, la seva estratègia era la mateixa que la de molts altres alcaldes investigats, que, seguint les directrius de l’AMI, van fer el mateix. Ja en aquell moment va assegurar que aquest assumpte “tracta més d’una qüestió política que judicial”. Igualment va succeir en el cas de l’alcalde d’Olot.
Tot i l’arxivament d’aquestes tres causes, encara hi ha altres alcaldes gironins pendents del cas. És, per exemple, la situació de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.