L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer retirar ahir a la nit el llaç groc de la façana de l’ajuntament sense esgotar el termini de dotze hores que li havia donat la Junta Electoral de Zona a petició del PP. En un comunicat, el consistori va assenyalar que el govern municipal havia demanat un informe al secretari general de l’Ajuntament i que el document constata “l’obligació de retirar la simbologia” i de fer-ho “de manera immediata”, tal com va passar a les eleccions del 21 de desembre. L’equip de Colau va subratllar que vol “contribuir” a generar un clima de debat electoral “serè i constructiu” que tingui lloc “en el terreny de la política i no en l’àmbit judicial”.

Unes hores abans i a petició del líder municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, el president de l’organisme electoral de Barcelona, Jorge Vergara Aranda, va dictaminar la resolució seguint els criteris imposats per la Junta Electoral Central (JEC) al president de la Generalitat, Quim Torra, en considerar que la col·locació de llaços, pancartes o “banderes estelades” i altres símbols són “un acte que vulnera flagrantment la neutralitat de l’Ajuntament”.

Ahir al matí, l’Ajuntament havia tornat a posar el llaç groc que un grup d’encaputxats va treure a quarts de dues de la matinada utilitzant un pal llarg i enfrontant-se després amb tres agents de la Guàrdia Urbana, que el van poder recuperar. El grup d’ultradreta Los de Artós va penjar l’acció a Twitter i va fer una crida a la gent perquè repeteixi l’acció als municipis. També van intentar treure la pancarta dels presos polítics i exiliats del Palau de la Generalitat sense èxit.

El diputat de Cs al Congrés i candidat a les eleccions espanyoles del 28 d’abril per Toledo, Juan Carlos Girauta, va aprofitar aquest fet per advertir des de la plaça de Sant Jaume el president Quim Torra que estaven estudiant presentar “una denúncia a la fiscalia, al jutjat de guàrdia o una querella” si no complia el requeriment de la JEC de retirar llaços grocs i estelades dels edificis públics de la Generalitat. La formació taronja, no va condemnar l’atac al consistori i Girauta es va limitar a dir que la qüestió és si “existeixen ordres de protegir simbologia il·legal per part dels polítics”, tot preguntant directament a Colau si havia donat “ordres” d’impedir-ho. Els grups municipals del PDeCAT i la CUP, en canvi, van demanar a l’Ajuntament que denunciï les persones que van retirar el llaç, després que les identifiqués la Guàrdia Urbana. El PDeCAT registrarà una proposició amb aquesta petició per debatre-ho a la comissió de Presidència de la setmana que ve.

Per la seva part, Cs tornaran a portar la setmana vinent el debat sobre els llaços grocs a la cambra catalana. Ahir van presentar un segon escrit a la JEC perquè ordeni al Departament d’Interior i als Mossos que retirin els símbols “separatistes” i que, a més, traslladi el cas a la fiscalia per una possible “responsabilitat penal”. En l’escrit també insten la junta a ordenar a les forces de seguretat de l’Estat perquè “ajudin” en aquesta tasca.

Per contra, des de La Moncloa, tant el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, com la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, tot i demanar a Torra que complís l’ordre i recordar-li que podria tenir conseqüències, es preferia “no anticipar cap escenari” i esperar a prendre cap decisió fins al pronunciament dilluns de la JEC en resposta a l’escrit enviat pel president de la Generalitat. Torra lamentava des de Tarragona l’atac dels encaputxats, i hi afegia: “No volem viure amb por i no renunciarem a la llibertat d’expressió.” Reiterava que no pensen treure els llaços ni les estelades perquè aquesta “és una altra vulneració de l’Estat d’un dret essencial”, i va criticar Cs per “passar-se la vida” presentant querelles i buscant la crispació.