Franco serà enterrat el 10 de juny a El Pardo

El govern de Pedro Sánchez preveu l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos i la seva posterior inhumació al panteó familiar del cementiri de Mingorrubio, a El Pardo (Madrid), el pròxim 10 de juny, una operació que podria ajornar-se, si així ho decideix el Tribunal Suprem. Segons la vicepresidenta, Carmen Calvo, no hi haurà comunicació, imatges, ni convocatòria pública del trasllat de les restes del dictador. El Suprem, però, podria anul·lar o suspendre aquesta decisió en el marc del procediment contenciós administratiu obert per la família.

Per l’executiu, el cementiri d’El Pardo, on hi ha enterrada la dona de Franco, Carmen Polo, permet garantir la “dignitat de la sepultura” i el respecte a la “intimitat” dels familiars. Sobre la idoneïtat de la data triada, Calvo al·lega que està allunyada de les dues pròximes convocatòries electorals –les generals del 28 d’abril i les europees, autonòmiques i municipals del 26 de maig– i assegura també que l’Església no s’oposarà al que decideixi l’autoritat competent. Quant al futur del Valle de los Caídos un cop exhumades les despulles del dictador, va indicar que el més “urgent” és ara el trasllat i, després, fer els passos per convertir el recinte en un lloc de “respecte, repòs i record” per a les més de 30.000 víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil espanyola allà enterrades.

Un cop fixada la data per a l’exhumació –d’“obligat compliment per a tots els governs”, segons la vicepresidenta–, cal saber el pronunciament que farà el Suprem sobre una possible paralització cautelar de la mesura requerida per la família, que es nega a treure Franco del Valle de los Caídos. El 8 de març passat, el Suprem va donar deu dies a l’advocacia de l’Estat per presentar al·legacions a la suspensió cautelar del trasllat.

Calvo va subratllar ahir, durant la seva compareixença després del Consell de Ministres, que el govern va decidir portar Franco al cementiri d’El Pardo perquè la família no va voler triar un lloc alternatiu a la seva ubicació actual que no fos la catedral de l’Almudena, i va destacar la legalitat de tot el procés obert a partir d’una decisió del Consell de Ministres avalada després pel Parlament.