El desafiament català

Fa uns anys, per presentar-se com a candidat a unes eleccions era imprescindible saber el preu d’una barra de pa, el preu del bitllet de l’autobús, el preu de l’IPC i la darrera xafarderia local. Eren temes que podien sortir en qualsevol intervenció pública del candidat. Ara, no cal. Ara cal saber-se tot allò que envolta el debat independentista català. A tot Espanya, en aquests dies de campanya electoral no es parla de res més. En diuen: “El desafiament independentista a Catalunya.” Com si els catalans només estiguéssim preocupats pel debat ideològic. Probablement la principal preocupació sense ser mai l’única preocupació. Escoltant els últims actes no hi ha cap líder polític que parli de retallades, apujades d’impostos o de l’augment de l’extrema dreta perquè tots saben que són temes que no proporcionen vots malgrat totes les amenaces existents i els avisos que pinten bastos els pròxims mesos en l’economia de la zona euro amb una elevada taxa d’atur a Espanya, un notable deute i pocs marges fiscals per maniobrar.

La setmana vinent han de quedar tancades les llistes electorals amb vista a les eleccions del 28-A. La majoria de candidats nous i sobretot els fitxatges són perfils per anar a favor o en contra de l’independentisme. Els debats televisius i radiofònics prometen. Un debat de la fins ara consellera de Cultura, Laura Borràs, candidata de JxCat; la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, i la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, és un debat que, encara que es coneguin els respectius arguments, estarà ple d’interès. Com, en clau gironina, un cara a cara dels advocats i ara candidats Sergio Santamaría, del PP, i el de Carles Puigdemont Jaume Alonso-Cuevillas, de JxCat... Es parlarà de l’humà i diví del mal anomenat desafiament independentista i no caldrà que ningú sàpiga quant costa una barra de pa ni el preu del bitllet de l’autobús.