PER LLOGAR-HI CADIRES
‘Sostenella y no enmendalla’
Principi de la hidalguía: persistir per orgull en un error. La premsa sempre unànime quan es tracta de Catalunya no sap què fer amb Borrell, cofoi d’haver “parat els peus” a un periodista. A Cronicaglobal.com proclamen: “Borrell no s’equivoca: qui menteix és l’entrevistador.” El Diario de Sevilla creu que Borrell representa el PSOE seriós “i per això Sánchez [el] desterra a Brussel·les”, ja que molesta als “independentistes”. Però el diari Córdoba creu que el ministre ha fet “un flac favor a la imatge d’Espanya”, argument que també defensa Pilar Cernuda a Europa Sur. A La Nueva España conclouen: “Borrell s’autoretrata”.
Els plats s’assemblen a les olles? Doncs sembla que no
Javi Salado, a La Tribuna de Toledo, veu així la relliscada d’Adolfo Suárez Illana. Una relliscada que ha disgustat la premsa sovint complaent. Al Diario de Sevilla llegim: “Si Casado hagués fet el curset de memòria democràtica no hauria col·locat el tal homo al lloc número dos.” A La Vanguardia, Màrius Carol diu: “Aquest advocat que va passar per Harvard tot i que somiava amb ser torero, no va fer una bona feina.” A la seva ràdio, Jiménez Losantos va dir: “Aquest és ximple abans de dinar i després fa hores extres.”
L’autèntic debat del qual no es parla
Antonio Soler es lamenta: “De Catalunya se’n parla molt, però la partitura és la de Manolo el del Bombo. El problema de fons ningú diu com l’abordarà, ni què passa després del 155.”
Sort en tenen a Madrid, d’Iceta
Puebla, a l’ABC, veu així la bombolla generada per les declaracions de Miquel Iceta al diari Berria. Ja es veu que alguns no deixaran anar fàcilment la presa. “Amaguen voluntats inconfessables”, “La rajada d’Iceta posa el seu cap en un embolic”, “Iceta canta La Traviata”, podem llegir a l’ABC. “Iceta ensenya el camí a Torra”, acusa El Mundo. I el sempre centrat Periodista Digital afirma: “El ballador de Pedro Sánchez ja no enganya a ningú.”
Mirant-se el judici d’aquella manera
Trino Tortosa opina: “Les declaracions dels testimonis han demostrat clarament que els fets que es jutgen acrediten l’existència d’actes propis d’una «rebel·lió civil», amb manifestacions d’odi.”
Un altre que parla de Catalunya... de lluny
Luis del Val assegura que la República Catalana seria autoritària, i conclou: “Si jo visqués a Catalunya al costat d’aquests ressentits, tindria por. Perquè tinc experiència del que és el totalitarisme.”
