“Els responsables del dispositiu de l’1-O van enviar els policies a l’escorxador”

Sí, com a mínim com esperava jo, encara que s’ha de dir que els judicis habitualment no tenen aquest tracte versallesc que utilitza el jutge per dir les coses. Normalment són més secs.

Aquest combat es decidirà als punts. No hi haurà KO. Arribarem al final amb la incertesa.

Jo crec que sí. La meva tesi, que potser és poc vistosa, és que la violència que hi va haver –perquè n’hi va haver i en això fer-nos trampes al solitari seria perillós– no té l’entitat suficient ni per a la rebel·lió ni per a la sedició, com a màxim seria una incitació als desordres públics. I la que hi va haver és conseqüència de l’articulació d’un dispositiu policial absolutament ineficient. I això s’està demostrant.

L’acusació no és irracional. Ells fan una construcció novedosa, això sí, que és basar el delicte no en la violència que es va produir, sinó en el risc potencial de la violència que s’hauria pogut produir. I, a més, és excepcional perquè no és la violència que tu exerciràs contra l’Estat sinó la violència que l’Estat exercirà contra tu. És molt curiós, perquè tu motives una violència de la qual seràs tu la víctima. Això desborda el que la doctrina i la jurisprudència diuen d’aquests delictes i a més el Codi Penal en alguns delictes esmenta la intimidació, però en la rebel·lió i la sedició no, que exigeix violència, és a dir acometimiento físico, i a més molt greu. Per això crec que no podrà prosperar.

La defensa de Tejero deia que no havia mort ningú, que uns trets al sostre del Congrés era un delicte de danys, però el tribunal li va dir que tenia la III Regió militar, dos-cents homes armats amb armes llargues i una divisió de tancs; la seva capacitat d’exercir la violència era suficient per posar en perill greu les institucions democràtiques.

A mi em costa molt introduir el concepte polític en un debat jurídic. Jo prefereixo pensar que el fiscal general en el seu moment fa una aposta de màxims que és absolutament desmesurada.

Això passa habitualment a tots els judicis, per exemple, de l’Audiencia Nacional. I com no et trobis un jutge que valori més el seu prestigi i la seva independència com a jutge que no continuar amb la dinàmica de les altres institucions de l’Estat, estàs mort. Per això crec que tenim possibilitats de guanyar-lo, perquè estic convençut que la sala segona del Suprem en aquest judici va a defensar exclusivament el seu prestigi i la seva reputació com a tribunal, que és el patrimoni més preuat.

Jo crec que s’està desmuntant. Però també hem de tenir en compte els diferents biaixos cognitius. Perquè nosaltres podem veure en un vídeo gent molt maca cantant cançons de La Trinca, però quan el veu una persona que no està identificada amb aquest moviment ni amb els seus signes o el seu sistema d’expressió, ho poden interpretar d’una manera amenaçadora. Evidentment és subjectiu. Si la secretària judicial del 13 diu que va sentir por, no pots rebatre-ho, però pots evidenciar que no té res a veure la seva percepció amb la violència constatable i necessària per al delicte que es vol provar. I si un policia diu que va veure mirades d’odi, doncs no ho qüestiono, però sí que hem pogut qüestionar que el dispositiu policial no va complir la directriu del secretari d’estat que deia literalment que “per sobre de l’eficàcia està la seguretat dels agents i els ciutadans”, perquè els seus comandaments no els ho van dir. I això lliga amb el fet que el secretari d’estat Nieto Ballesteros, davant un dispositiu del tot ineficaç que provoca centenars de ciutadans i 95 agents ferits per tancar –i no definitivament– cent col·legis, reconegués que l’objectiu real era impedir que el referèndum fos “vàlid i homologable”. La conclusió és que vostès han manipulat aquests policies i els han enviat a l’escorxador, han malmès la seva imatge.

Un que ha passat sense pena ni glòria però que ha estat impecable: Juan Ignacio Puigserver, advocat de l’estat i secretari general tècnic del Ministeri d’Interior, que el posen a la conselleria (durant el 155) i que diu que tot va anar com una seda, que ell mateix va tramitar la compra d’armes per als Mossos que estava pendent perquè li va semblar correcte, que en la vaga del 8-N va ser millor que els Mossos no hi intervinguessin... En fi, un senyor equànime.

Jo crec que sí, que fins ara està dins els estàndards normals del que és un president de tribunal, que no és pas un ésser angèlic, capaç de mantenir un equilibri absolut. Jo l’he trobat equànime, dona explicació de tot el que fa i si té un biaix només ho sabrem amb la sentència.

Depèn del jutge. No és una anomalia absoluta. L’articulació del judici que ha proposat el jutge Marchena, podràs estar-hi d’acord o no, però és raonable. Ell diu: “Vostè pregunti i si el testimoni menteix no es preocupi, ho veurem al vídeo i deduirem testimoni.”

Jo crec que sí, perquè desacreditar un testimoni no és fer-lo posar vermell allà mateix. Quan toqui, es pot agafar la seva declaració i refutar-la amb el vídeo. Ell ha dit que es veuran tots els vídeos i per tant es podrà refutar els testimonis que calgui. En tot cas, la crítica haurà de venir en el moment en què el tribunal extregui una conclusió que no s’adigui amb la contradicció entre testimoni i vídeo. Però jo, de moment, no ho trobo preocupant.

Efectivament. Jo sempre he defensat que el Tribunal Suprem espanyol és un tribunal força correcte i dels més prestigiosos d’Europa, dels que menys condemnes ha tingut pel TEDH, però ara porta una ratxa dolenta amb l’afer de les hipoteques i altres. Ells ho saben i estan profundament dolguts, ofesos en el seu prestigi professional i estic segur que als set magistrats de la sala el que els interessa en aquest judici és mantenir el prestigi i la reputació.

Jo crec que la raó d’Estat potser és susceptible d’arribar a altres nivells, però a aquests senyors ho dubto; ja sé que és una conjectura, però ho dubto molt.

Ell és un home animós i el veig bé, seguint de molt a prop el judici. El vaig avisar que aquests judicis són insuportables si desconnectes. L’única manera de sobreviure és prendre-t’ho amb interès, i ell ho fa i pren notes...

Sí. A més estem d’acord amb la defensa. És clau. Tenim un acord que funciona com un rellotge: “Jo el dret i tu la política. Parla de política, quan et toqui el dret a l’última paraula fes un míting si vols, i de l’altra part ja me n’ocupo jo.”

Va anar bé. Jo crec que ens va servir per dues qüestions. Primer, per centrar el relat del tipus de judici que nosaltres volíem fer, que té una pota política, parlamentària i de govern. I segon, per centrar la qüestió en les instruccions de fiscalia, els plans d’actuació policial, la coordinació policial i el que va passar en aquella setmana de vertigen que va del dilluns 25 de setembre a l’1 d’octubre, amb reunions, resolucions judicials, i com finalment es va articular el dispositiu que va provocar la violència que finalment va esdevenir, de baixa intensitat i ocasionada precisament per això, però violència.

Jo crec que no. Qualsevol que segueixi el judici haurà pogut veure que de tot el que l’acusen el que ha quedat és que va decidir seguir endavant amb la convocatòria del referèndum malgrat que el major Trapero li fa arribar les conclusions d’un informe de la comissaria general d’informació dirigida pel Castellví on es deia que el dia 1 d’octubre, si es mantenia la convocatòria, amb la situació de tensió social que hi havia, hi podia haver determinats actes violents. Hi havia una altra pota, que ha caigut i és molt important, que era que el conseller Forn havia interferit en la policia per convertir-la en un puntal de la rebel·lió comptant amb aquests 17.000 homes armats. Això ha quedat totalment desacreditat amb el testimoni de Trapero i tots els comandaments. Ha quedat clar que els Mossos, amb encert o sense, van fer el que consideraven que havien de fer en cada moment sense interferència del conseller.

Absolutament. Potser planteja altres problemes, però és molt beneficiós per a la defensa.

No, perquè ja ho havia dit tot a l’Audiencia Nacional, el 28 de febrer del 2018; no hi va afegir res de nou.

Jo crec que es va posar en un jardí quan va limitar tant l’àmbit per preguntar, però la realitat és que el president intervé freqüentment en els judicis. La novetat és que aquí no ho feia. Ara està intervenint més. Aquell dia va cridar l’atenció perquè era el testimoni de Trapero, però des del punt de vista de la defensa de Forn la pregunta del jutge Marchena em va anar perfecta, perquè encara m’ho va deixar millor.

Molt probablement. Per això vaig demanar l’acumulació dels dos procediments. Vaig ser l’únic que ho va fer i va ser l’única cosa que vaig dir a les qüestions prèvies del judici, perquè era absurd mantenir separats aquests dos procediments que estan tan íntimament relacionats.

Bé. Estic acostumat als judicis llargs.

Home, és important i té una repercussió gran, això no es pot discutir, però jo quan entro allà i em poso la toga, m’oblido que hi ha càmeres. Si no fos perquè algun cop m’envien un whatsapp dient-me que no faci alguna ganyota, la veritat és que estic totalment concentrat en el que està passant. És clar que és un judici important, que tindrà unes conclusions des de la política o el periodisme, però nosaltres des del punt de vista professional tenim un paper important i alhora modest, que és fer un judici penal, tal com es fan tots els judicis penals, i procurant fer-ho bé, res més que això.

Home, cansa i a vegades és complicat, però ja li dic que he tingut diversos judicis a Madrid i fora de Catalunya, molts i llargs; per exemple el del cas Malaya, que va durar dos anys.

Això sí, aquesta tarda [el divendres] he quedat amb els compinches al gimnàs i entre nosaltres ho fem.

Em sobta que la gent ho miri i ho segueixi tant. Però aquest judici serà llarg i aquesta imatge també anirà canviant. No estàs mossegant tota l’estona. Vindrà molta gent que al meu client no l’afecten en res. Això sí, quan vinguin el Ferran López i el comissari Molinero hauré de ressuscitar. De tota manera, la Meritxell Borràs, que és una persona molt simpàtica, feia broma l’altre dia dient: “Ara surts molt per la tele, però jo ja era famosa abans.”

El judici em dona l’oportunitat de demostrar a tothom que pots estar defensant el conseller Forn, contractat per un partit independentista, deixant clar a tothom que tu no ho ets, i fer-ho amb tota la convicció tècnica i personal de què ets capaç i que tothom ho vegi normal. Jo crec que les vies d’entesa hi són. Potser soc una mica incaut, però a mi m’omple d’esperança.