«Les nostres armes són urnes i butlletes»

–«Ja tenim gairebé tots els aspectes logístics i promocionals encarrilats i estem en la fase final de la formació de voluntaris i la recollida de vot anticipat, així com la preparació de la diada de Sant Jordi, que serà un dia important, com el mateix dia 25.»

–«Per nosaltres, Sant Jordi és una gran oportunitat per culminar tota la recollida de vot anticipat i per acabar de fer arribar al conjunt de la ciutadania que hi ha la consulta el 25 d'abril. És un dia que ha de servir d'altaveu per a la campanya.»

–«Temor no, estem a l'expectativa dels resultats, perquè sabem que els 400 voluntaris i els organitzadors ens hi dediquem en cos i ànima. Per tant, estem a l'expectativa de veure si els resultats respondran a tot aquest esforç i il·lusió.»

–«No ens hem fixat cap fita concreta. Som conscients que és complex, perquè és una ciutat gran i no deixa que és el primer cop que es fa una consulta d'aquest tipus. No volem comparar-nos amb les eleccions ni cap consulta ordinària o amb les que s'han fet en altres pobles. Hem treballat perquè la participació sigui màxima.»

–«Entenem que el més gràfic és la participació, però per nosaltres poder organitzar la consulta en condicions i ser capaços de fer actes i tenir taules a tots els barris i, sobretot, tenir la sensació que hem sabut situar el dret a decidir al centre del debat polític de la ciutat i del país, ja és un èxit.»

–«Més que referent, entenem que ser capital de demarcació i ser l'única que fa la consulta amb el suport municipal farà que siguem objecte de molta atenció aquell dia. No aspirem a ser referent de res i cal trencar el tòpic de la Girona catalanista i el ‘Girona rai', perquè és una ciutat complexa i amb les seves pròpies especificitats, com qualsevol altra.»

–«Per nosaltres l'abstenció ja és una declaració d'intencions i ens considerem prou satisfets per la relació que hem mantingut. L'Ajuntament no ha posat cap problema per cedir alguns locals municipals i ha facilitat totes les qüestions logístiques per poder dur a terme la consulta en condicions.»

–«Hem fet dues campanyes específiques per a aquests dos col·lectius. Una en instituts per recollir-hi vot anticipat i repartir tríptics. D'altra banda, hem fet campanya entre entitats de nouvinguts o altres associacions que tracten amb aquest col·lectiu, i hem traduït els tríptics al xinès, l'àrab, l'amazic, el castellà, el francès o l'anglès, entre d'altres. Hem fet l'esforç perquè ningú es quedi sense saber que hi haurà la consulta del 25 d'abril. Tots dos col·lectius són prou agraïts i valoren l'oportunitat del dret a vot, però són col·lectius complexos de fer-ho arribar.»

–«Sí, per això ens hi hem dedicat força, perquè sabem que són col·lectius quantitativament importants i perquè habitualment no tenen dret a vot i això pot ajudar a fer que es mobilitzin.»

–«En primer lloc, que és una iniciativa nítidament cívica, popular i democràtica. Només per això ja hauria de quedar fora de les crítiques. En segon lloc que té el suport d'entitats, centenars de persones de la ciutat o el suport institucional de l'Ajuntament, el Consell Comarcal i el Parlament. No hi ha res més bàsic i democràtic que preguntar a la ciutadania sobre el futur del poble català. Ningú pot negar a un conjunt de persones que formen una unitat –per a alguns nacional, per a altres regional– que puguin fer aquesta consulta.»

–«Bé, potser no és l'exercici del dret a l'autodeterminació, però potser és l'exercitació d'aquest dret. Ens estem entrenant per saber amb qui podem comptar per al dret a l'autodeterminació, quins col·lectius són receptius o quins no. Explorem aquesta via, però permet veure sinergies. No és vinculant, però si hi ha participació obligarà el món polític a pronunciar-se, a moure's i evolucionar. Històricament, el món independentista no era objecte del màrqueting electoral; en canvi, ara sembla que es percep com un sector que per primer cop és rendible electoralment.»

–«Als que critiquen les consultes els demanem que es deixin anar, que si no hi estan d'acord que hi votin en contra i si volen fer campanya que la facin pel ‘no'. Però la decisió d'ignorar-la, perseguir-la i criminalitzar-la que es va prendre en un inici amb les primeres consultes és absolutament contraproduent, perquè no hi ha res més antidemocràtic que perseguir una consulta inofensiva.»

–«Diem inofensiva perquè no fem servir cap més arma que una trista butlleta i una urna. Entenem que això és el que costa més de combatre per part seva, perquè no poden utilitzar els arguments típics de violència o imposició, que se'n van en orris perquè es respecta tothom i totes les posicions, com algunes entitats federalistes que s'hi han adherit i segurament votaran que no, però defensen el dret a decidir.»

–«El temps que van estar debatent si venia o no és un temps que hauríem pogut aprofitar. Però va anar bé per aclarir quin havia de ser el nostre model i agafar algunes coses bones d'Osona.»

–«Va haver-hi un moment d'incertesa. Tots teníem clar que s'havia de fer la consulta, però en alguns moments vam dubtar de com acabaria.»

–«Ens agradaria poder dir que la participació ha estat significativa, que la jornada s'ha desenvolupat sense incidents i agrair a tota la gent que d'una manera o altra hagi participat en la consulta. Des dels que van anar a un debat i van aixecar la mà fins als que hagin fet entrepans per als voluntaris o els que hagin exercit el dret a vot.»