Un cap policial sosté que l’ús de la força va ser “mesurat”

En la vuitena setmana del judici contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem, el responsable de la brigada provincial d’informació de Barcelona de la policia espanyola va aportar ahir un altre concepte per sostenir el relat de violència de les acusacions: “ambient prerevolucionari”. Així va definir la situació a Catalunya la tardor del 2017 el comissari, amb el número d’identificació 18.564, en la seva declaració com a testimoni. També va qualificar de “passiva” l’actuació dels Mossos per aturar la votació de l’1-O, malgrat que va admetre que dies abans, d’amagat de la policia catalana, els màxims responsables de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil van dissenyar plans per actuar als centres pel seu compte, com va ser.

El comissari va assegurar que abans del referèndum es van produir “uns 80 incidents, dels quals 37 van ser atacs contra seus i alcaldes del PSC per no voler deixar locals per a la votació”. El cap policial també va declarar que en el setge policial a la seu de la CUP, el 20 de setembre del 2017, els seus agents van haver d’aguantar “agressions” de simpatitzants i membres del partit, mentre esperaven l’ordre judicial per poder-hi entrar i comissar cartells del referèndum, permís que mai van obtenir. Per aquests fets, el comissari, com a responsable del dispositiu és investigat per un jutjat de Barcelona pel delicte de coaccions greus. La CUP va desmentir ràpidament el comissari a les xarxes socials, aportant vídeos de persones cantant i assegudes al terra aquell 20-S, i recordant que no hi ha cap acusat per aquests fets.

En l’actuació del cos de la Policía Nacional durant l’1-O, el comissari va manifestar que els agents van actuar amb “mesura” en l’ús de la força, tot i admetre algun puntual excés, però sense recordar el nombre d’agents investigats als jutjats. Per justificar l’ús de les pilotes de goma (prohibides a Catalunya des del 2014), en sortir de l’escola Ramon Llull de Barcelona, el cap de la brigada d’informació va assegurar que lamentava que una persona, referint-se a Roger Español, hagués perdut la visió d’un ull per una bala de goma, però va afegir que l’home alhora està acusat al jutjat per “cinc agressions a agents”. Aquesta afirmació va provocar que l’advocada d’Español, la penalista Anaïs Franquesa, realitzés el segon desmentiment del cap policial, en assegurar que “no hi ha cap informe amb cinc agressions” i que “no se li ha preguntat mai per elles”. Español és alhora víctima i acusat d’atemptat a l’autoritat per haver tirat una tanca al pas dels agents, cosa que va fer, segons va indicar al jutge, per barrar-los el pas, no per fer-los mal.

A preguntes del penalista Xavier Melero, el comissari va admetre que també van veure com els ciutadans ocupaven centres de votació durant la nit abans de l’1-O però que no van actuar-hi, tot i que l’ordre de la magistrada del TSJC els ho indicava, com als Mossos. També va indicar que no van rebre cap ordre dels superiors de donar suport als Mossos, com fixava la instrucció del secretari d’estat de Seguretat. Tampoc va rebre l’ordre de col·laborar amb els Mossos el cap d’un dispositiu de la Guàrdia Civil que va entrar en un institut de Sant Andreu de la Barca i va comissar-hi tres urnes. Els Mossos no sabien el pla de la policia espanyola, i però això van identificar uns 200 dels seus cotxes camuflats, va ser la deducció que Melero va deixar sobre la taula del tribunal per desmuntar el suposat espionatge de la policia catalana.