L’ANC vol la secessió si se supera el 50% dels vots al Parlament
Preveu la convocatòria d’eleccions catalanes després de la condemna per “venjança” que dona per feta contra els presos
Denunciarà els partits que refusin la unitat i insta al bloqueig i la unilateralitat si no hi ha plebiscit
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) portarà a aprovació de les bases el 5 de maig a Tarragona el nou full de ruta , que veu en les properes eleccions al Parlament l’oportunitat per fer efectiva la secessió si l’independentisme obté més del 50% dels vots en els comicis. Una ruptura que preveu unilateral, perquè, adverteix, no es pot considerar un escenari de referèndum pactat quan els governs del PP i el PSOE han tancat aquesta porta i quan no hi ha hagut cap gest de distensió amb els presos, que pronostica que seran condemnats en una sentència venjativa.
De fet, l’ANC preveu que la correlació de forces l’endemà del 28-A a l’Estat no permetrà “cap oferta mínimament digna per a l’independentisme ni per al nacionalisme moderat” i reforçarà la independència com a única sortida. És l’escenari que demana aprofitar l’ANC si continua com fins ara la falta d’unitat independentista i el president Torra acaba convocant eleccions passat el cicle electoral de primavera i coneguda la sentència als presos polítics.
El full de ruta 2019/20 de l’entitat justifica abordar la secessió si s’obté aquest resultat de majoria de vots al·legant que creu que l’escenari “més probable” és la via unilateral, tenint en compte que no espera que l’Estat obri cap porta a un referèndum pactat. Només preveu renunciar a la unilateralitat en cas que es posi sobre la taula una proposta de referèndum “tangible i declarada, sense ambigüitats”. Un referèndum, segons l’entitat, en què la resposta hagi de ser sí o no a la independència, prèvia revocació del judici, alliberament dels presos i retorn dels exiliats.
A diferència dels plantejaments de JxCat i ERC, l’ANC gairebé descarta el plebiscit pactat per impossible o molt poc probable, i manté la via unilateral com a sortida realista. Per això, el full de ruta aborda la preparació de les seves bases, però també de la resta de l’independentisme, per dur-la a terme aquest cop de manera viable, a diferència del 27-O del 2017.
Molt crítica amb l’actuació de JxCat i ERC al govern i al Parlament, l’entitat només els reconeix com a pas positiu que s’hagin plantat amb els pressupostos de Pedro Sánchez perquè el seu govern s’ha negat a abordar el referèndum. La resta són retrets a les paraules i als fets. Els critiquen que el Parlament s’hagi “supeditat” a l’autoritat de les institucions espanyoles i hagi deixat de ser “sobirà”, que s’hagi acceptat la “no retirada de facto del 155” i que, en canvi, s’hagi fet un discurs “retòric, contundent i a voltes d’un radicalisme abrandat”, però sense complir els compromisos del 21-D ni el mandat del referèndum de l’1-O.
Els partits, la baula feble
L’ANC considera, doncs, els partits la baula més feble del moviment i insta la “societat civil organitzada, unida i conscienciada” a forçar un “nou embat no violent, cívic i democràtic” davant l’Estat.
L’ANC es proposa portar partits i entitats a l’acció unitària i avança que denunciarà públicament i posarà en contradicció “els partits i actors polítics” que la descartin. L’estratègia unitària ha d’estar en mans d’un consell de coordinació que l’entitat pretén impulsar. Per començar, insta els partits a no permetre la governabilitat de l’Estat ni l’aprovació de cap mesura al Congrés a partir del 28-A.
Al govern, li demana reavaluar els plans del 2015-2017 en un context de no negociació i preparar-se per a una possible “onada repressiva superior” a la del 155 després del 28-A. El govern també hauria de “regular l’actuació dels Mossos” i “no criminalitzar” les accions d’un “grup reduït” de l’independentisme amb un relat “de violència on no n’hi ha”. El Parlament ha d’investir Puigdemont i els membres del “govern legítim” i restituir-los els drets com a diputats, conclou.
Tenint en compte que ERC descarta avui la via unilateral i que JxCat (Crida) no hi dona prioritat i els dos partits es giren l’esquena, el repte de l’ANC a curt termini sembla molt difícil, perquè planteja la unitat del govern, el Parlament, les institucions i la ciutadania com a condició imprescindible per abordar amb garanties d’èxit els passos de la secessió: revalidar la declaració d’independència al Parlament, publicar-la en el DOGC, proclamar la República Catalana, demanar el reconeixement internacional i constituir-se en estat per desenvolupar la llei de transitorietat.
LES FRASES
Defensa civil no violenta del territori l’endemà
Més enllà d’incloure accions estratègiques ja anunciades com ara consumir productes d’empreses que no hagin boicotejat el procés, presentar candidatures independentistes a universitats, col·legis professionals, cambres, etc. i recórrer a la justícia internacional i portar als tribunals les fake news i els atacs feixistes de què sigui objecte el moviment, el full de ruta de l’ANC aborda la qüestió més incerta de cara a l’endemà d’una secessió no pactada: el control del territori. Per una banda, vol impulsar a través de les assemblees territorials els “consells locals de la República”, que, coordinats amb Waterloo, creïn un “sistema propi de governança” per mitjà de consultes constants a la ciutadania sobre els diversos afers. I, més complex i incert, “organitzar el territori” en la defensa civil no violenta, un repte que requeriria formar la població i donar-li eines per resistir “de manera indefinida”. L’ANC referma que la lluita no violenta és “l’eina estratègica per assolir la República Catalana”. Una acció no violenta que inclou “accions coercitives, de protesta, denúncia, no cooperació i desobediència civil”.