Capità ultra cerca família
Salvini fa una crida a la unió de tota l’extrema dreta europea amb vista als comicis del maig i s’ofereix com a líder
La trobada, sense Le Pen ni Wilders, aplega només els socis alemanys, danesos i finlandesos
S’havia venut com la gran cimera internacional del nacionalpopulisme europeu. Al final, però, la trobada organitzada per Matteo Salvini ahir a Milà va ser força deslluïda. Es va poder fotografiar només amb Jörg Meuthen, d’Alternativa per Alemanya; Olli Kotro, dels Veritables Finlandesos, i Anders Vistisen, del Partit Popular Danès. Els peixos grossos de la ultradreta europea, com ara la francesa Marine Le Pen o l’holandès Geert Wilders, van deixar sol el líder de la Lliga. Tampoc hi van anar els espanyols de Vox, malgrat que els dos partits es professen simpatia.
El Capitano, com l’ anomenen els seus, va pecar de fatxenda. Havia anunciat una trobada amb representants ultradretans d’una vintena de països. I ho havia fet amb aquestes altives paraules: “La diferència entre nosaltres i els altres és que ells han d’anar a l’estranger a buscar aliances. Però la Lliga convida els moviments europeus a Itàlia; el nostre país ha esdevingut central gràcies al nostre govern.” Possiblement va ferir els egos hiperdesenvolupats dels seus homòlegs, i van començar a arribar les carbasses.
Quan pocs dies abans de la trobada es va saber que ni Le Pen ni l’hongarès Viktor Orbán anirien a Milà, Salvini va córrer cap a París a reunir-se i fotografiar-se amb la líder nacionalpopulista. La francesa mai li falla. Des que era tan sols el líder d’un partit que, en l’àmbit estatal, actuava només de crossa de Silvio Berlusconi, Le Pen ja pronosticava que obtindria el poder a Itàlia. El 2014 Salvini ja rondava pels congressos de l’aleshores Front National i després sortia de festa amb la Le Pen. Tenen bona química. “L’energia desbordant de Matteo em fa arribar a l’èxtasi”, ha arribat a dir la francesa.
“Estem treballant per eixamplar l’aliança dels qui el 26 de maig volen canvi i una mica de sentit comú a Europa”, va piular Le Pen després de trobar-se amb Salvini fa quatre dies a París. Manllevant-li les paraules, Salvini va titular l’acte d’ahir Cap a l’Europa del sentit comú.
Teixint xarxa
Com de costum, va carregar contra l’establishment europeu, buròcrates i banquers. En el que havia de ser un triomfal inici de campanya per les eleccions europees, Salvini es va dirigir sobretot als absents. En un relat infladament optimista va dir que, si s’uneixen tots, podrien arribar a ser el primer partit a l’eurocambra, i va allargar la mà, de nou, a Viktor Orbán.
Que no hi fossin, però, no vol dir que no estiguin teixint una xarxa. Tots els partits d’ultradreta europeus s’han lloat els uns als altres. El que els uneix per sobre de tot és la criminalització i el rebuig de la immigració i la consegüent propagació de la xenofòbia. I també, és clar, l’autoritarisme més o menys velat. Amb tot, tenen matisos marcats, adaptats a les realitats socials que volen conquistar. Per exemple: Le Pen, Salvini i Santiago Abascal carreguen contra la comunitat musulmana amb els mateixos arguments; parlen d’una suposada “invasió” i d’una imaginària “substitució ètnica”. Però la líder de Reagrupament Nacional no podria defensar, a la França de tradició més laica, el conservadorisme ultracatòlic que, en canvi, exhibeixen Salvini a Itàlia i el líder de Vox a l’Estat. Ahir, Salvini lluïa un braçalet en forma de rosari.
Una altra dificultat que els impedeix aparèixer com una família compacta és que als partits ultranacionalistes, obsessionats amb les fronteres i recelosos amb els veïns, se’ls fa difícil vendre als seus votants una aliança internacional. Han de fer equilibrismes. Per salvar les aparences, i malgrat haver anunciat tota una altra cosa, la Lliga, acostumada a difondre notícies falses, va explicar ahir que, en realitat, la cimera servia només per presentar els nous arribats a l’aliança ultradretana.
I que l’acte gros serà el proper 18 de maig, també a Milà, on se celebrarà una gran manifestació a mode de final de campanya, a la qual assistiran, llavors sí, totes les patums ultradretanes. Fins i tot l’hongarès Orbán. Potser per aconseguir unir tota la ultradreta, Salvini haurà d’aprendre a abaixar la cresta.
LES FRASES
Protagonisme dels Mussolini
Alba Sidera GallartAquests dies a Itàlia es parla molt de la família del Duce. Edda Negri Mussolini, neta del dictador, va anunciar que tancaven al públic la cripta de Benito Mussolini, al cementiri de Predappio. Ha desfermat protestes: era un lloc de pelegrinatge feixista molt concorregut. Una altra neta, Alessandra, va perdre els estreps a Twitter quan va veure una vinyeta publicada per l’actor nord-americà Jim Carrey en què apareixen el Duce i la seva amant penjats de cap per avall. “Ets un bastard”, va etzibar-li, entre més insults, l’eurodiputada. L’actor va respondre que li semblava molt preocupant que es dediqués a la política i que, si tant l’ofenia, podia girar el dibuix. “Així semblarà que l’avi fa salts de joia”, va dir. I ara, un altre membre de la família fa el salt a la política: Caio Giulio Cesare Mussolini. Aquest exmilitar amb nom d’emperador romà es presentarà a les eleccions europees de maig amb el partit postfeixista Germans d’Itàlia, socis històrics de Berlusconi i la Lliga.