Sergio del Campo va venir a Tarragona a estudiar a la Rovira i Virgili i es va enamorar de la ciutat. Va guanyar les oposicions a subinspector laboral i es va assentar definitivament l’any 2007. Des del primer moment es va sentir identificat amb les tesis constitucionalistes i d’oposició a l’independentisme d’Albert Rivera, però no va començar a treballar amb els taronja fins a l’any 2014. El 2015 va ser el candidat de Ciutadans al Congrés a la circumscripció de Tarragona. Ha estat diputat en les dues últimes legislatures i ara repeteix com a candidat.
Què és el que més el va seduir del discurs de Ciutadans per decidir-se a treballar-hi?
Per a mi, el més important és defensar una nació de ciutadans lliures i iguals. I defensar aquests principis d’igualtat i solidaritat a tot Espanya. El meu pare és de Guadalajara; la meva mare, d’Osca, i jo trio Catalunya per viure, però la meva dona és d’Alacant. Jo tinc una visió molt més oberta de la societat i de la igualtat entre espanyols. Aquí, en canvi, amb el problema del procés, del nacionalisme, van cap a un model totalment contrari. Jo soc d’ideologia bastant liberal, però va ser el missatge d’igualtat entre els espanyols el que em va cridar.
És a dir, que s’hi afilia per patriotisme espanyol?
Bé, jo crec que tenim moltes coincidències culturals, i només cal viatjar per Espanya per veure tot el que ens uneix. Jo tinc una visió d’Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals i de respecte a la Constitució. Vull que la sanitat sigui igual a Alacant que a Andalusia, i el mateix en educació. Defenso un projecte conjunt que no xoca amb la necessitat de diferenciar-nos culturalment. Crec que és millor estar units, amb un projecte més europeu i més global.
I què fem amb els catalans que volen legítimament la independència? Quina sortida democràtica els donen?
Jo crec que de moment som majoria els que ens sentim catalans i espanyols i no volem la independència. Ens hem de barallar per continuar dient la veritat als catalans, dient que és millor que estiguem units i desmentint una per una les mentides del procés. El que cal és complir amb la Constitució i les lleis, i la Constitució no parla ni de referèndums ni d’autodeterminació. Soc constitucionalista i defenso que la sobirania recau en el poble espanyol.
I, per tant, sou totalment contraris a la reforma de la Constitució?
Bé, si hi ha majories per reformar la Constitució..., però per millorar Espanya, no per trencar-la. No per introduir-hi el dret a l’autodeterminació, que no figura en cap Constitució moderna. I, sobretot, no s’ha d’obrir el meló de la reforma constitucional per tenir content el nacionalisme i intentar trencar Espanya.
Vosaltres insistiu de totes les maneres possibles que el procés està sustentat en la mentida; és a dir, enteneu que la gent que demana la independència ho fa perquè està enganyada?
Jo crec que sí. A banda que, amb la utilització que fan d’alguns mitjans de comunicació els partits que sustenten el procés, com passa amb TV3 i altres mitjans, creiem, des del nostre punt de vista, que estan adoctrinant. Passa també amb l’educació. Tenen molts instruments i fa molts anys que estan adoctrinant i repetint unes mentides que al final calen en la població i per això s’ha arribat a aconseguir que l’independentisme tingui el suport que té.
Com defineix la gestió del PSOE i l’intent de muntar una taula de diàleg amb els independentistes?
Jo des de Madrid ho he viscut amb bastanta preocupació, perquè, lògicament, no crec que tu puguis pactar, amb la idea de millorar Espanya, amb aquells que l’han intentat trencar. I s’ha empassat moltes coses per intentar aprovar uns pressupostos... Aquí a Catalunya, els que ens sentim catalans i espanyols ens hem sentit abandonats pels governs del PP i el PSOE, que han mirat cap a una altra banda, i han deixat fer aquí. I és justament això el que Ciutadans vol canviar.
Esteu disposats a aplicar el 155 si guanyeu?
Quan hem demanat l’aplicació del 155, és perquè s’han incomplert les lleis. I el que estem veient és que és un govern que governa només per a una part, un govern que permet que s’omplin els espais públics amb simbologia independentista, que permet que es tallin carreteres i es facin vagues de país que fan que hi hagi gent que no pugui anar a treballar encara que no pensi igual que ells; lògicament, si aquí s’incompleixen les lleis, s’ha de recórrer al mecanisme que preveu la Constitució i aplicar el 155.
Amb els llaços grocs sou inflexibles...
És que si Ciutadans governés, el primer que faria és enviar un requeriment per eliminar simbologia partidista, però de qualsevol lloc. Els espais públics han de ser neutres i ells els omplen de simbologia independentista. I Torra ha de governar per a tots els catalans i no gastar-se diners per fer campanya contra Espanya a l’exterior quan els hospitals cauen a trossos i els xavals estudien en barracons. O Quim Torra acata les normes i la Constitució o haurem d’aplicar el 155 perquè no es gasti els diners de tots els catalans en el seu procés.
Com està la relació amb el PP? Perquè quan Rivera li va plantejar governar junts, sembla que s’ho va prendre a broma i el va enviar al Ministeri d’Afers Estrangers...
Nosaltres compartim amb el PP un projecte constitucionalista i d’unitat, però la gent ha de tenir clar que no som el mateix. Si un mira cap endavant, si vol un projecte liberal, un model reformista, ha de votar Rivera, i si el que vol és que continuï liderant això un partit conservador, que mira cap al passat amb temes com ara l’avortament, que voti Casado.
I compteu també amb Vox en aquest projecte per la unitat? Tarragona precisament és un dels llocs on l’extrema dreta us podria treure vots.
Jo sortiré a guanyar. No miro si es presenta Vox ni cap altre partit polític. Jo explicaré el meu model i els ciutadans decidiran. Nosaltres hem allargat la mà només al PP.
Els seus objectius per a Tarragona?
Com a tarragoní, intentaré portar el millor. Portar inversions, no només en matèria d’infraestructures. A Tarragona queda molt per fer i és important que fem un lobby que batalli per les millores, més enllà fins i tot de les discrepàncies polítiques.