“No hi ha un nacionalisme espanyol excloent”

Amb molts ànims, perquè la feina que s’ha fet és molt bona. Hem defensat la província a Madrid en les infraestructures, que és potser el tema més important; en temes d’igualtat, ensenyament, energia, aigua...

Hi ha hagut molt debat del procés, identitari. Negar-ho seria enganyar-se. I hem treballat en infraestructures, energia, turisme... Som una província molt rica, jo personalment he participat en moltes comissions diferents defensant Catalunya o la província de Tarragona.

Jo soc un defensor del bipartidisme, perquè crec que dona estabilitat, governabilitat, capacitat de preveure què passarà en el futur. Ara està tot més obert, no se sap quines aliances hi pot haver. Però al final la democràcia és així, la gent pot escollir el multipartidisme i potser pot tornar al bipartidisme. Això és la màgia de la democràcia, que la gent decideixi diferents opcions.

Quan hi ha dos partits, el repartiment és més beneficiós per a tots, i quan n’hi ha molts, hi ha menys per repartir. Però la política de pactes té el seu atractiu. I ara ningú pot dir que no se sent representat. I si els espanyols es cansen d’inestabilitat, tornaran a votar els grans partits.

Em referia a Pedro Sánchez i a les fake news que han difós, com allò que prendran els nadons als immigrants o que el PP baixaria les pensions, que eren mentides. Pel que fa a la reconstrucció moral de Catalunya, molt em temo que al comandament hi ha gent que ha escrit, ha dit i fins i tot s’ha rigut de coses que van més enllà de la humanitat. La reconstrucció moral ha d’anar per aquí. I també per no buscar enemics fora de Catalunya. Espanya segur que fa coses malament i jo seré el primer de denunciar-les, però l’agenda política catalana va contra els interessos dels catalans. Malauradament, els que manen a Catalunya van contra els catalans.

Un dia a tots se’ns pot escalfar la boca, tots som humans, però Vox no ha escrit res sobre deficiències genètiques, ni sobre carronyers... No ens agrada, però no arriben a perdre la humanitat o cosificar l’adversari, com sí que ha fet el nacionalisme.

Jo no m’he trobat mai un nacionalista espanyol en cap institució, no m’he trobat mai ningú que vulgui excloure ciutadans per la llengua, pel lloc on ha nascut... L’altre dia hi va haver una manifestació independentista a Madrid, amb llaços, estelades..., jo casualment era allà, i no va passar res. I aquí muntes una manifestació i tens aldarulls. L’altre dia en una manifestació de gent amb banderes d’Espanya jo vaig veure que portaven una galleda plena de pedres. La diferència és abismal. No hi ha un nacionalisme espanyol excloent i sí que hi ha un nacionalisme excloent aquí a Catalunya.

Jo les he defensat especialment, tenint en compte que ens les vam trobar aturades. L’últim que va fer el PSOE quan era al govern va ser aturar totes les infraestructures, i nosaltres, en un temps de crisi molt profunda, hem fet l’A-27 fins a Valls, queda fer el túnel de Lilla, i hem fet el corredor del Mediterrani, que ara s’ha aturat com tot, per la inestabilitat i perquè als socialistes no els importen les infraestructures. Som el país que més ha avançat: en termes relatius, estem millor que França, Itàlia, Eslovàquia, Hongria... I s’ha avançat durant aquests set anys amb dues recessions; hem prioritzat les infraestructures estratègiques.

Li ho diré ben clar: el Partit Socialista i Convergència, amb el suport d’Esquerra, formen el bloc de la perpetuació dels peatges. Els únics que hem eliminat i rebaixat peatges som el PP. I ara que acabaven els períodes de concessió, el nostre compromís des del 2015 era no prorrogar més els peatges, amb cap excusa.

Sí, que a Catalunya no passin coses que no passen arreu d’Europa: que no s’imposi una immersió lingüística mentre els nacionalistes porten els seus fills a educació trilingüe; que no hi hagi aquest clima antidemocràtic de no poder organitzar esdeveniments sense patir violència; que els mitjans de comunicació siguin de tots; que els espais públics siguin de tots i no estiguin ocupats per la simbologia d’una opció política; que no tinguem al capdavant de la Generalitat algú que reclama la via eslovena, on hi va haver morts al carrer; que no hi hagi al capdavant de la Generalitat gent que es vol saltar la llei i imposar una república totalitària...

Tots hi hem tingut responsabilitat, però un no pot negociar el que no es pot donar. El 2012 estàvem a la vora del rescat.

A Catalunya hi ha hagut una campanya brutal per la sentència de l’Estatut, però era tan important, que el 6 i 7 de setembre del 2017 se’l van carregar al Parlament. Al final s’ha vist que el que volien era concentrar tot el poder.

En una situació política, tothom té culpa. Ningú havia detectat que els objectius del nacionalisme eren aquests, controlar-ho tot a Catalunya, i ara s’han tret la màscara. Els que ens hem equivocat hem de rectificar, recuperar el clima democràtic a Catalunya.