Política

JORDI SALVADOR

CAP DE LLISTA D’ERC A TARRAGONA PER AL 28-A

“Cap dret, ni social ni nacional, no ha estat mai regalat”

“El 3-O va ser un ‘momentum’ revolucionari, hi vam estar molt a prop”

“Sánchez no és un mal menor perquè l’opció més viable és un pacte amb Cs”

“L’Estat no estava preparat per a una revolució pacífica, estava molt més còmode amb el conflicte basc”

Es poden negociar dates o preguntes, aquí hi ha camp, però l’opció que defensem és referèndum sí o sí
El problema és que estiguem igual amb els socialistes; a vegades és molt pitjor qui amaga les cartes i va de ‘progre’
Estem patint, no dic que no, però el moviment republicà català està creixent i l’Estat no està gens còmode

Jordi Salvador vol repetir al Congrés tot i saber que els temps seran complicats. El cap de llista d’ERC a Tarragona és dels que pensen que la repressió de l’Estat anirà a més, però recorda que s’ha hagut de lluitar molt pels drets que ara donem per suposats.

Entén la gent que se sent traïda per ERC o Junts per Catalunya perquè no es va aconseguir implementar la República?
Puc entendre que hi hagi gent cansada i enfadada, però crec que no poden dir que els que hem estat al davant hem estat a menys nivell que els que van posar el cos l’1 d’octubre, perquè hi ha gent que hem estat i estem disposats a grans sacrificis. Quan Pedro Sánchez diu que els independentistes han enganyat a la gent, és ridícul. Per què l’hem enganyat? Perquè hem anat a la presó o a l’exili? El que passa és que vam fer una batalla i alguns es pensaven que era la definitiva, però no ho era.
Però quan va ser el moment decisiu, les estructures d’estat no hi eren.
Ho vam intentar. No hem d’oblidar que l’adversari també juga. Nosaltres volem guanyar d’una manera tremendament romàntica i bonica, pacífica i democràticament, i lluitem contra un Estat que no ho vol fer tan bonic, que fa servir tota la maquinària dels aparells més repressius. Amb el que vam fer aquí, a la Gran Bretanya i al Canadà es va respondre de manera democràtica. No vam fer res diferent. Si hi hagués hagut uns partits que creguessin en una resposta democràtica real, hauria estat possible.
El problema va ser, doncs, que es va pecar d’ingenuïtat?
Personalment, pensava i segueixo pensant que la resposta de l’Estat sempre serà repressiva. Però puc dir que això, a ERC, no ens fa tremolar les cames. Jo sabia on anava, sé el que faig. No serà fàcil, però ens ha tocat viure aquesta història. El vot de la dona no va ser un regal, hi va haver morts. Els drets socials, laborals o nacionals, mai no han estat regalats.
La desobediència civil està prevista en el nou pla d’ERC?
És una arma que ERC no descarta, però abans hi ha moltes passes per fer. Si en aquestes eleccions tenyim de groc Catalunya, el missatge serà molt potent i es llançarà un toc d’alerta, tant en l’àmbit espanyol com en l’internacional.
I després què pot passar?
Pot arribar un altre moment... Potser quan es faci pública la sentència del judici o potser no... A les revoltes, mai saps quin serà el momentum. L’1 d’octubre estava planificat, però no el 3, i va ser momentum revolucionari, allà hi vam estar molt a prop. Del que estic segur és que hi ha més de 2 milions de persones que no s’han rendit. No conec cap persona que hagi deixat de ser independentista, en canvi sí que molts s’han anat sumant a la causa. Han vingut sobiranistes, gent del PSC... El moviment republicà català està creixent. Hem de ser positius perquè estem guanyant la partida. Estem patint, no dic que no, però l’Estat tampoc no està gens còmode.
En aquesta campanya, Pedro Sánchez ha arribat a dir que les forces independentistes estan millor amb els governs de dreta al poder. Què en pensa?
El problema és que estiguem igual amb els socialistes, que no hi hagi diferències. A vegades és molt pitjor qui amaga les cartes, va de progre i després fa les mateixes polítiques nacionals i socials que els que van de cara, com la dreta i l’extrema dreta.
Amb aquest Sánchez tan dur, hi ha marge per negociar un referèndum?
S’ha de forçar, perquè és el camí que hem escollit. Fer-ho democràticament i pacíficament és un camí costós, però és la nostra manera de fer.
Preocupa el vot útil? Sánchez pot ser vist com un mal menor enfront de Casado.
És una idea mal enfocada, perquè el PSOE amb Ciutadans, que és l’opció més possible, és un mal major. Amb aquests ingredients, no pot sortir res de bo. Arrimadas de ministra d’Educació, és un mal menor?
Veu possible un govern PP-Cs-Vox?
I tant! A Andalusia van tardar poc a posar-se d’acord. És un pla forjat a la FAES del senyor Aznar per aconseguir, sota l’aparença de tres partits diferents, treballar conjuntament per una España grande y libre i involucionista.
En el cas que demanés suport a ERC, quines serien les condicions imposades a Sánchez?
Sense prioritzar-ne uns per damunt dels altres, drets socials i nacionals. Polítiques socials de veritat: derogació de la reforma laboral o com a mínim els aspectes més nocius, un salari mínim que compleixi la carta social europea, de prop dels 1.100 euros, o que es garanteixin de veritat les pensions. I solució al tema del conflicte català, i això és un referèndum a Catalunya sí o sí. Es poden negociar dates, preguntes o moltes coses, aquí hi ha camp, però referèndum sí o sí.
Permetre que l’Estat espanyol hi afegeixi una tercera resposta amb la seva proposta com ara planteja ERC, no és cedir?
Penso que no s’ha cedit gens, al contrari. La paraula clau és la sobirania nacional. Que això pot acabar amb independència? Sí. I que nosaltres defensarem aquesta opció? Sí. Però la gran victòria de país és que la gent pugui decidir.
Si arriba al poder la dreta, creu possible la retirada de competències o fins i tot de l’autogovern?
Sí, sobretot amb un PSOE tan pusil·lànime i covard. De la mateixa manera que fins fa poc era increïble pensar que hi hauria presos polítics, és possible que hàgim de tornar a combatre al carrer per l’amnistia, l’autogovern, la democràcia, la llibertat d’expressió... La tendència, malauradament, va cap aquí. Crec que passa perquè l’Estat no estava preparat per a una societat que iniciés una revolució pacífica, estava molt més còmode amb el conflicte basc.
Quines propostes defensarà per a Tarragona?
Porto el programa de fa tres anys i el que és trist és que no s’ha fet res. Calen inversions en infraestructures, un pla de reindustrialització del sud de Catalunya, un pla d’emergència nuclear o activar la comissió d’investigació del Castor.
I atacar la crisi dels cítrics.
És un altre escàndol. A les Terres de l’Ebre, la taronja i la mandarina són un gran motor i si permets la competència deslleial de països tercers, com per exemple Sud-àfrica, estàs ensorrant un sector bàsic per al territori.

Històric defensor de drets laborals i socials

Jordi Salvador va néixer a Barcelona el 1964 però es va traslladar a Torreforta, un dels grans barris obrers de Tarragona, als 6 anys. Va estudiar magisteri i antropologia social i cultural, la seva gran passió, i sempre ha treballat en la defensa dels drets sociolaborals i nacionals. Va ser secretari general de la UGT de Tarragona del 2008 al 2015, any que va ser fitxat, com a independent, per ERC. Al Congrés, es va fer famós quan el ministre Josep Borrell el va acusar d’haver-lo escopit, gest que sempre ha negat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.