L’any 2015 vam intentar assolir un acord amb els partits d’esquerres i no ho vam aconseguir. Amb Iniciativa, hauríem obtingut quatre regidors, i Àngel Ros no hauria estat alcalde. Ara tenim una candidatura conjunta. Hi ha veïns, però també gent de formacions polítiques, que s’integren en l’assemblea sense quota de partit.

La ciutat és de centreesquerra i la gent ha viscut enganyada pensant que el socialisme era l’esquerra quan a Lleida és menys esquerra que enlloc, és un caciquisme que ha governat amb les dretes més recalcitrants. Hem fet oposició de veritat... El votant ens tornarà a fer confiança, més els votants d’Iniciativa. Només amb això ja tens quatre regidors. A partir d’aquí, tot el que pugui sumar Podem i el procés d’il·lusió per una unió d’esquerres... El canvi a Lleida està cantat. Em decebria molt que no es produís.

Hi ha problemes puntuals en llocs puntuals. En els dos centenars llargs de municipis que presentaran candidatures per Catalunya en Comú, la feina s’ha fet pràcticament per consens. En alguns llocs, respectant quotes; en d’altres, amb partits. És heterogeni. El que cal entendre és que gestionar la diversitat municipal és molt complex.

Larrosa sorgeix del forat més fosc del partit. És una continuació del declivi absolut del PSC a Lleida. Ha estat regidor d’Urbanisme i està impulsant un planejament general que remata la feina d’externalització i privatització de tota la ciutat. De socialistes, només en tenen el nom; és la dreta recalcitrant i caciquista, amb aires mafiosos en molts casos, amb contractes dissenyats perquè els guanyi una sola empresa sense obrir la contractació a les empreses locals i al petit treballador.

Amb tot el que han tingut a l’abast –perquè, de pressupostos de l’Estat, n’han gestionat uns quants–, Lleida ha estat sempre la ventafocs. Ni rodalies, ni carreteres, ni polígons industrials logístics, ni infraestructures importants, ni modernització de res… És un desastre. Lleida té un potencial de desenvolupament brutal i està immersa en una situació de declivi fins al punt que sembla que siguem un poble gran. Sobretot és culpa del relat i la gestió del PSC.

Quan vens de moviments socials, et queda clar que als polítics no els convenceràs, perquè no és que s’estiguin equivocant, és que ho fan expressament i, per tant, l’única solució és fer-los fora. Entre altres projectes, volem gestionar la redacció del nou POUM amb un procés ampli i consensuat amb totes les forces i veïns de la ciutat, normalitzar l’IBI per tal d’abaixar-lo a la majoria de la gent i apujar-lo als que més recursos tenen, fer que totes les empreses de la ciutat puguin accedir a la contractació municipal en igualtat de condicions, triplicar la despesa social i duplicar la capacitat d’inversió... No són propostes buides. Ja hem presentat esmenes a la totalitat dels pressupostos municipals que demostren que són possibles. Altres ciutats com Barcelona ja ho han fet.

No ens plantegem la política basant-nos en models. Tu analitzes els problemes del teu municipi i basteixes una solució en funció de la complexitat que hi hagi. No hem tingut cap problema a l’hora de parlar amb empresaris de tu a tu, ni amb el teixit econòmic i comercial de la ciutat.

Som sobiranistes en el sentit que creiem en la participació ciutadana com a pilar. Però dins del grup hi ha gent que és independentista, gent que no és independentista, gent a qui el procés li genera irritació profunda, gent a qui no li importa, gent que el viu intensament... Però en les eleccions catalanes tothom vota el que vol. Gent del Comú de Lleida ha votat la CUP, ERC, Catalunya en Comú… No suposa un problema; el nostre nexe és la ciutat.

El planejament s’ha fet sense cap tipus de consens. Pel que fa a la forma, s’ha fet una revisió de planejament anticipada quan el POUM és encara vigent. I això és il·legal. I el contingut és brutal. Tens tres grans centres comercials als afores de la ciutat. Això arrasarà tot el comerç local i el carrer Major desapareixerà. Eliminen la majoria de zones verdes de la ciutat per donar capacitat als constructors perquè continuïn edificant, en una ciutat que ja per si mateixa és densa, bruta, grisa, fosca i densa per interessos econòmics.

Em preocupa l’embrutament que genera la política. Perquè no és que sigui l’ascens d’una formació política. Això no és una formació política. Això és un mostre polític. És aprofitar les parts més baixes de la humanitat per servir interessos personals.

Potser hauria d’haver dedicat el temps a governar. Tenim moltes lleis pendents d’aprovar.

Una cosa no desfà l’altra. El judici és una barbaritat que no hauria d’haver existit mai. Ningú hauria de tenir el dret de portar davant la justícia que algú hagi fet una manifestació. Jo m’he manifestat, a mi la policia m’ha pegat i hem paralitzat el Parlament i ens hem assegut a les Corts… Tens dret a expressar la teva disconformitat amb l’statu quo, sigui quin sigui, i això no és judicialitzable, perquè llavors s’ha acabat la democràcia. La situació que viuen els Jordis, i també la resta de consellers, que no han fet res, és una absoluta aberració política i jurídica. Està bé que defensis tota una posició de simbologies, però a la vegada has de poder governar un país.