Jaume Butinyà
Cap de llista d'ERC a Banyoles
“Pensem que Banyoles necessita un nou impuls”
La seva proposta principal és un centre cívic i cultural
Consideren que és el moment d’apostar pel ric teixit associatiu local
Jaume Butinyà (1970) és llicenciat en geografia. Des del 1995 és bomber professional. Va ser regidor d’Urbanisme del 1999 al 2007. Està molt vinculat al món associatiu: va ser dels fundadors de la Colla de Gegants i Capgrossos i havia estat membre dels diables de Gàrgoles de Foc i del Taller de Músics de Banyoles.
Els republicans banyolins han posat al capdavant de la seva candidatura Jaume Butinyà, que després d’haver estat regidor de l’equip de govern ha estat dotze anys allunyat de la política activa.
Després de tant de temps, què l’ha empès a encapçalar la llista d’ERC?
La política sempre m’ha interessat, especialment la municipal. Tota la vida he estat relacionat amb entitats i fer coses per Banyoles m’agrada, fins al punt que vaig ser regidor del govern del 1999 al 2007. Després no vaig entrar més a les llistes perquè estava cansat, tenia els nanos petits... Va ser el moment de deixar-ho, pensant en la possibilitat que un dia hi tornaria. I el dia ha arribat. Mentrestant he fet de pare i he seguit estant actiu en associacions. Un factor que m’ha ajudat a decidir ha estat la situació política del país, és clar. Penso que els municipis hi han de tenir un paper important.
Per tant, vostè és dels que pensen que la situació nacional influirà en aquestes municipals.
Sí, i tant! Des de la sentència de l’Estatut, qui ha tingut la iniciativa ha estat la gent, més que la classe política. I l’administració que està més a prop de la gent són els ajuntaments.
El seu objectiu és governar, però és tot un repte, tenint en compte que el rival és Miquel Noguer, que ha aconseguit dues majories absolutes.
Evidentment. Però fa molt de temps que hi treballem, he pogut anar creant grup. La llista que tenim aglutina, d’una banda, l’experiència del 1999-2007 amb la incorporació de regidors d’aquell mandat, com jo mateix; de l’altra, gent nova per al nou impuls que volem donar i, finalment, persones que han estat aquests darrers dotze anys a l’oposició. I, per descomptat, pensant que han de ser gent per governar. En lloc de buscar patums, buscar noms, presidents d’entitats..., el meu interès ha estat disposar de perfils concrets per dur temàtiques concretes. Per exemple, per al projecte estrella, que és el gran centre cívic i cultural. Doncs bé, dues persones dels primers llocs de la llista tenen la missió de portar-ho a terme un cop siguem al govern. Segurament acabaran sent els regidors de Cultura o Joventut, però no els demanem que vagin a la llista per estar al capdavant d’aquestes regidories sinó per liderar aquell projecte concret.
Ja ha esmentat el projecte principal, però a més d’aquesta, quines altres accions concretes inclouran en el programa?
Pensem que Banyoles necessita un nou impuls, després d’uns anys de crisi i d’una gestió municipal en la qual hem discrepat. El més significatiu del que dic és el nou pla general d’urbanisme, en què es plantegen objectius per als quals cal tenir ganes. Seria com el que vam fer nosaltres amb la conversió en zona de vianants del barri vell, que va ser una idea del govern de Joan Solana i que nosaltres vam estirar, culminant-ho amb la plaça Major. Però aquest cop no serà tant un tema de patrimoni (museus, la muralla o l’esmentada conversió en zona de vianants) com de persones, d’associacions. L’objectiu és donar suport a aquesta vida associativa que té Banyoles, crec que més que altres llocs. D’una banda, hi ha d’haver un suport directe a l’entitat, i de l’altra, equipaments com el centre cívic que deia.
Què tenen pensat per a Sota Monestir?
Nosaltres hi plantegem un ecobarri, o sigui, que la part que s’urbanitzi es faci amb densitats baixes, amb un sentit ecològic i sostenible. Sobretot ha de servir per connectar d’una vegada per totes el centre i el barri de Can Puig. Això farà que es replantegi la mobilitat de la ciutat en general. I d’altra banda, a Sota Monestir s’hi ha de mantenir el patrimoni d’hortes i els petits elements arquitectònics que hi ha. Altres propostes concretes són la coberta de la plaça de les Rodes (en un context de revitalització del comerç i d’atraure el turisme cap al centre) i una piscina pública. Això va lligat amb la nostra aposta per l’esport. Volem crear una regidoria d’Esports que treballaria en tres línies: l’esport d’elit, reduint-ne la quantitat de proves; l’esport escolar i popular, i l’esport vinculat amb la salut, pensant sobretot en la gent gran. Ens agradaria també portar la música a les escoles, a partir de l’Ateneu.
D’on sortiran els vots per millorar els resultats de fa quatre anys?
Tenim votants molt fidels, això d’una banda. Comptem força amb un vot jove, de gent que votarà per primer cop; el nostre projecte és molt transversal i tant podem aglutinar antics votants d’en Miquel Noguer que creguin que ja ha fet el que podia fer per Banyoles, com votants de la CUP que comparteixin les nostres propostes. La suma d’aquests factors ens pot fer créixer.
Hi ha qui interpreta l’oposició d’ERC en aquest mandat de tova. Per exemple, han votat dos cops a favor dels pressupostos de CiU. Se’n penedeixen?
No, no. Comparteixo gairebé el cent per cent del que s’ha fet aquests quatre anys. Mira, si en els pressupostos hi ha coses positives per a Banyoles, no hi pots votar en contra. En els últims pressupostos no hi vam votar a favor. Per què? Doncs perquè s’havien pactat coses que al final no es van complir. L’exemple més clar és la biblioteca. La partida surt cada any, però no hi ha una decisió ferma de dir “va, endavant”. Tampoc van atendre la nostra petició d’habitatge al barri de la Farga per poder fer-hi actuacions socials. Per això al final no vam aprovar els nous pressupostos. Hem de dir que sí que vam poder incidir en el projecte dels carrils bici. Al final l’equip de govern s’ho ha acabat creient, però ha estat gràcies a Esquerra. No crec que això sigui fer una oposició tova. El que passa és que davant d’una majoria absoluta l’efectivitat que tu puguis tenir és petita.
Imaginem-nos que ningú té majoria absoluta. Fins a quin punt estarien disposats a pactar amb un altre grup per accedir al govern?
Sobretot és una qüestió de programa. Ara per ara no coneixem els dels altres grups, tot i que ens els podem imaginar. També dependrà del pes que nosaltres poguéssim tenir en aquests equips de govern. Si fos d’igual a igual, equilibrat quant a nombre de regidors, no es podria descartar. De totes maneres, bàsicament és un tema de programes, de prioritats.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.