Creix la pressió sobre el govern britànic perquè no entregui Assange als EUA
Uns setanta diputats demanen prioritzar l’extradició a Suècia, si el reclama per delictes sexuals
Mostres de suport a l’activista a les portes de la presó
La pressió contra el govern britànic perquè Julian Assange no sigui extradit als EUA, on està reclamat per pirateria, es va incrementar ahir. Una setantena de diputats i lords britànics, la majoria laboristes però també liberaldemòcrates i independents, van escriure una carta a Sajid Javid, el ministre de l’Interior, perquè doni prioritat a Suècia davant dels EUA si arriba una petició d’extradició. Creuen que hauria de tenir més importància un crim sexual.
La fiscalia sueca està estudiant reobrir les investigacions per violació i per assetjament sexual i coacció il·legal contra dues dones a Estocolm el 2010 que se li imputen a Assange. Suècia ja va emetre una ordre d’extradició el 2012, abans que el cofundador de Wikileaks es refugiés a l’ambaixada equatoriana a Londres per evitar ser entregat. Les ordres van ser retirades el 2017. Segons explica la carta, la fiscalia les va retirar perquè Assange estava incomunicat. Ara podrien tornar a obrir les investigacions.
En estat de xoc
Elisabeth Massi Fritz, l’advocada d’una de les dones que acusen Assange, va explicar ahir que els va sorprendre la detenció, que ningú no els va avisar i que la seva clienta està en estat de xoc i que havien demanat a la policia sueca que reobrís el cas.
En aquests moments, Assange s’enfronta a una pena de dotze mesos al Regne Unit per haver trencat les condicions de la llibertat sota fiança que els jutges li van concedir el 2012 mentre les autoritats decidien si l’extradien a Suècia.
El jutge ja el va declarar culpable. També hi ha sobre la taula una ordre d’extradició dels EUA per pirateria i per haver ajudat l’exanalista de l’exèrcit Chelsea Manning a filtrar els centenars de milers de documents secrets del Pentàgon sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan a través de Wikileaks.
Si, finalment, la fiscalia sueca reenviés la sol·licitud d’extradició, com que coincidiria amb la nord-americana, seria el ministre de l’Interior qui decidiria a qui entregar-lo aplicant criteris d’importància del crim, quan es va fer la petició, caducitat del delicte i altres factors. L’acusació de violació a Suècia prescriu l’agost de l’any vinent.
A la carta també lamenten el fet que el govern no hagués avisat les autoritats sueques que havien acordat amb el govern equatorià l’entrega d’Assange, com sí que van fer amb les autoritats estatunidenques. Consideren que es tracta d’un greuge comparatiu.
La cúpula laborista considera que Assange l’únic que va fer va ser exposar les males praxis dels EUA a l’Iraq i l’Afganistan i que no hi ha motiu per entregar-lo.
També pensen així els seguidors i defensors de l’activista australià, que ahir es van concentrar a les portes de la presó de Belmarsh, al sud de Londres, on està tancat. Protestaven perquè consideren que la detenció és arbitrària.
