Tocats per la gran recessió
PROTECCIÓ
El paquet de mesures per evitar futures crisis continua encallat per les discrepàncies entre el nord i el sud
La nova desacceleració genera inquietud i revifa el debat sobre el model per fomentar el creixement
Una dècada després del sotrac financer, Europa ha ressorgit de les runes, però ja no és la mateixa. La gran recessió ha marcat a foc l’economia, la política i la societat europees i continua sent una preocupació tant per a aquells que encara en pateixen els efectes, com per als qui miren d’evitar que torni a passar.
Continguts els perills més immediats, com ara Grècia, amb la dura recepta de l’austeritat, el bloc europeu s’ha centrat, els darrers anys, a impulsar reformes per evitar que una altra crisi financera pugui trastocar tant l’economia de l’euro.
Amb mesures clau encara pendents de resoldre i un debat en marxa sobre el model per fomentar el creixement i el benestar, la Unió Europea (UE) s’embarca en unes eleccions que definiran el terreny de joc per gestionar la segona economia mundial, en un context internacional cada cop més competitiu. Abans de finals d’any, els líders europeus van arribar a un pacte de mínims sobre el paquet anticrisi, la més coneguda com a reforma de l’eurozona. Tenia com a objectiu enfortir al sistema bancari europeu i endurir les normes del joc de la banca, però va quedar aigualida després d’un any d’intenses negociacions.
D’allà només en va sortir un acord per crear un fons d’emergència per a les crisis bancàries, basat en una línia de crèdit, i el reforç del sistema de vigilància comú de rescats financers. Per contra, van posar a la nevera els dos plats forts: un pressupost comú per als països de l’eurozona i un fons únic de garantia de dipòsits per als bancs. Una galleda d’aigua freda per a l’abanderat d’una ambiciosa reforma, el president francès Emmanuel Macron, que encara topa amb l’hostilitat del nord auster, reticent a pagar els deutes del sud.
Si bé és difícil que els candidats a les eleccions al Parlament Europeu parlin en detall amb els seus electors sobre polítiques econòmiques i financeres complexes, els grans partits marquen posicions a escala europea, en un moment de desacceleració que comença a generar inquietud, ara que Europa tot just acaba de sortir del túnel.
Austeritat o igualtat
Des de posicions conservadores es continuen defensant l’austeritat i el foment de la inversió privada, la recerca i l’impuls a les noves tecnologies de cara a la nova legislatura “La nostra política va salvar i rescatar Europa i n’ha fet un èxit econòmic”, assegurava el cap de cartell del Partit Popular Europeu, l’alemany Manfred Weber, en una entrevista recent.
El centreesquerra socialista admet que necessita posar-se les piles després del descontentament per la seva manera d’afrontar la recessió, i ha promès presentar propostes noves per reduir la distància entre rics i pobres, eixamplada amb la crisi del 2008, i controlar millor el poder de les grans multinacionals. “Per recuperar la confiança, hem de millorar la narrativa i fer passos concrets en política fiscal, social i laboral”, ha reconegut el líder dels socialistes europeus, Frans Timmermans.
Per la seva banda, els liberals posen el focus en la importància del lliure comerç i d’un mercat únic obert que veuen amenaçat pels diversos moviments populistes i forces estrangeres. Aquests grups polítics situen el sector digital i la transformació tecnològica del model econòmic com a claus per millorar la competitivitat europea.
En el bàndol de l’esquerra i de l’ecologisme, els partits advoquen clarament per enfortir una economia verda, amb sectors com ara el que lidera l’exministre de Finances grec Iannis Varufakis, que reclama també la lluita contra la desigualtat social. En aquest sentit, ha plantejat propostes redistributives com, per exemple, impostos per a les grans indústries contaminants que es destinin a les classes més pobres.
Racisme i tensió intergeneracional
Natàlia Segura i RaventósMés enllà del debat estrictament econòmic, el club europeu també s’enfronta a nous reptes sociopolítics arran de la gran recessió. Diversos experts que han analitzat les repercussions socials i polítiques d’aquesta gran crisi financera coincideixen a assenyalar el major descontentament cap a l’establishment que la va gestionar, l’augment del racisme i de la xenofòbia contra els estrangers vinculat a una situació econòmica adversa, i les tensions intergeneracionals com a principals efectes col·laterals socials i polítics. Aquestes tres qüestions constitueixen, de fet, el rerefons d’alguns dels temes centrals de campanya d’aquestes eleccions europees: el populisme, la immigració, l’atur juvenil i les pensions.