La majoria d’esquerres al País Valencià, en perill

El mateix dia de les eleccions generals els valencians estan cridats a les urnes per decidir la configuració de la X legislatura de les Corts. Per primera vegada des de la restitució de la democràcia a l’Estat espanyol, el País Valencià viurà unes eleccions autonòmiques anticipades, després que l’actual president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, avancés la convocatòria malgrat l’oposició de Compromís, els seus socis de govern. A diferència del que succeeix en l’escenari estatal, sembla evident que la formació de govern serà possible, bé amb una aritmètica que beneficiï la repetició de l’acord d’esquerres o bé amb la suma dels partits de dretes.

La repetició de la victòria dels partits de l’Acord del Botànic (PSPV, Compromís i Podem, aquest últim fora de l’equip de govern) és una de los opcions plausibles, tenint en compte sobretot la decisió dels socialistes valencians de fer coincidir el període electoral amb el de les generals, conscients que els podria ser beneficiós quant a resultats. A priori, tot indica que les prediccions de la formació liderada per Puig seran encertades. Serà important també veure si Compromís, que en les últimes autonòmiques va obtenir uns resultats molt superiors als del 2011, aconsegueix mantenir la tendència de vot. Segons Oscar Barberà, professor de ciència política a la UV, és possible que ho aconsegueixi, ja que, juntament amb el PSPV, Compromís és el partit amb un major percentatge de fidelització dels votants, “al voltant del 80%, dels més alts de l’Estat”. La principal incògnita, però, és veure si Podem podrà atenuar la forta davallada que sembla que patirà. Per Barberà, això serà una tasca complicada perquè el votant de Podem està desencantat des de principi de legislatura amb la formació i és molt possible que gran part del seu electorat opti per l’abstenció. Si Podem pot retenir el vot o bé es traspassa a la resta de partits d’esquerres, la repetició del pacte serà, gairebé de forma segura, possible, mentre que si tendeix a l’abstenció les dretes tindran moltes possibilitats de, com a bloc, guanyar les eleccions.

Una de les grans incertes és veure la força amb què entra a l’hemicicle el partit d’ultradreta Vox, així com veure si el PP, que s’augura que tindrà una altra davallada, segueix sent la força referencial de les dretes a les Corts o bé si Cs els passa a davant.

Segons Barberà, altres opcions, com pactes entre forces polítiques de diferents ideologies, semblen poc possibles, “malgrat l’esforç de partits com Compromís de situar el PSPV pactant amb Cs”.

Les eleccions autonòmiques del 2015 van suposar un gran canvi en les tendències de vot que es van plasmar en la configuració de l’hemicicle. El fet més destacat va ser la caiguda del PP, que, després de cinc legislatures consecutives governant –les quatre últimes amb majoria absoluta– va perdre 24 diputats i, tot i seguir sent la força més votada, no va poder formar govern.

El principal beneficiat del daltabaix popular va ser el partit socialista, que va poder trencar l’hegemonia popular i assolir el govern de la Generalitat. Tot i això, els resultats electorals del PSPV també van ser menors, tant en nombre de vots com de diputats, respecte del 2011.

Així doncs, les últimes autonòmiques al País Valencià van significar una caiguda històrica del bipartidisme, que va passar del 76,19% dels vots l’any 2011 al 46,48% el 2015. Per Barberà, la configuració de l’hemicicle actual –així com el que sortirà de les eleccions del 28-A– situa el País Valencià com una “tercera Espanya”, en no plasmar un Parlament clarament diferenciat del Congrés pel que fa a partits efectius com en els casos català o basc, però tenir una força regional com Compromís, fet diferencial respecte de comunitats com Múrcia o Madrid, escenari que, per Barberà, “ha vingut per quedar-se”.