Sí, el que observem és que el nombre d’indecisos i abstencionistes continua sent massa elevat i, per tant, tot està per decidir i tots els escenaris continuen oberts. La possibilitat d’una suma de les tres formacions de dretes per poder formar govern continua existint i, per tant, hem d’insistir i dir que si volem Pedro Sánchez com a president de govern cal votar-lo directament a ell.

El que no farem mai nosaltres és renunciar a les posicions socialdemòcrates. Els hem aplicat durant aquests vuit mesos, hem governat amb 84 diputats i hem pogut portar a terme polítiques d’esquerres i progressistes que han marcat un horitzó amb més esperança que el que teníem els últims mesos. I ho hem fet no solament amb la recuperació d’alguns drets socials perduts, com pot ser el subsidi d’atur per a persones més grans de 52 anys, o posant en primer pla el feminisme i la igualtat entre homes i dones, sinó que ja hem apostat per projectes de futur i estratègics, com ho és la lluita contra el canvi climàtic i l’ecologisme. En aquest camp, el PP no havia fet res i hem perdut trens constantment.

Ciutadans ha escollit abraçar la dreta i l’extrema dreta, ha optat per fer plantejaments de dretes i sobretot està fent una campanya que es fonamenta en l’insult i l’exabrupte. Crec que això no és bo per a la política i, a més a més, hi cal sumar el cordó sanitari amb què ens han encerclat. Ells han descartat qualsevol acord amb nosaltres i no només de paraula, sinó que ho han demostrat amb fets, a Andalusia fins i tot despertant forts recels en l’àmbit europeu, en formacions polítiques i en països com ara França, ja que fins i tot van alertar el president Macron. Sincerament, crec que és una mala notícia per al país que la posició i l’agenda de la dreta el marqui l’extrema dreta. És una notícia molt dolenta, però és el que està passant a Espanya en aquests moments.

Nosaltres tenim la nostra pròpia agenda i sobretot, i el més important, tenim un projecte de país, sabem quines són les necessitats i els problemes reals de la gent i vam guanyar una moció de censura amb uns objectius molt clars i determinants que eren apostar per la regeneració democràtica, desterrar la corrupció del govern i lluitar contra la desigualtat perquè volem una societat cohesionada, i això vol dir que no podem viure amb els nivells de desigualtats que hem arribat a tenir a Espanya, hem de lluitar contra la pobresa infantil i erradicar-la perquè això una societat avançada no s’ho pot permetre. I també fem una aposta per la convivència i per fer front a una crisi territorial que fa massa temps que dura. Nosaltres pensem que com a societat ens mereixem que es camini cap a una solució futura que sabem que no serà ràpida ni fàcil, però que ha de ser una aposta decidida per la convivència.

El trencament del marc de convivència és el que es va produir els dies 6 i 7 de setembre. Aquells dies es va trencar el marc estatutari i constitucional, que és el que ens dona seguretat, drets i llibertats a tots els ciutadans. Això ho hem de tenir clar els poders públics, estem sotmesos a aquestes lleis i no podem trencar la legalitat. Altres forces, és cert, viuen de la crispació i la confrontació i, a més a més, treballant per alimentar-la i intensificar-la. Els socialistes volem sortir d’aquesta dialèctica que arrosseguem des de fa massa temps i per això és important tenir un govern d’Espanya que tingui la diagnosi i la solució clara.

D’entrada, que, efectivament, el que ens hi juguem el 28-A és o bé tenir un govern presidit per Pedro Sánchez o bé un govern de dretes; per tant, la decisió és cabdal. I cal tenir present que quan a Catalunya ha guanyat el PSC hem pogut formar un govern socialista i, a l’inrevés, quan hi hem perdut hi ha hagut un govern de dretes a Espanya. Crec que això no ho podem oblidar, perquè al final som nosaltres els catalans els que tenim bastant la clau del resultat i podem fer el tomb i garantir que no governi la dreta. A més a més, crec que la societat en el seu conjunt està cansada de viure en un bucle sense sortida i sortir-ne nomes ho pot garantir un govern presidit per Pedro Sánchez.

El nostre objectiu és governar sols i garantir que hi ha aquesta aposta pels valors i les polítiques socialdemòcrates i per la convivència. Volem un govern socialista que no depengui de ningú, però amb la voluntat de parlar amb tothom. Sabem i tenim clar quina és la diagnosi i quins són els problemes i els reptes que tenim al davant i el que volem és la força suficient per dur-ho a terme i resoldre-ho.

La nostra aposta és guanyar les eleccions de manera clara amb una majoria sòlida i àmplia, pensem que és el millor.

El que més convé i el millor per al país és que nosaltres tinguem la capacitat de governar sols perquè és la garantia que les polítiques que proposem i propugnem es puguin dur a terme. I ho hem fet amb només 84 diputats i en deu mesos, si m’ho haguessin dit a l’inici, quan començàvem a governar, no m’ho hauria cregut. Hem estat capaços de negociar i acordar amb totes les forces polítiques de l’hemicicle i aquesta és la nostra aposta.

La nostra proposta és la mateixa de sempre, nosaltres pensem que no té cap sentit votar una ruptura, i un referèndum d’autodeterminació ho és. Nosaltres som partidaris que el que es porti a votació sigui un acord, no una ruptura, i els partits hem de fer l’esforç de seure en una taula i parlar i dialogar dins la llei i el marc estatutari i constitucional, que és el que ens dona drets, seguretat i llibertat i que, a més, és el que vam triar entre tots. Nosaltres no estem a favor del dret d’autodeterminació, no el permet l’ordenament jurídic i estem convençuts que no resol el problema. No es tracta de desempatar, ja ens hem comptat en eleccions, en comicis plebiscitaris i en referèndums il·legals i això només ens ha conduït a una societat mes dividida de la que teníem, per això pensem que és l’hora de refer el consens i les forces hem de buscar punts de trobada que ens permetin a llarg termini un acord que tingui a veure en la millora de les inversions, del finançament, de les infraestructures.

Nosaltres en el programa ho diem clar i, a més, recuperem la Declaració de Granada i la de Barcelona que, penso, són la proposta més sòlida sobre model territorial que hi ha al país. Ara bé, aquesta legislatura hem impulsat la constitució d’una comissió d’avaluació i modernització de l’estat autonòmic al Congrés dels Diputats per començar a compartir una diagnosi sobre la situació i teixir consensos amb la resta de partits polítics. El que volem els socialistes és buscar solucions polítiques i no pas l’abandonament del conflicte de què ha fet gala el PP des del govern.

Sí, podria acabar en aquest punt, però resulta que ni els partits que diuen estar a favor del diàleg van voler participar en aquesta comissió i així és molt difícil construir consensos i acordar reformes entre tots si ni tan sols es participa en òrgans institucionals que ho poden fer possible. El que hauríem de fer és recuperar aquesta comissió i treballar en aquesta direcció.

La recuperació de la confiança és progressiva i necessita temps i, sí, és veritat, s’ha trencat la confiança. Ara cal lleialtat institucional i respecte a les regles del joc i a l’adversari. Nosaltres vam presentar un projecte de pressupost amb acords que s’havien tancat en les comissions bilaterals, acords en infraestructures i que afectaven sentències judicials que vam reflectir en el pressupost. A canvi, els independentistes van presentar-hi una esmena a la totalitat i no van deixar ni van acceptar que el projecte de llei comencés a ser tramitat per continuar parlant-ne i van fer pinça amb la dreta. Això no dona gaire confiança i a mi se’m fa incomprensible.

Va ser una declaració institucional amb uns fonaments clars que eren diàleg dins la llei i possibles modificacions legislatives, i és l’únic document al qual donem credibilitat. Vaig participar en totes les negociacions des de l’1 d’agost i vam posar en marxa les comissions bilaterals. Aquelles converses van donar fruits i per tant van fer una feina imprescindible.

Pensem que per superar la crisi territorial és indispensable que parlem totes les forces polítiques, com més forces millor per trobar acords transversals que, a més, reflecteixin el pluralisme polític del país. Però el tema principal és seure i parlar. Si hi ha partits que volen posar línies vermelles, és la seva decisió, que ho facin, però també saben perfectament quina és la nostra posició. I crec que hi ha moltes maneres de negar el diàleg i una és fer plantejaments impossibles que, a més, totes dues parts saben que ho són i que, per tant, no s’acceptaran. No es pot parlar de diàleg i després demanar l’impossible.

Segueixo l’actualitat en la mesura que puc. Crec que és important que es desenvolupi abans de fer futuribles i el millor que podem fer és respectar el tribunal i el poder judicial. Crec que el millor que podem fer és des de la política exposar tot el que podem fer, que és molt, i donar valor a la divisió de poders que ens fa ser un país amb un alt reconeixement democràtic. Paral·lelament, en l’àmbit polític hem de continuar treballant per la normalització institucional.

El ministeri que presidia era molt ampli i transversal, però crec que és urgent desenvolupar els criteris de transparència en les administracions públiques i la modernització. Tenim el repte de capitalitzar de nou una administració pública que amb la crisi ha perdut recursos humans i que, en canvi, vol mantenir els serveis de qualitat que hi havia abans de la crisi. Quant a política territorial, de fet és que amb el PP no s’hi va fer res, no va voler enfortir l’Estat de les autonomies, el va abandonar. Aquí donem molta importància al fet que no es fessin comissions bilaterals, però cal pensar que no es feien ni aquí, ni a Extremadura, ni a la Comunitat Valenciana, ni enlloc. Els socialistes, en canvi, pensem que la descentralització ens dona moltes potencialitats com a país i amb el reconeixement d’aquesta diversitat és on hem de treballar i això té recorregut.

Bé, la descentralització és un fet, l’estat autonòmic es va reconèixer fa quaranta anys i les comunitats tenen moltes competències. Les relacions es poden treballar molt mes del que s’ha fet, hi ha reptes col·lectius i amb molta més complicitat i col·laboració, si volem ser efectius, ho podem aconseguir. I penso, per exemple, en el repte demogràfic que tenim a tot Espanya, a Catalunya també, amb el que s’ha anomenat l’España vaciada Tenim pobles que continuen perdent població i, si volem garantir-los serveis mínims bàsics i oferir-los activació econòmica, ho hem de fer des de la col·laboració amb les autonomies i les administracions locals. El PP ho havia abandonat, nosaltres hi estem donant un tomb. I també cal apostar en ferm per la conferència de presidents perquè la trobada no depengui únicament de la voluntat política del president de torn i implicar-nos-hi tots a fons. En canvi, sí, hi ha l’Espanya recentralitzadora que és la que ofereix el PP, però no la que volem els socialistes. Pedro Sánchez ja ho ha repetit molts cops que l’Espanya que somnia és aquella en la qual capiguem tots.

Dependrà del president Sánchez i el que tinc clar és que les màximes garanties de seguretat ens les dona un govern de Sánchez amb un reforç de l’autogovern i de les comunitats autònomes i de cap manera no ens podem permetre la involució o l’aplicació del 155 permanent.