Suprem Sant Jordi

El Madrid que ahir despertava plujós no era potser la millor ciutat per viure Sant Jordi, però tampoc la pitjor. Així ho veia la trentena de catalans i madrilenys de l’ANC Madrid que, abans que el Centre Blanquerna obrís l’única parada de llibres i roses al carrer Alcalá, es va llevar a les cinc del matí per fer cua a la porta del Suprem per assegurar-se una plaça de públic quan Manuel Marchena reprengués el judici de l’1-O i acostar un tros de Catalunya als presos, entre ells els que celebraven el sant: Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Amb tota la sensibilitat que pot tenir amb Sant Jordi un jutge de Las Palmas que ha estudiat a Deusto i ha fet carrera a Madrid, Marchena havia citat 150 agents fins al 22 d’abril i deu alts càrrecs i excàrrecs catalans precisament el 23 d’abril. “Aquí estem, a la cova del drac”, ironitzava Francesc Homs amb la diputada de JxCat Gemma Geis. Abans que l’autoritat de la sala fes les tres crides a “autoritats”, “premsa” i “públic”, els visitants celebraven deixar el mòbil a l’entrada i poder entrar al saló de plens del Suprem amb les roses i els llibres que portaven: Tres assaigs –de Jaume Cabré– per a Sànchez, Tots els contes –de Víctor Català– per a Dolors Bassa, Quan jo era noi –d’Alexandre de Riquer– per a Quim Forn... I tots amb un punt de llibre amb dedicatòria. Per un dia, el vetust saló feia olor de roses i llibre nou. Però la fita de dur a Madrid l’aire de la Rambla no va quedar aquí. Els visitants del públic, que vestien samarretes i bruses de color groc i vermell, van evidenciar que no era casual i van seure a la sala formant una senyera de cinc files. Als acusats, que duien a la solapa un pin amb la senyera i la rosa, el mosaic no els va passar per alt i així ho van fer notar. Al públic, amb rosa i llibre, hi havia la parella de Sànchez, Susanna Barreda, i la dona de Turull, Blanca Bragulat, que sentia que no era el pitjor dia: “Aquest Sant Jordi és millor que el de l’any passat... Aquest any els podem veure...”