ORIOL JUNQUERAS
CAP DE LLISTA D’ERC A LES ELECCIONS GENERALS DEL 28-A
“El 28-A és un altre plebiscit, repressió o democràcia”
“El més important és que l’independentisme guanyi perquè és enviar el missatge al món que Catalunya vol ser lliure i continua lluitant pels seus drets”
“El pacte PSOE-Cs seria igual de negatiu que el tripartit d’ultradreta i només ERC pot evitar-ho”
Esquerra s’ha convertit en la porta d’entrada a l’independentisme per a molta gent que vol sumar per assolir la República
Pedro Sánchez ha estat la definició de la covardia. Es va aixecar de la taula per una manifestació ultra. Viu acomplexat per les dretes El nostre judici és un examen per a la democràcia espanyola. Amb tot, crec irreversible el procés cap a la independència
El referèndum és inevitable i això ho sap l’Estat. Com més fort sigui l’independentisme més a prop hi serem
Oriol Junqueras respon les preguntes d’aquest diari com a candidat per ERC a les eleccions generals des de la presó de Soto del Real. Està en presó sense condemna des del 2 de novembre del 2017 pel referèndum de l’1-O que va impulsar com a vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda. El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya destaca en aquesta entrevista la importància del vot per ERC, que pot assolir la victòria en unes generals per primer cop per a l’independentisme, i la necessitat d’impossibilitar un acord entre PSOE i Ciudadanos.
Per què ha decidit encapçalar la candidatura d’ERC a les eleccions generals?
Perquè hem de plantar cara a la repressió. Hem considerat que presentar-me a aquestes eleccions és la millor manera de lluitar-hi, de denunciar la regressió democràtica de l’Estat espanyol, de posar-li un mirall. Ser el candidat és la millor manera de defensar els drets i la democràcia. Ens volen silenciats i callats, però els vots i la democràcia es tornaran a fer sentir aquest diumenge.
De què van aquestes eleccions a Catalunya? De frenar la dreta o de lluita per la independència?
Tornen a ser un plebiscit entre repressió o democràcia. Evidentment, també hi entra el fenomen de l’extrema dreta, però no només. Després de gairebé un any i mig a la presó i centenars de causes obertes contra l’independentisme, no podem fer com si no passés res. En aquestes eleccions, ens volen fer triar entre renúncia o repressió i nosaltres els diem que triem la democràcia i la defensa dels drets fonamentals. Ens hi va la llibertat, però no només la dels presos, sinó totes. La del país, la llibertat d’expressió, de manifestació, els drets més fonamentals. Siguem-ne conscients, aquestes eleccions són una nova cita amb la història i només ens val la victòria.
Quin és l’objectiu d’ERC al Congrés en aquesta nova legislatura?
Ho hem defensat sempre, volem ser a tot arreu on es parla i es decideix sobre Catalunya. No podem cedir ni un espai a aquells que ens voldrien reduir a una simple autonomia sotmesa, a qui ens vol aplicar un 155 indefinit. Si no hi som i si no hi tenim una representació destacada, prendran les decisions per nosaltres. No volem aconseguir una competència més, aquest no és el nostre model. Anem a Madrid a construir una resposta democràtica a una demanda política i ciutadana i a treballar per la República. Hem estat decisius per fer caure dos governs i ho podem tornar a fer si se’ns segueix negant una resposta democràtica. Serem el soci més fidel al poble de Catalunya, que ningú en tingui cap dubte, i farem que els ciutadans tornin a votar.
Creu que hi ha una amenaça d’involució feixista real amb una possible victòria del tripartit de dretes?
Cap de les enquestes els dona la possibilitat del tripartit d’ultradreta, però és evident que si sumessin seria desastrós per a Catalunya i també per a la societat espanyola. En tot cas, Esquerra Republicana, com qualsevol demòcrata europeu, no facilitarà que hi hagi un govern d’aquestes característiques. Som un partit antifeixista pràcticament en essència i hem patit la repressió feixista des de la nostra fundació.
I com afectaria les aspiracions majoritàries a Catalunya un pacte entre PSOE i Cs?
Seria probablement igual de negatiu i aquest, en canvi, és molt més possible. És el pacte que desitja l’Íbex i totes les grans empreses i elits. I només hi ha una manera d’evitar-ho que és votant ERC i evitant que sumin entre ells. Cada vot al PSC és un vot directe cap a Cs i, en canvi, un vot a ERC és un vot per Catalunya, el referèndum i la República.
Li ha faltat valentia al PSOE de Sánchez després de la moció de censura?
Crec que ha estat la definició de la covardia. Pràcticament no havia començat el diàleg i ja es va aixecar de la taula per una manifestació ultra. Però no és nou, viu acomplexat per les dretes. Ja va fer president Rajoy per por, quan hi havia una alternativa, i va convocar eleccions també per por. Li ha faltat valentia i sentit de la responsabilitat. Nosaltres, malgrat la situació, seguim asseguts a la taula del diàleg, però sempre trobem la cadira del davant buida.
Per què ERC va tombar els pressupostos generals de Pedro Sánchez?
Qui malauradament es va aixecar de la taula va ser el PSOE per una manifestació ultra a Colón i per les pressions dels barons socialistes. Veurem si ara són més valents, però necessitem una gran representació, perquè el PSOE no fa, al PSOE se l’obliga a fer.
Què vol dir que ERC no posarà línies vermelles ni donarà xecs en blanc a Pedro Sánchez?
No es poden posar unes línies vermelles i unes condicions que siguin una excusa perquè el PSOE pacti amb Cs o es faciliti un govern de l’extrema dreta. I, a la vegada, ERC no regalarà els seus vots i no renunciarà a les seves conviccions. En tot cas, el més important és que l’independentisme aconsegueixi la victòria perquè és enviar el missatge al món que Catalunya vol ser lliure i continua lluitant pels seus drets.
Creu que el debat sobre els percentatges obert per Miquel Iceta amb el 65% indica que en realitat el problema no és fer un referèndum sinó en quines condicions celebrar-lo?
El problema és ser demòcrata o no ser-ho. La diferència entre el PSOE, el PP, Cs i ERC és que nosaltres som capaços d’anar a la presó per defensar que ells puguin votar i votar que no i, en canvi, ells són capaços de posar-nos a la presó per impedir que votem.
Veient la posició de Pedro Sánchez el referèndum acordat sembla impossible. Com s’hi pot arribar? I si no és possible quines alternatives hi ha?
És fonamental que l’independentisme sigui molt fort al Congrés dels Diputats, i a tot arreu, per ser més a prop de l’objectiu. Sempre hem dit que la millor opció és un referèndum acordat, com s’ha fet en altres democràcies consolidades, aquesta ha estat sempre la prioritat. És un consens bàsic a Catalunya. Però si l’Estat s’enroca, la ciutadania trobarà la manera d’expressar-se, com va fer l’1 d’Octubre. Però insisteixo, sempre és millor l’acord i si aquest acord no es produeix no serà pas per falta de voluntat nostra.
El referèndum és un anatema fora de Catalunya?
Cada vegada hi ha més ciutadans espanyols que consideren que aquesta seria la millor opció per resoldre el conflicte de l’Estat amb Catalunya. El referèndum és inevitable i això ho sap Catalunya, però també l’Estat. Com més fort sigui l’independentisme elecció rere elecció, més a prop hi serem.
Què persegueix ERC amb el protocol d’actuació conjunta amb EHBildu?
Aprofundir en les complicitats que tenim a àmbit dels diferents pobles de l’Estat, en aquest cas amb el País Basc, amb qui compartim lluita i reptes.
Aquestes eleccions generals suposen la retirada de Joan Tardà del front de Madrid. Què representa Tardà per a ERC?
Joan Tardà és Esquerra Republicana, el republicà per excel·lència. És un dels polítics més importants del país, sens dubte, amb una trajectòria de lluita constant per Catalunya i la seva gent. Però el millor de Joan Tardà és ell com a persona, honrat com ningú, bo, preocupat per tothom, visionari i treballador incansable.
Gabriel Rufián serà la seva veu fora de la presó i al Congrés? S’ha consolidat com a icona d’ERC...
El Gabriel és un actiu inqüestionable, consolidat i que està fent una feina molt bona des que va sortir escollit el 2015. L’altre dia li vaig poder dir personalment, em sento molt orgullós que em representi i de la campanya que està fent.
Què suposa per a ERC el pacte amb Sobiranistes per a aquestes generals que situa Joan Josep Nuet com a número 4?
Esquerra Republicana treballa per aconseguir la República Catalana, com ha fet sempre. I fent allò que ha fet els últims anys, fer-nos més grans i majoritaris. Enfortir-nos. Parlant amb altres espais i arribant a acords i sumant. Esquerra s’ha convertit en la porta d’entrada a l’independentisme, un espai plural i d’acollida des d’on poder caminar cap a la República. Cada vegada hi ha més gent que fa el pas de sumar-se a la família republicana.
La candidatura de Raül Romeva al Senat consolida un tàndem que va més enllà de la política entre vostès?
El Raül és un gran amic, una persona extraordinària que m’ajuda moltíssim a Soto del Real. Tinc molta sort de poder comptar amb una persona com ell. Ara bé, no és a la llista per això, hi és perquè és un gran actiu i perquè té ganes de poder continuar participant en la política activa i plantant cara a la repressió.
Malgrat les intervencions telemàtiques aprovades l’empresonament de candidats suposa una anomalia democràtica?
És un greuge comparatiu. Algú creu que estem en igualtat de condicions amb els altres candidats per poder fer campanya electoral? Fa gairebé un any i mig que som a la presó sense una condemna i ens vulneren una vegada i una altra els nostres drets de representació política. Però ho vaig dir en començar la campanya, en aquestes eleccions només ens val la victòria i no valen les excuses. Som a la presó, ens volen silenciats i apartats, però seguim lluitant, estem fent campanya i malgrat tots els malgrats estem en disposició de guanyar aquestes eleccions.
Quin impacte creu que té el judici en la campanya electoral?
Ara mateix crec que té poca incidència en la campanya, sí que en té tot el procés judicial. És evident que ens volen silenciar, volen fer que renunciem, però no ho farem mai. Sempre he defensat el que defenso, la diferència és que ara podem guanyar i per això ens empresonen.
Com veu el judici? Respon a la seva voluntat de capgirar-lo per convertir-lo en un judici a l’Estat?
No podem valorar el judici només tenint en compte el que està passant dins de la sala, es tracta d’una causa general contra l’independentisme amb moltes derivades i, sobretot, una indefensió gairebé sistemàtica, la més gran evidentment és la presó preventiva. Però a la vegada aquest judici és també un examen sobretot per a la democràcia espanyola. La presó és una eina política més que ajuda a conscienciar i a desmuntar l’Estat i que demostra el nostre compromís absolut amb les nostres conviccions. Ho he dit en alguna ocasió, si la presó és el preu per defensar la democràcia i la llibertat, el pagaré, però no ens aturem ni renunciem a cap de les nostres conviccions, serà l’Estat qui haurà d’acabar responent.
Quina opció veu a la sortida al conflicte polític?
El diàleg i la negociació per fer possible el referèndum inevitable. I llavors caldrà guanyar-lo. Cal tornar a la política el que s’ha volgut afrontar des dels tribunals i jutjats i, per tant, que s’acabi la repressió i criminalització del moviment independentista. Amb tot, crec que el procés cap a la independència és irreversible.
La repressió i el judici són un fre a la negociació?
Sembla una contradicció absoluta defensar el diàleg i mantenir presos polítics tancats sense una condemna. En tot cas, l’Estat hauria de saber que no ens aturarem ni renunciarem als nostres objectius encara que ens empresonin. Ha de tenir clar que si no ens hem mogut ni un mil·límetre després d’estar un any i mig a la presó i amb una petició de 25 anys de presó, no ho farem. Per tant, més val que canviïn d’estratègia. Fins ara la cadira sempre l’hem trobat buida.
Què vol dir eixamplar la base?
Em sorprèn que es continuï parlant d’aquesta expressió i que sovint es faci amb certa mofa. Hi ha algun projecte polític al món que prefereixi ser menys? Evidentment, que volem ser més, tants com siguem capaços de ser, i cal fer una majoria absolutament imbatible.
Cal seduir la part de catalans que no estan per la independència?
L’objectiu és molt clar, seguir sumant, enfortir-nos i fer del projecte republicà el més majoritari. Ho vam fer amb gent de l’òrbita socialista i ara de l’esquerra que representa l’espai dels Comuns. També ho hem fet amb d’altres espais. La gent veu en Esquerra la casa comuna, probablement pels valors que representa el partit i perquè l’Estat no els ha deixat cap altra alternativa que fer el pas per defensar la República Catalana. Nosaltres sempre hem considerat que és l’única manera d’aconseguir construir un país més just, més net i més lliure.
Com es refà la majoria social que va sortir al carrer el 3 d’octubre?
Treballant, sumant, parlant amb tothom, teixint ponts i construint majories inapel·lables sobre els grans consensos del país.
La prohibició dels llaços grocs per la JEC és una censura electoral?
És una censura a la llibertat d’expressió, una més. En aquest Estat el retrocés de drets i llibertats és imparable. Es prohibeixen actes, colors, símbols, paraules, s’empresonen i es silencien candidats, però també es prohibeixen llibres, tuits o revistes. Estan establint un estat d’excepció encobert.
Un intel·lectual lliurat a la política i al país
Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) és president d’ERC des del 2011. Es va fer càrrec del partit en un moment crític i l’ha portat a les quotes de representació més altes des dels anys 30. Historiador de formació, també conrea diverses disciplines científiques i econòmiques. És difícil tenir una conversa amb ell sense que surti pel mig la mecànica quàntica. És el que es considera un intel·lectual amb grans dots divulgatives. Professor universitari de professió, ha estat vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda. Però va començar en política des de baix, com a regidor primer i alcalde després de Sant Vicenç dels Horts, poble on la seva esposa, Neus, i els seus fills, Lluc i Joana –i una bona colla de fidels amics–, n’esperen la tornada des que va ser empresonat per l’Estat espanyol. Parla català, castellà, italià, anglès i una mica de xinès. I és autor de més d’una desena de llibres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.