PER LLOGAR-HI CADIRES
Allà va, que trona
La fugida cames ajudeu-me d’Ángel Garrido a Ciutadans ha irritat molts mitjans. “És una maniobra de venjança”, afirma Luis Ventoso a ABC. “Crida l’atenció que la regeneració de Ciutadans provingui de la nissaga de l’esperancisme”, observa Rubén Amón a El País. “No és d’estranyar que Pablo Iglesias no es cregui les protestes de Rivera que no pactarà amb Sánchez”, etziba La Razón. Fernando Ónega retreu a La Voz de Galicia que la dreta usi “armes de destrucció massiva” entre ella. I OKdiario.com sentencia: “És pitjor que la seva cap Cifuentes.”
I la noticia és...?
Del titular d’OKdiario.com se’n podria inferir que la llei “proetarra” tirarà endavant perquè el PSOE no la durà al Tribunal Constitucional. Però en la informació ja s’explicita que el PP sí que ho farà, de manera que l’efecte final serà el mateix. Però del que es tracta és d’aplegar al titular el conceptes PSOE, PNB i ETA. Amb quin objectiu? És que diumenge que ve hi ha unes eleccions en què, diuen, s’hi juga el futur d’Espanya. De la seva.
Una reflexió que ningú no escoltarà, sembla
José Carlos Fernández Otero es lamenta: “Falten en aquest país persones amb criteri d’estat, amb idees i continguts seriosos que evitin que la vida política es desenvolupi a crits als carrers.”
Els problemes reals de la gent
Els anomenats partits constitucionalistes sempre han retret als independentistes que no es dediquen a resoldre “els problemes reals” de la gent. Durant tota la campanya i, sobretot en els debats, sembla que “els problemes reals” de la gent no són l’atur i les pensions, sinó el presumpte indult i la unitat d’Espanya. El dibuixant Álvaro, a La Opinión de Zamora, veu així la situació. Cristina Fallarás, a Publico.com, es lamenta que en el debat del dia 23 només es dediquessin dos minuts a la cultura. I Rafael Torres, a La Región, la secunda: “No es va parlar d’educació ni de cultura.”
Vox, el retorn dels salvadors de la pàtria
Rafael Sánchez assegura que Vox creix com a reacció a un “projecte tecnocràtic i socialdemòcrata [...] que a Espanya va unit a un sinistre panorama de corrupció i desmembrament nacional”.
La fractura inexistent de la qual tothom parla
Julia Navarro escriu: “El govern que surti de les urnes haurà de buscar interlocutors capaços [...] de retornar la normalitat política a Catalunya [...] trencada pels independentistes irresponsables.”
