“Treballem amb l’escenari d’acabar la legislatura”
El vicepresident Pere Aragonès diu a El Punt Avui TV que el govern buscarà reforçar l’estabilitat des del 26-M per respondre a la sentència
Creu que la coincidència estratègica amb JxCat és àmplia
No hi ha eleccions catalanes a la vista. Aquest és el missatge que el vicepresident del govern, Pere Aragonès, va llançar en una entrevista ahir als estudis d’El Punt Avui Televisió a Girona, en què va afirmar que tant ell com ERC treballen “amb l’escenari d’acabar la legislatura”, iniciada no fa ni un any, i va defensar que l’acord de govern amb JxCat funciona “raonablement bé”. És més, Aragonès es proposa “seguir reforçant” l’aliança, que en les últimes setmanes s’ha fet evident que no té la majoria al Parlament arran de l’aprovació d’una moció que reclama una qüestió de confiança al president Torra. Per això va recordar que no hi ha cap altre govern alternatiu i es va conjurar per treballar un cop superat l’actual cicle electoral a fi de “reprendre les converses”, sobretot amb la CUP i els comuns, per recuperar suports a la cambra. El també conseller d’Economia i Hisenda, de fet, no descarta encara que els comuns donin suport als pressupostos del 2019 quan s’hagi “aclarit el panorama”, tot i que reclama apuntalar el govern no tan sols per això o per tirar endavant polítiques econòmiques i socials, sinó també per preparar una resposta unitària al Suprem: “Vindrà una sentència i necessitem un govern fort que la pugui gestionar”, sosté, sense apuntar per on pot anar.
Aragonès creu que “en termes polítics la sentència ja està escrita”, perquè l’Estat “s’hi juga moltes coses” i ha mantingut les acusacions de rebel·lió i de malversació, de la qual “no hi ha proves”, amb l’únic fi de “revestir jurídicament una persecució política”. A ell mateix, que aquesta setmana ha evitat declarar al Suprem, l’ha investigat la Guàrdia Civil i el jutjat 13 de Barcelona va intentar imputar-lo en una causa paral·lela que el TSJC va desestimar, en un fet –la investigació d’uns mateixos fets des de diversos tribunals– que denunciava perquè “genera una indefensió molt clara”.
Entretant, el seu departament seguirà treballant per exemple en l’assumpció plena de les competències de l’Agència Tributària, en què “encara queda una mica de marge”, amb accions com ara la unificació dels pagaments d’impostos estatals de tot el sector públic català, que generarà estalvi econòmic i millorarà l’eficiència. “El 155 ho va aturar amb un criteri purament polític, però al llarg d’aquest any ho recuperarem”, referma.
Guanyar demà
Abans que res, demà hi ha unes eleccions decisives en què “per primer cop pot guanyar un partit independentista”, un fet que el també adjunt a la presidència d’ERC subratlla que seria bàsic per influir en un eventual govern socialista en la nova legislatura. “Si el PSOE té les mans lliures amb un resultat que li permeti moure’s a banda i banda, tindrà més possibilitats de poder escapar-se dels nostres plantejaments”, adverteix, per la qual cosa reclama “un gran resultat de l’independentisme d’esquerres” el 28-A, “per tenir una incidència i obrir un escenari de diàleg i negociació política”. Aragonès, que es va asseure amb l’executiu espanyol fins que aquest va rebutjar la figura d’un relator i va convocar eleccions, avisa que “no és realista” pensar que el PSOE accepti d’entrada les condicions del sobiranisme, però avisa que persistiran en el diàleg perquè “la solució només pot ser política, ja que si és penal l’Estat no tindrà una pacificació del conflicte”. I el final, segons ell, no pot ser cap altre que una votació “on la independència, per la qual aposten la majoria dels catalans, sigui una de les opcions”.
Aragonès creu que caldran “aliances àmplies” al Congrés, però també als ajuntaments, per acumular més força i aprofitar “tots els espais de poder” per avançar vers l’autodeterminació. I, òbviament, JxCat en serà peça essencial. En aquest sentit, justificava que no s’hagi pogut dibuixar “un paraigua comú” pels escenaris electorals, però reflexiona que la pregonada unitat estratègica ja hi és de facto en la petició que s’obri una negociació que acabi en un referèndum. “Hi ha diferències de retòrica, però a la pràctica i en les mesures concretes, tot i que no sigui explícit, hi ha un acord bastant gran, la coincidència és àmplia”, conclou.
