Catalunya, en un pol del debat
El conflicte territorial, el procés i els pactes centren la campanya més crispada i polaritzada que es recorda
O 155, o diàleg, o referèndum són les vies que es plantegen com a solució mentre tothom mira de reüll Vox
Tothom l’anomena, però no saben... com és. Aquesta dita, transformada, es podria aplicar a Catalunya i al paper central que ha tingut en aquesta campanya electoral. El conflicte territorial i l’encarcerament preventiu dels candidats del 28-A de Junts per Catalunya i ERC ha bastit una campanya amb actes i afirmacions a voltes crispades, a voltes inèdites i embolcallada sempre de preocupació per l’auge de l’extrema dreta que no s’ha sabut frenar.
Des de l’inici fins al final, les referències a Catalunya han estat presents en tots els actes, ja sigui des dels partits de la dreta com de l’esquerra fins al punt que dijous a la nit els tres candidats, Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera –el dia abans ho havia fet Pablo Iglesas–, van coincidir a Barcelona per gratar en la bossa d’indecisos.
Guanyar a Catalunya és una catapulta per governar Espanya i els partits s’hi han esmerçat, però sense gaires empaties per allò que també reclama el 80% de la població, un referèndum, o els dos milions que van anar a les urnes l’1-O, la independència. Moltes han estat les referències, sí, i tanmateix poques les solucions que s’han concretat i que es podrien resumir en tres vies: o l’aplicació altra vegada del 155 que proposa el PP i Ciutadans; la via del diàleg amb censura respecte al referèndum que signa el PSOE-PSC, i, finalment, la via inconcreta de la República, que formulen JxCat i ERC.
I si les soluciones no han estat prou definides, menys ho han estat les anàlisis i les reflexions. A tall d’exemple, la candidata popular, Cayetana Álvarez de Toledo, amb un to provocador i crispat no ha tingut problemes a qualificar els dos milions de votants independentistes de “xenòfobs” i “supremacistes”. La dreta, especialment el PP, ha fet de la crispació la seva estratègia fins al punt que han arrossegat la formació taronja a endurir el discurs per fer-se un lloc a l’ala dreta.
Les acusacions a les forces independentistes de trencar la convivència no han estat impediment perquè els constitucionalistes se servissin de les mateixes armes. Álvarez de Toledo ha fet un ús constant dels incidents a la UAB, quan un grup de joves protestava per la celebració d’un acte electoral del PP, per captar vots i ahir tancava la campanya a Badalona des d’on insistia que s’oposarà “enèrgicament” a la possibilitat que Oriol Junqueras i Jordi Sànchez recullin l’acta de diputat després del 28-A. Unes traves que comparteix amb Ciutadans, amb què també va anunciar un recurs a la Junta Electoral Central contra la presència de Carles Puigdemont com a cap de llista de JxCat en les europees.
Al llarg de tota la campanya electoral, l’existència de candidats en presó preventiva sent processats alhora al Tribunal Suprem ha obligat a posar els ulls, més que en cap altra campanya anterior, en la Junta Electoral Central (JEC), que ha hagut de decidir si donar permís als presos polítics que encapçalen llistes electorals per participar en actes i entrevistes i que fins i tot ha expedientat el president de la Generalitat, Quim Torra, pel seu discurs de Sant Jordi amb l’argument que feia servir els mateixos postulats que algunes formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 28-A.
Diàleg i referèndum
Amb permís de la JEC, hem pogut veure finalment Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva participant en entrevistes i enviant missatges des de la presó de Soto del Real, que aposten pel diàleg i erigeixen les seves formacions com la millor eina per frenar l’extrema dreta a Espanya. En aquest cas, Junqueras ja va avançar que actuarien de mur de l’extrema dreta i que, per tant, els seus vots, si hi ha perill que la dreta governi amb o sense Vox, seran maons per aquest mur. JxCat, més ambigu en el missatge, sí que, en canvi, ha deixat enrere apostes passades com ara la unilateralitat per centrar-se en el diàleg amb el PSOE sempre que, però, hi hagi la negociació d’un referèndum sobre la taula. Tanmateix, JxCat deixa la pilota a la teulada de Pedro Sánchez i el situa en una cruïlla si amb Podem no en fa prou i els resultats el fan dependre dels independentistes per accedir al govern. Les amenaces a la candidatura de Puigdemont també van obligar ahir el president a l’exili a demanar el vot per JxCat per donar un missatge clar i “gelar el somriure” a aquells que “fan tot el possible per apartar-nos”.
I de reüll, mirada a Vox
Els últims dies de campanya, coincidint amb els debats televisats, el protagonisme va girar l’esquena a Pedro Sánchez, que les enquestes dels primers dies de campanya assenyalaven com a guanyador, i va instal·lar el focus en les concentracions nombroses que es registraven als actes de Vox. La ultradreta franquista, que ha estat en boca de tots malgrat no haver estat present en cap debat electoral per decisió també de la Junta Electoral Central, la qual cosa li ha proporcionat grans dosis de propaganda. Ahir, Casado reblava el clau i obria la porta a governar amb el franquisme. Caldrà esperar els resultats del 28-A i observar, en aquest escenari tan polaritzat, si Catalunya rep el cop o, contràriament, això ajuda a esmorteir-lo i pot alçar la veu per explicar on és.