Reconquesta des del nord

Sembla que només per error es va evitar el pitjor en les eleccions legislatives de fa dues setmanes a Finlàndia. Uns 350 votants del districte d’Uusimaa, a la perifèria de Hèlsinki, es van equivocar i, en comptes de votar a favor del candidat dels ultradretans Autèntics Finlandesos (PS), ho van fer pel marginal Partit Comunista (SKP).

Costa una mica de creure tant de despistament massiu, tot i que, efectivament, alguna cosa estranya va passar a Uusimaa, l’últim districte a presentar el recompte final de vots, ja prop de la mitjanit del diumenge 14 d’abril. De l’escrutini en aquest districte depenia que els comicis finlandesos acabessin amb un empat a 40 escons entre els socialdemòcrates i els ultres. Finalment, però, l’SDP d’Antti Rinne en va obtenir 40, mentre que el PS de Jussi Halla-aho es va quedar en els 39.

Els votants van confessar l’error a la xarxa social Facebook i així ho va reflectir la premsa local finlandesa l’endemà. Providència democràtica in extremis o no, el cas és que aquest país nòrdic va estalviar així a la resta de la UE l’ensurt d’un empat que els ultres haurien venut com una gran victòria moral.

Falten unes setmanes per a les europees i les mirades estan posades en els agermanaments perillosos entre els ultres de l’Europa de les democràcies anomenades avançades: els països amb alts nivells de benestar, on se suposa –segons un estudi recent de l’ONU– que viuen els ciutadans més feliços del món, com Finlàndia, Suècia i Dinamarca. No se sap amb qui formarà govern el socialdemòcrata Rinne, guanyador a Finlàndia per un 17,8%, dues dècimes per damunt del PS de Halla-aho. El vot està molt fragmentat, tal com demostra el percentatge amb què es poden guanyar les eleccions generals en un país de la UE, com ara Finlàndia, on les tres primeres forces –socialdemòcrates, ultres i centristes– van quedar sobre la línia del 17%. Sí que sembla segur que a Estònia, la república bàltica on també es va votar nou Parlament el 3 de març, no hi haurà relleu en el poder a favor del Partit Reformista que lidera Kaja Kallas, la força més votada, sinó que retindrà el poder el centrista Jüri Ratas, en coalició amb els ultradretans del Partit Conservador del Poble Estonià (EKRE). Ratas ha tirat pel dret i s’ha aliat amb el diable, malgrat que les urnes van deixar el seu partit vuit punts per sota del de Kallas –29% contra 22%–. La ultradreta, amb un 17 %, conquerirà així una altra parcel.la de poder en una república bàltica. La reconquesta ultradretana europea pren embranzida als països nòrdics, representants d’aquestes societats avançades. Uns, després d’haver acollit les ràtios de refugiats per càpita més altes de la UE –el cas de Suècia–. Uns altres, com Finlàndia, malgrat que l’arribada d’immigrants és molt menor.

A Suècia, els socialdemòcrates del primer ministre, Stefan Löfven, van aconseguir l’any passat activar el seu cordó sanitari i deixar fora del govern els ultres, després de duríssimes negociacions fins a arrodonir una coalició sense radicals.

A Holanda, fa dos anys, el conservador Mark Rutte també va arraconar amb èxit els ultres liderats per Geert Wilders. Però aquest any ha topat amb la realitat d’una altra formació radical, la del Fòrum per la Democràcia, de Thierry Baudet, més jove que la de Wilders, que va guanyar les regionals del mes de març i es va imposar al Senat per sobre dels partits establerts.