L’onada republicana s’imposa com a força hegemònica
ERC s’ha imposat de manera nítida a la comarca del Baix Empordà i s’ha erigit en primera força en 32 dels 36 municipis. Un resultat que té la seva particularitat en una comarca que, de manera tradicional, ha estat un dels feus més forts de l’extinta CiU. Una reorientació del vot que, això sí, pren partit per l’independentisme moderat, després de les declaracions del seu líder, Oriol Junqueras, partidari de donar suport a un eventual govern d’esquerra per frenar l’extrema dreta. També és rellevant la consolidació i l’increment de Ciutadans, que pren de manera clara vots al PP, mentre que aquest darrer, poc o molt, també es veu afectat per Vox, que en aquestes eleccions encara és una força residual. Junts per Catalunya ha estat primera força en cinc municipis: Foixà, Serrà de d’Aro, Palau-sator, Regencós i Ullastret. La diferència entre JxCat i ERC ha estat menys notable en municipis petits i més marcada en les més importants quant a nombre d’habitats. El votants del PSC s’han mobilitzat a molts municipis del Baix Empordà, si bé en el global de la demarcació ha aconseguit només un diputat –com el 2016–, fet que no ha ajudat en la remuntada del PSOE. Aquests serien els casos de Palamós, on ha estat la segona força per davant, si bé per pocs vots, de JxCat, i de Sant Feliu de Guíxols, on ha aconseguit 2.559 vots, mentre que ERC, primera força, n’ha aconseguit 2.774. Pel que fa a Ciutadans, la formació taronja ha continuat esgarrapant de manera inexorable vots a un PP en caiguda lliure, fet que deixa entreveure que pot fer forat a les eleccions municipals a llocs importants com ara Palamós. Dos exemples: a Palafrugell, Cs ha aconseguit 1.150 vots, mentre que el PP, 360 –això sí, seguit de molt a prop per Vox, amb 354–. Així, doncs, en els municipis més grans és clar que Ciutadants –menys a la Bisbal–s’ha posicionat com a tercera o quarta força.
L’onada republicana s’imposa com a força hegemònica
ERC s’ha imposat de manera nítida a la comarca del Baix Empordà i s’ha erigit en primera força en 32 dels 36 municipis. Un resultat que té la seva particularitat en una comarca que, i de manera tradicional, ha estat un dels feus més forts de l’extinta CiU. Una reorientació del vot que, això sí, es manté fidel amb l’independentisme, si bé el més moderat, després de les declaracions del seu líder Oriol Junqueras, partidari de donar suport a un eventual govern d’esquerres per frenar l’extrema dreta. També, i és rellevant, s’aprecia la consolidació i increment de Ciutadans, que pren vots al PP, mentre també es clarament afectat per VOX. El projecte de Junts per Catalunya, capitanejat amb mà de ferro des de Brussel·les per l’expresident Carles Puigdemont, ha estat la primera força en cinc municipis: Foixà, Serrà de d’Aro, Palau-Sator, Regencós i Ullastret. La diferència entre JxCat i ERCs ha estat menys notable en poblacions petites i més marcada en les més importants quan a nombre d’habitats. El votants del PSC, que en clau gironina no es pot dir que hagin ajudat al projecte de Pedro Sánchez, s’ha mobilitzat a molts municipis. Aquest seria el cas de Palamós, on ha estat segona força per davant, si bé per pocs vots, de JxCat i Sant Feliu de Guíxols, on han aconseguit 2.559 vots,mentre que ERC, primera força, n’ha aconseguit 2.774. Pel que fa a Ciutadans, aquesta formació ha seguit de manera inexorable esgarrapant vots als populars en caiguda lliure i es deixa entreveure que farà forats a les municipals. Dos exemples: a Palafrugell, C’s ha aconseguit 1.150 vots, mentre que el PP, 260; això sí, seguit de molt a prop per VOX amb 354. Així doncs, en els municipis més grans queda clar que Ciutadants –menys a la Bisbal–s’ha posicionat com a tercera o quarta força. I pel que fa a VOX, aquesta formació també ha pres clarament vots als populars.