PER LLOGAR-HI CADIRES
“Apartar Puigdemont”
L’editorial d’El País de l’11 d’abril passat manava: “Apartar Puigdemont”. Missatge rebut. Ara, Lorenzo Silva, a Sur, es felicita: “El pròfug Puigdemont ha passat a ser políticament irrellevant.” La Provincia editorialitza: “L’èxit d’Esquerra i el bon resultat dels socialistes conjuren la radicalitat de Puigdemont.” Jesús Lillo, a l’ABC, rebla: “No podem exportar eurodiputats que són malfactors o pallassos.” Pérez Royo avisa a Eldiario.es: la decisió “no té fonament jurídic” i José Antich es lamenta a Elnacional que al darrere del fet només hi ha “malvolença”.
Pels catalans i els bascos...
Fer anàlisis i hipòtesis postelectorals és un joc entretingut que gairebé sempre aboca a resultats sorprenents. Aquí hi tenim una raó –una més– perquè la dreta no vegi la independència de Catalunya i d’Euskadi com una ofensa a les lleis naturals. Sense Euskadi i sense Catalunya, on la dreta va fer un paper d’estrassa, haurien guanyat a Espanya. Ves per on.
Les urnes, els electors i el perill dels despatxos
Fernando Salgado, davant les pressions perquè Sánchez i Rivera tanquin un acord postelectoral, avisa: “Els poderosos volen recuperar amb un pacte de saló allò que van perdre a les urnes.”
‘Divide et impera’
Miki Duarte, als diaris del Grup Joly d’Andalusia, valora així la derrota de la dreta. Ara s’adonen que la llei d’Hondt penalitza la divisió. La FAES, des d’on José María Aznar imparteix la seva doctrina, avisa que tal situació es repetirà “elecció rere elecció” si els ciutadans llencen els seus vots per “ignorància temerària” de les regles del joc. Al diari Sur, Antonio Papell defensa “reconstruir una dreta liberal, perfectament diferenciada de l’extrema dreta, perquè la Constitució pugui seguir fonamentada sobre les dues potes històriques, la liberal i la socialdemòcrata”.
De qui és la culpa del desastre de la dreta?
Pilar Bensusan busca culpables i no solucions. I els troba: “Tu, Rajoy, que ens vas deixar abandonats a la majoria dels espanyols mentre permeties que l’independentisme creixés més i més.”
El PSOE, Ciutadans, l’Íbex i la democràcia
Jorge de Esteban escriu: “Els demòcrates espanyols hem d’exigir que es formi el primer govern de coalició entre el PSOE i Cs, encara que ho demani l’Íbex. Llavors estaran justificades les eleccions.”
