Política

Els veïns detallen “l’extrema violència” dels policies l’1-O

Ciutadans, alcaldes i càrrecs electes desmunten el relat de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional i sostenen que van ser els agents els que van pegar-los i trencar portes

La fiscalia ara no dubta dels 1.066 ferits

Dis­set ciu­ta­dans, alcal­des, dipu­tats al Par­la­ment i al Congrés i una sena­dora de diver­sos punts del ter­ri­tori català van des­criure ahir, en el judici al Suprem, el mateix modus ope­randi que van usar la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal per inten­tar atu­rar el referèndum de l’1-O: violència “extrema i gratuïta” cap als con­cen­trats, que van res­pon­dre amb les mans enlaire i can­tant, i amb insults després de rebre cops de porra. Els tes­ti­mo­nis van des­mun­tar així el relat cri­mi­nal dels prop de dos-cents agents que han des­fi­lat per la vista con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans. També van sos­te­nir que “no es van usar els nens com a escuts” com s’ha afir­mat, sinó que eren a les pla­ces perquè que era una jor­nada fes­tiva i que, en veure les càrre­gues, se’ls van endur d’allà. Els fis­cals, per desa­cre­di­tar els ciu­ta­dans, els van pre­gun­tar si sabien que el TC havia suspès el referèndum i que els poli­cies actu­a­ven per ordre judi­cial. I a David Elvira, exdi­rec­tor del Ser­vei Català de la Salut, ahir no li van qüesti­o­nar la xifra de 1.066 ferits, de la qual s’han mofat, i que va ser revi­sada amb el 155.

La res­posta dels tes­ti­mo­nis va ser que l’1-O era una jor­nada en què tot­hom volia exer­cir el seu dret a vot, i de pro­testa si no se’ls dei­xava votar. “Cap jutge em va dir que se m’havia anul·lat el meu dret a votar”, va repli­car la sena­dora d’ERC Laura Cas­tell al fis­cal. Entre els últims 120 tes­ti­mo­nis que decla­ra­ran al tri­bu­nal al maig, hi ha més veïns i veïnes ferits i indig­nats amb l’actu­ació poli­cial.

Ahir, dos veïns de Saba­dell i l’exal­calde Juli Fernàndez van rela­tar com van ser vícti­mes dels exces­sos de la poli­cia en un cen­tre. “Van tren­car por­tes i es van endur jogui­nes i dis­fres­ses en bos­ses d’escom­bra­ries”, va decla­rar Pilar Cal­derón, que es va ofe­rir a fer d’apo­de­rada. Al pavelló firal de Sant Car­les de la Ràpita, Joan Pau Sal­vadó es va emo­ci­o­nar en recor­dar com veia agents de la Guàrdia Civil esto­ma­cant-los: “Als més alts, els pega­ven amb la porra al ven­tre. I en aju­pir-se, al cap.” L’alcal­dessa de Sant Esteve Ses­ro­vi­res i dos veïns també van donar fe de les càrre­gues poli­ci­als sense medi­ació, així com a Dos­rius, Sant Cebrià de Vallalta i Tar­ra­gona. I un advo­cat de Lleida, Ramon Antoni For­teza, va rela­tar com va ser col­pe­jat quan volia assis­tir una dona retin­guda.

L’alcalde de Fono­llosa, Eloi Hernández, va expli­car l’arri­bada d’“un exèrcit” d’agents de la Guàrdia Civil al seu poble, on no hi havia més de 20 con­cen­trats. Va deta­llar que un infil­trat va dir al cos armat que havien ama­gat l’urna al camp i, tot i així, van des­tros­sar les dependències muni­ci­pals. El relat de l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, també va ser esfereïdor i va asse­gu­rar que “la Guàrdia Civil anava con­tra els veïns”, setanta dels quals van ser ferits quan “només volien votar i fer-se fotos amb el pre­si­dent Puig­de­mont”.

LES XIFRES

3.250
mossos investigats
per inactivitat l’1-O hi havia segons un informe de la Guàrdia Civil que després ningú ha vist.
92
centres sanitaris
van atendre els 1.066 ferits per les càrregues policials, sobretot a Girona i a la Val d’Aran.
120
testimonis
són els darrers que desfilaran pel judici del Suprem durant set sessions del mes de maig.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia