Disset ciutadans, alcaldes, diputats al Parlament i al Congrés i una senadora de diversos punts del territori català van descriure ahir, en el judici al Suprem, el mateix modus operandi que van usar la Guàrdia Civil i la Policía Nacional per intentar aturar el referèndum de l’1-O: violència “extrema i gratuïta” cap als concentrats, que van respondre amb les mans enlaire i cantant, i amb insults després de rebre cops de porra. Els testimonis van desmuntar així el relat criminal dels prop de dos-cents agents que han desfilat per la vista contra els independentistes catalans. També van sostenir que “no es van usar els nens com a escuts” com s’ha afirmat, sinó que eren a les places perquè que era una jornada festiva i que, en veure les càrregues, se’ls van endur d’allà. Els fiscals, per desacreditar els ciutadans, els van preguntar si sabien que el TC havia suspès el referèndum i que els policies actuaven per ordre judicial. I a David Elvira, exdirector del Servei Català de la Salut, ahir no li van qüestionar la xifra de 1.066 ferits, de la qual s’han mofat, i que va ser revisada amb el 155.

La resposta dels testimonis va ser que l’1-O era una jornada en què tothom volia exercir el seu dret a vot, i de protesta si no se’ls deixava votar. “Cap jutge em va dir que se m’havia anul·lat el meu dret a votar”, va replicar la senadora d’ERC Laura Castell al fiscal. Entre els últims 120 testimonis que declararan al tribunal al maig, hi ha més veïns i veïnes ferits i indignats amb l’actuació policial.

Ahir, dos veïns de Sabadell i l’exalcalde Juli Fernàndez van relatar com van ser víctimes dels excessos de la policia en un centre. “Van trencar portes i es van endur joguines i disfresses en bosses d’escombraries”, va declarar Pilar Calderón, que es va oferir a fer d’apoderada. Al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita, Joan Pau Salvadó es va emocionar en recordar com veia agents de la Guàrdia Civil estomacant-los: “Als més alts, els pegaven amb la porra al ventre. I en ajupir-se, al cap.” L’alcaldessa de Sant Esteve Sesrovires i dos veïns també van donar fe de les càrregues policials sense mediació, així com a Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Tarragona. I un advocat de Lleida, Ramon Antoni Forteza, va relatar com va ser colpejat quan volia assistir una dona retinguda.

L’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, va explicar l’arribada d’“un exèrcit” d’agents de la Guàrdia Civil al seu poble, on no hi havia més de 20 concentrats. Va detallar que un infiltrat va dir al cos armat que havien amagat l’urna al camp i, tot i així, van destrossar les dependències municipals. El relat de l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, també va ser esfereïdor i va assegurar que “la Guàrdia Civil anava contra els veïns”, setanta dels quals van ser ferits quan “només volien votar i fer-se fotos amb el president Puigdemont”.