Casado es muda al centre
viratge
El líder del PP improvisa el gir per la pressió dels crítics i titlla Vox d’extrema dreta per primera vegada
El lema per al 26-M és ‘Centrats en el teu futur’
“Feu cara d’UCD”, etziba Abascal
Albiol tapa la sigla a Badalona
En l’època de José María Aznar, el gir al centre al PP era una travessia llarga que durava una legislatura, i l’horitzó es veia quatre anys després amb una majoria absoluta com l’obtinguda el 2000. En l’època de Pablo Casado, el gir al centre és una excursió d’un matí sense moure’s de Gènova 13 en què el líder de l’expedició es muda a la moderació, i no per un convenciment íntim, sinó per un cop de volant forçat per dirigents crítics i barons que se la juguen als seus feus el 26 de maig en les municipals i autonòmiques. Dos dies després de la catàstrofe de perdre la meitat dels escons (de 137 a 66) i de veure evaporats 3,5 milions de vots (de 7,9 a 4,2) respecte al 2016, el líder del PP es muda al centre amb un nou lema –Centrats en el teu futur– i va protagonitzar una fita verbal contracultural per a la seva singladura: titllar per primera vegada Vox d’“extrema dreta”. “El PP no ha deixat d’estar centrat”, esgrimeix Casado.
Després de posar cara a un “molt mal resultat” la nit electoral i després que la seva mà dreta, Teodoro García Egea, sigui el focus de totes les crítiques per la deriva dretana que ha aprimat el que era el partit alfa de la dreta, Casado va reunir ahir el comitè executiu del PP per fer catarsi.
Absència de Feijóo
En la seva intervenció a porta tancada, Casado va regalar als seus l’ofrena de deixar de pidolar al votant emigrat a Vox i al mateix partit de Santiago Abascal que tornin a la matriu, i va passar a l’atac contra la sigla que ha dessagnat el PP. “És fals que a Espanya hi hagi tres dretes: només hi ha un partit de centredreta, que és el PP, davant un partit d’extrema dreta i un partit disfressat de liberal que és socialdemòcrata”, va etzibar Casado en al·lusió a Vox i a Ciutadans, respectivament. El cop de volant va ser aplaudit per tots els dirigents de pes excepte un, l’eterna esperança blanca successòria i president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que no va acudir a la seu de Gènova perquè tenia sessió de control a la cambra gallega. “Ara és el moment d’eixamplar el partit. Quan l’hem eixamplat, hem guanyat. I quan l’hem limitat, doncs lamentablement no hem guanyat”, va anunciar Feijóo. “Se us està posant cara d’UCD”, etzibava Abascal tot exigint al PP que “no insulti” els votants.
Maroto cau en desgràcia
Esbossat el nou rumb, el viatge no posa en qüestió un Casado que ningú vol que dimiteixi quan falten 25 dies per a unes noves eleccions, però sí que perd els que fins ara eren els caps de l’expedició. El basc Javier Maroto, que era el cap de la campanya del 28-A i que ha acabat amb el fracàs de perdre el seu propi escó a Àlaba, ja no serà l’estrateg en la triple cita electoral del 26-M. La vicesecretària Cuca Gamarra serà la coordinadora de les municipals i autonòmiques i l’exministra Isabel García Tejerina assumirà les regnes de la campanya de les europees. Maroto va protagonitzar una polèmica recta final de campanya i es va recrear insultant el rival d’EH Bildu Iñaki Ruiz de Pinedo –“ets escòria”, li va dir en el debat televisat– i ha vist com el polític abertzale li guanya l’escó.
La catarsi ve dictada per la urgència de revifar en tots els antics feus. Fins i tot l’andalús Juanma Moreno Bonilla, que governa la Junta en coalició amb Cs i un pacte amb Vox, va explicar a Casado el centre. “A vegades en política un ha de moure un peu a la dreta o un peu a l’esquerra; el que no ha de fer mai és deixar de tenir un peu al centre”, advertia Moreno.
“Votaré Albiol, no el PP”
El malestar amb Casado va més enllà dels resultats nefastos i s’estén a apostes personals com la de Cayetana Álvarez de Toledo, que aspira a ser la portaveu al Congrés davant la desolació de molts al PP. En un context de malfiança, el badaloní Xavier García Albiol afegia ahir polèmica amb un vídeo electoral en què el seu nom tapa la sigla del PP i inclou veïns que es vanten de dir: “El votaré a ell. Votaré Albiol, no el PP.” Albiol denuncia el vici madrileny de no escoltar el PP català: “Si ens haguessin fet cas, algunes coses haurien estat diferents.”
El viratge improvisat ahir, 48 hores després del pitjor daltabaix electoral, és una esmena a la totalitat a l’itinerari de Casado des que el congrés del PP el va elegir president, el juliol del 2018, amb el 57% dels vots (1.701) davant Soraya Sáenz de Santamaría (1.250). Ell no va mirar mai al centre, sinó a l’afany de “connectar amb l’Espanya de les banderes als balcons”, i així va seguir fins a l’últim dia de campanya del 28-A, en què es va adreçar al votant ultra: “El votant de Vox demanava al PP el que jo estic oferint. Per tant, per què hem de trepitjar-nos la mànega si hem de sumar?” Des d’ahir, a Gènova Vox ja no és el fill pròdig que té la porta oberta de la llar per al retorn: ara ja són l’extrema dreta.