ELS CANDIDATS
Independentisme de pedra picada al Berguedà
Les forces sobiranistes tenen ara 15 dels 17 regidors que formen l’Ajuntament de Berga
Sis dels vuit caps de llista són novells i només repeteixen Venturós (CUP) i Torres (BEC)
La mala situació de les finances, una prioritat
Més llistes que mai a Berga. Fins a vuit candidatures es presenten per aspirar a l’alcaldia d’un dels municipis que durant aquest mandat ha estat pal de paller del procés independentista. Governat per Montse Venturós i la CUP, l’alcaldessa va ser condemnada a mig any d’inhabilitació per un delicte de desobediència per haver-se negat a retirar la bandera estelada situada a la façana de l’ajuntament de Berga durant les jornades electorals del 27 de setembre i el 20 de desembre del 2015. El cas de Venturós va situar Berga a la primera plana mediàtica durant mesos, i els seus detractors la van qualificar com “la vedet del procés”.Un extrem que ella rebutja perquè, sosté, s’han fet moltes més coses al municipi més enllà de la polèmica de l’estelada. Un cop complert el temps d’inhabilitació, Venturós repeteix com a cap de cartell de la CUP i es converteix en l’única dels vuit candidats que és dona. Consolidada a l’alcaldia, l’alcaldessa tindrà complicat repetir els bons resultats d’ara fa quatre anys –almenys en la mateixa proporció– quan va doblar el nombre de regidors. La gestió de Venturós, a banda de la polèmica de l’estelada, n’ha viscut d’altres. Fins i tot el principal símbol del municipi, la Patum, no n’ha estat exempt. La democratització de la festa i la renovació dels estatuts de cada comparsa han caldejat l’ambient d’una festa declarada patrimoni cultural immaterial. El canvi de gestió de l’hospital, que passarà a ser de la Generalitat en les pròximes setmanes a través d’una empresa pública i el sou del gerent han estat motiu, també, d’agres enfrontaments. Això, juntament amb la crítica de l’oposició en el senti que el govern ha deixat perdre un munt de subvencions a través, per exemple, dels programes Feder de la Unió Europea. Una crítica que els de Venturós sempre han negat. En l’àmbit educatiu, s’han fet passos endavant. És el cas, per exemple, de la posada en marxa de l’institut Serra de Noet, que ha estat més d’una dècada funcionant en barracons prefabricats.
Conscients de la posició de força de la CUP, gairebé totes les altres candidatures es renoven en profunditat. A banda de Venturós, només Berga En Comú repeteix candidat, tot i que en l’actualitat Joan Torres és regidor per ICV. Com a la resta del país, a Berga es tira endavant l’espai de confluència. La resta de candidats, són tots nous. CiU va perdre molts suports en els últims comicis, fins a tres regidors, que van provocar la pèrdua de l’alcaldia que durant dos mandats havia tingut Juli Gendrau. Els hereus dels convergents, ara sota les sigles de Junts per Berga, presenten un novell en la política municipal. Jordi Sabata. Aquest professor de l’Escola de Música té una única premissa, que és recuperar el que van perdre fa quatre anys i que el pas de la CUP per l’alcaldia hagi estat flor d’un mandat. Una llista renovada gairebé en la seva totalitat que combina joventut i experiència, i amb una gran presència d’independents. Pel que fa a ERC, també engega una operació de renovació. Després d’un període de primàries va escollir l’exregidor socialista Ramon Camps, que es va desvincular del PSC arran de la posició dels de Miquel Iceta sobre el procés independentista. Fill de l’exalcalde amb el mateix nom (2003-2007), els republicans viuen un moment dolç, almenys en l’àmbit nacional. Al municipi, fa quatre anys van pujar del 4,6% de vots rebuts el 2011 al 14,8% dels anteriors comicis. El bloc sobiranista el completa Decidim Berga, un moviment independent que sorgeix de Primàries Catalunya per implementar el mandat sorgit de les urnes l’1 d’octubre.
Quant als partits constitucionalistes, el PSC fa una aposta per una cara amb projecció a la comarca. Aposta pel vicepresident del Consell Comarcal, Abel García, com a cap de llista. La tasca del PSC per recuperar l’espai perdut en les últimes convocatòries serà complicat. Ha passat d’ocupar l’alcaldia a quedar-se amb un únic seient a la sala de plens municipal. Una de les novetats d’aquesta contesa és que el PP es torna a presentar. No és que el 2015 no ho fes, sinó que la seva llista va ser anul·lada. La junta electoral la va tombar després de comprovar que un dels seus integrants també formava part d’una llista d’UPyD en terres gallegues. Finalment, desembarca Ciutadans. Després d’intents de formar una estructura de partit al municipi i no sortir-se’n, ha anat a buscar el candidat a fora. Hi presenta un jubilat del Bages que havia residit a Berga fa trenta anys, en una candidatura formada per persones també de fora del municipi.
Els reptes d’aquest mandat que ve es basaran, sobretot i de manera prioritària, a reconduir l’estat de les finances municipals. El mateix govern admetia el setembre passat que l’Ajuntament està “arruïnat” i que, si es tractés d’una empresa privada, “estaria en fallida des de fa anys”. Això, evidentment, condicionarà el marge de maniobra que pugui tenir el pròxim consistori.