ELS PROTAGONISTES
Figueres, la lluita contra l’incivisme i la fragmentació
Fins a deu candidatures es presenten a la capital de l’Alt Empordà, on la classe política ha assumit que el 47,8% de la població està en risc de pobresa o d’exclusió social
Anàlisis diverses apunten que l’alcalde sortirà dels pactes
Un 47,8% dels ciutadans de Figueres estan en risc de pobresa o d’exclusió social. Aquesta és una realitat assumida al llarg del darrer mandat per la classe política, que ara ha de saber traduir en propostes revitalitzadores per a la ciutat i els seus habitants en vista als pròxims quatre anys. La classe política figuerenca està en campanya fa gairebé un any, des del mateix moment en què l’alcaldessa Marta Felip (PDeCAT) va revelar que marxava al Departament d’Empresa i Coneixement per exercir-hi de secretària general. A Figueres, la batussa política del mandat que ara es tanca es va activar el gener del 2017, quan Marta Felip va expulsar els tres regidors socialistes i, com a conseqüència de la presa de decisió unipersonal de l’expulsió, els dos regidors ex-Unió van fugir del govern deixant-la gestionant amb cinc regidors (en un ple de 21). L’oposició, pensant cadascú en si mateix, lluny de fer un front comú, va fer un pas enrere i va deixar fer. El govern de Felip, en els últims mesos de mandat, va vitaminar la queixa dels contraris en allargar sis mesos el relleu, quan el regidor Cruanyes va reivindicar el dret a ser alcalde fins al final de mandat. Masquef, des del novembre, quan va prendre possessió, va apostar, d’una banda, per canviar les formes –un dels grans retrets universals a Felip– i enfortir-se recuperant els dos regidors ex-Unió, de l’altra, i així escenificar la voluntat de ser dur i implacable en temes de seguretat i civisme. Mentrestant, l’oposició, a la seva.
Aquest és el context recent de les eleccions que ara es plantegen, comicis que tenen també un context més llunyà que cal no oblidar: CiU guanyava les eleccions del 2015, obtenint set regidors, un resultat amb sabor amarg perquè venia de la majoria absoluta de Santi Vila (12). Aquell afebliment de qui governa va provocar allò que més temen: la fragmentació. Ara mateix, els que aspiren a governar tenen com a principal objectiu combatre-la. Fet i debatut, qui més qui menys sap que la Figueres del pròxim mandat serà fruit dels pactes i, en aquest sentit, tothom sap qui és el rival a batre.
Durant el darrer mandat han passat moltes coses al país, i a Figueres també. Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017 van esdevenir un crit d’alerta per a les formacions nacionalistes locals en veure que Ciutadans (la sisena força en les eleccions municipals del 2015) havia guanyat a Figueres. Les eleccions generals de tot just fa un mes, però, van canviar la tendència, perquè tant ERC com el PSC en sortien enfortits. Ja se sap que la tipologia d’uns i altres comicis tenen poc a veure, però les tendències marquen l’estat psicològic del corredor a la sortida. La brutícia a la ciutat, la seguretat i l’incivisme seran els temes estel·lars, més enllà de propostes més o menys originals, d’uns i altres. El POUM, el nou pavelló, el turisme i la promoció econòmica també es posaran sobre la taula.
El candidat de Junts x Figueres, Jordi Masquef, ha fet una renovació gairebé completa a la llista. Ha injectat joventut i ha canviat el perfil dels més elegibles. Agnès Lladó (ERC) debuta com a alcaldable. Probablement és qui té, com Junts x Figueres, l’expectativa més alta. Lladó manté l’aspiració de continuar el creixement que ja es va apuntar (en nombre de vots) i ara poder-lo traduir en creixement de nombre d’actes.
Pere Casellas, l’alcaldable més veterà dels que es presenten, és dels que han fet pocs canvis. Les seves perspectives són altes. Ha mantingut en les primeres posicions els dos regidors que l’acompanyen i ha fitxat una exregidora de CiU, en l’època de Santi Vila: Sònia Trilla. Els socialistes aspiren a tornar a estar en el govern. La via del paper de col·laborador necessari és previsible. Ara tenen tres edils, dels cinc que van tenir l’any 2007. La CUP concorre als comicis amb Compromís d’Esquerres x Figueres; MES, Som Alternativa i La Forja. El seu candidat, José Castellón, ha estat escollit per un procés de primàries, i debuta com a cap de llista. Mediador de la comunitat gitana, presideix l’associació de veïns del barri gitano i coneix a fons un dels sectors més complicats de la ciutat. La formació vol capgirar les maneres de fer dels polítics tradicionals.
Qui repeteix és també el candidat de Ciutadans, Héctor Amelló, que manté el seu número 2: Toni Pérez. La llista taronja buscarà l’electorat tradicional del PP, formació que en els comicis del 2011 era la segona força de la ciutat. Amelló es veu capaç d’estar al govern. Olmedo, la candidata del PP, que repeteix, ha deixat fora de les llistes Diego Borrego, el seu segon, amb qui no s’entenia. Amb Anna Bernal de número 2, l’objectiu és resistir, després dels pèssims resultats recents.
Es presenten fins a deu llistes. A més de les que tenen actualment representació, hi ha dues plataformes veïnals. Una, Canviem Figueres, encapçalada per Xavier Amiel, un moviment des de la seva fundació impulsat per un antic exregidor del Fòrum, plataforma que va tenir un paper clau en la Figueres de Lorca i Armangué. L’altra, encapçalada per Francisco Paneque (Veïns Figueres-FIc), que aglutina el sector veïnal indignat. Completen Aixequem Figueres-Primàries i Vox, amb Vanessa Rísquez com a cap de llista.