PER LLOGAR-HI CADIRES
Puigdemont fa rosegar ceba
El cas del president Puigdemont és de mal pair. Carmen Ferreras, a La Opinión, es lamenta: “Ser secessionista en aquest país surt molt barat.” El Periódico de Extremadura denuncia que l’objectiu de Puigdemont és “trobar motius d’enfrontament amb l’Estat”, i Roberto L. Blanco, a La Voz de Galicia, exigeix una reforma legal “immediatament!”. Al mateix diari, Ernesto S. Pombo es lamenta de la “victòria anímica” aconseguida per Puigdemont, i Jorge de Esteban a El Mundo opina que el cas s’ha d’estudiar a les facultats “per demostrar el que no s’ha de fer en un estat de dret”. Exacte.
El diàleg que més agrada a l’unionisme
Camilo José Cela Conde vol diàleg per resoldre els problemes: “Però el més lògic i desitjable seria que es fes entre els forces polítiques amb més pes en nombre d’escons.” Diàleg amb qui pensi igual.
Els perills de la lògica aplicada a la política
Santiago Trancón parla del Quixot, però abans hi escriu: “Si Catalunya és una nació, deixa de ser de tots els espanyols per passar a ser propietat dels qui siguin reconeguts com a catalans.”
Política, i no tribunals, per solucionar el cas
Emili Pons escriu sobre el conflicte actual que es vol tapar a cop de tribunal: “És evident que Espanya no resoldrà el seu problema fins que abandoni la via judicial i tracti el tema català des de la política.”
