El col·lectiu trans vindica la seva visibilitat i paper actiu a les llistes municipals
Defensen que la seva presència als consistoris servirà per fer polítiques que integrin la diversitat, cobreixin les seves necessitats i erradiquin la transfòbia
Els ajuntaments com a primer pas per aconseguir “canviar la mirada de la gent”, eliminar polítiques que fomenten el binarisme de gènere i el sexisme, canviar la perspectiva de la identitat i les etiquetes, posar fi a la violència per qüestions de gènere, i que respectar les diferents diversitats esdevingui la normalitat. Són només alguns dels exemples que van exposar la desena de persones trans que ahir van presentar en un acte a Sabadell la iniciativa Pioneres del municipalisme trans* a Catalunya. Trans*formem les llistes electorals a la cèntrica plaça Doctor Robert de Sabadell. Malgrat que ahir van eludir fer polítiques partidistes per un objectiu comú, totes elles formen part de diverses candidatures en les eleccions municipals, des d’ERC, passant pels comuns o la CUP, i algunes d’elles, com Joana López i Gina Serra, de Sant Vicenç de Castellet, van impulsar l’entitat ATC Llibertat-Associació de Transsexuals, Intersexuals i Transgènere.
Però el discurs va més enllà del propi col·lectiu o de procurar per la defensa de les seves necessitats i els seus drets. Com va explicar Eloi Martín, més enllà de “ser la punta de l’iceberg” del col·lectiu, “tenim feina més enllà de les vivències trans” per eliminar el “càstig” que s’imposa a qualsevol persona que no combregui o s’emmotlli als “valors” inculcats en el model de societat actual. Per aquest motiu va assegurar: “Hem de prendre la veu” i “canviar l’imaginari de les estructures de l’Estat”, començant des dels ajuntaments.
En els discursos de la sabadellenca Cala Palau i de Fina Campàs, de Sant Feliu del Llobregat, van fer referència a lluites històriques que van entrar en política el 1934 com Natividad Yarza (primera alcaldessa a Bellprat) o la regidora de l’Hospitalet Justa Goicoechea, o d’altres perseguides pel franquisme que van ser subjectes polítiques i van donar dimensió a la lluita feminista per explicar que l’objectiu del col·lectiu trans “és formar part de les institucions de manera activa i participativa”. En aquest punt, Judith Juanhuix, candidata a Sant Quirze del Vallès, va reconèixer la necessitat de ser als consistoris per dotar-se d’“autorepresentativitat” amb accions efectives contra l’odi i la transfòbia més enllà de les que ja desenvolupen els Serveis d’Atenció Integral (SAI), com ara l’assessorament legal, la intermediació familiar, accions formatives a les escoles i en l’àmbit sanitari o per garantir els seus drets jurídics i eliminar traves burocràtiques. En l’acte també hi van intervenir Nico Mayol (Bigues i Riells), Patricia Vianor (Bagà), Laia Cruañas (Girona) i Rosa Maria Maristany, que va condemnar l’atac d’ahir al regidor Luis Serrano, president del col·lectiu LGTBI a Sant Feliu del Llobregat.
LES FRASES
El moviment trans segueix els passos del feminisme
La visibilització i l’apoderament trans no sorgeixen del no-res. Per Clara Palau, candidata trans en les municipals per ERC de Sabadell, tot està lligat i no té sentit pensar en l’apoderament trans sense la lluita feminista. Palau compara l’entrada de persones trans en política amb l’aparició de les primeres dones a llistes electorals municipals durant la II República. Per la candidata, aquest fet va suposar “un trencament, un apoderament i una governança sobre el propi cos”, i demostra com “igual que durant la II República la novetat va ser el feminisme, ara és trist, però som nosaltres”. Tot i no tenir clar si aconseguiran eliminar del tot la transfòbia, considera que és un bon moment perquè les persones trans entrin en política, ja que “hi ha diferents partits sensibilitzats que consideren que ara és el moment” i “s’estan reproduint molts esquemes dels partits dels anys trenta”. No obstant, Palau és conscient de l’estigma que segueix vigent de la dona trans vinculada al món de la prostitució i que “moltes dones trans han de vendre el seu cos per poder viure en llibertat”, fet que fa imprescindible “no oblidar la posició de privilegi en què ens trobem nosaltres”.