Mataró repeteix l’allau de candidats a l’alcaldia

No serà una contesa fàcil, la de Mataró, on es presenten fins a deu candidatures, una més que en els darrers comicis, en què la capital del Maresme es va convertir en la ciutat de Catalunya més atomitzada políticament. Després dels bons resultats del PSOE en les eleccions espanyoles, el candidat del PSC, David Bote, en surt reforçat per mantenir-se com la primera força en una ciutat on tradicionalment guanyen els socialistes. Bote, que fa quatre anys va ser la cara nova del partit, s’ha guanyat la confiança per liderar un altre cop una llista “més plural i progressista” que, segons l’alcalde, captarà el votant més de centreesquerra. Bote tanca un mandat amb un final convuls políticament, arran de la trencadissa del pacte amb els socis de CiU, que va esclatar amb les divergències pel procés sobiranista i pels fets de l’1-O. Les dificultats per trobar aliances han marcat l’últim any del govern en minoria, que ha patit fins a l’últim moment per aprovar els pressupostos.

Quatre anys de mandat “positius i intensos”, segons assenyala Bote, però que han deixat aparcats temes importants com ara l’arribada d’El Corte Inglés. Una promesa electoral que s’eternitza i que monopolitza els debats cada quatre anys, amb un projecte més aturat que mai després de les sentències judicials en contra sobre l’operació urbanística que havia de revitalitzar el comerç del centre de la ciutat. Una activitat econòmica que s’ha desinflat i que alguns sentencien de mort si no es prenen mesures urgents amb el pla d’impuls del comerç, que també anava associat a l’arribada del gran operador comercial.

A la delicada salut del comerç urbà, s’hi ha d’afegir el projecte d’ampliació del centre comercial Mataró Parc, que ha de créixer al nord de la ciutat. El projecte de fa anys defineix nous límits urbanitzables i zones verdes. L’oposició ha criticat les presses que ha tingut el govern socialista per embastar a correcuita, quan falten pocs mesos per a les eleccions, aquest sector estratègic. La inseguretat en alguns barris i la falta d’efectius han estat altres retrets al govern abans d’iniciar la campanya, que no passarà per alt les dificultats d’accés a l’habitatge. Dels resultats electorals, també en dependran aspectes de futur com la definició de nous equipaments universitaris a l’entorn del potent Tecnocampus.

La fragmentació política de fa quatre anys no va ajudar a incrementar resultats, i el PSC recuperava l’alcaldia que els convergents li havien arrabassat, tot i tenir els pitjors resultats des del 1979. Aleshores Convergència es mantenia com la segona força a Mataró, però ara caldrà veure si l’aposta a última hora pel candidat de Junts per Mataró, Alfons Canela, convenç l’electorat. La renúncia com a alcaldable de Míriam Nogueras, que va prioritzar la feina al PDeCAT i al Congrés, va obligar a buscar-li substitut. Canela és una de les cares noves i s’haurà de donar a conèixer, contra rellotge, si vol millorar els resultats de CiU, que fa quatre anys va quedar amb tres regidors dels vuit que tenia el 2011 i, pel camí, va perdre 3.700 vots.

Els republicans podrien ser la gran sorpresa de la nit electoral, com va passar fa quatre anys. ERC aconseguia els millors resultats a la capital del Maresme i tornava a entrar al consistori per la porta gran, amb quatre regidors i sent la tercera força al consistori. Per assolir l’alcaldia, el partit republicà ha confiat per tercera vegada en la figura de Francesc Teixidó, que es podria beneficiar també del moment dolç que viu la formació a escala nacional per incrementar vots.

La irrupció de noves formacions polítiques en l’àmbit nacional va reeixir fa quatre anys amb l’entrada de Ciutadans i Podem, que es presentava sota la marca blanca de VoleMataró, i van aconseguir tres regidors cadascun. Ciutadans, després de la crisi interna que ha viscut, s’ha afanyat a refer la llista i a buscar un nou lideratge. La seva candidata, Cristina Sancho, també és novella en política. La influència de la dinàmica dels partits caldrà veure com afecta Montse Morón, que, al capdavant de VoleMataró, deixa de donar suport a Podem i passa a aliar-se amb la formació d’Albano Dante Fachín. Per la seva banda, el PP revalida la confiança per tercera vegada al seu cap de llista, José Manuel López. Els populars van ser els grans defenestrats el 2015, quan van perdre la meitat dels vots, de 6.884 a 3.862, i van quedar només amb dos regidors.

La CUP, que té representació al consistori des del 2007, fa quatre anys guanyava un segon regidor. Serà precisament la número 2 del partit, Carme Polvillo, la nova cap de llista que s’haurà de consolidar en una convocatòria en què entra en joc una nova força sobiranista, Primàries Mataró, que ha escollit el lideratge d’Anna Brun. Faltarà veure l’espai polític que tindrà En Comú Podem, amb Sergi Morales de candidat, que concentrarà els electors d’ICV, que van reduir al mínim la seva presència el 2015, i els de Podem. La regidora de Plataforma per Catalunya, Mónica Lora, encapçala aquest cop la llista de Vox.