A Banyoles, gent amb els deures per fer

Els pròxims quinze dies, algunes de les candidatures que es presenten a Banyoles s’hauran d’esforçar més que les altres per donar-se a conèixer i explicar què proposen. Són les dues llistes noves: Sumem Banyoles i Convivència i Progrés. La primera ja té una part de la feina feta. Sabem que es nodreix sobretot de la CUP –que aquest cop no es presenta– i de gent vinculada a ICV –que tampoc ha confeccionat candidatura–. Debatut en un àmbit intern, el seu programa encara no s’ha difós gaire, però ens consta que, de les quatre llistes que hi ha, el seu és el més alternatiu, a tots nivells. De Sumem, amb Non Casadevall d’alcaldable, s’espera un esforç intens si, com diuen, volen eixamplar la seva base electoral més enllà de la CUP i d’un sector dels ecosocialistes.

Convivència i Progrés té més deures pendents perquè del programa no se’n sap gran cosa, ja que han previst explicar-lo a partir d’aquest cap de setmana. No obstant això, de la llista que encapçala el periodista Quim Fernández se saben qüestions que per si soles poden mobilitzar l’electorat al qual es dirigeixen de manera preferent: està vinculada al PSC i parteix de la idea que hi ha vida més enllà del procés independentista. Ras i curt, és una opció per als que no s’hagin sentit ben representats en un consistori on, amb més o menys intensitat, tots els grups han donat suport a les aspiracions sobiranistes. Se suposa, però, que als electors els interessa saber com gestionarien el dia a dia de Banyoles. Per tant, tenen força feina per endavant.

ERC ho té més fàcil, en comparació amb les dues candidatures anteriors. Després de governar entre el 1999 i el 2007, els republicans han estat tres mandats sent el principal grup de l’oposició i els ciutadans han pogut copsar el seu tarannà, generalment constructiu. Sí que caldrà que treballin per donar a conèixer les dones i els homes que estan en els llocs preeminents de la seva llista, atès que hi ha moltes novetats. En els deu primers no hi ha cap regidor dels últims mandats i n’hi ha dos (el mateix alcaldable, Jaume Butinyà, i la número sis, Lali Turró) que havien estat en aquell govern, dotze anys enrere. A banda de les propostes electorals, als republicans els convé explicar qui són.

Junts per Catalunya –privilegi de qui governa– és la que té els deures de campanya més avançats. No els fa falta explicar qui és l’alcaldable ni insistir gaire en el programa. Després de tres mandats d’un govern de CiU tirant a personalista, no deu quedar cap banyolí que no sàpiga qui és Miquel Noguer. A més, en els primers llocs de la llista repeteixen pesos pesants del darrer equip i una de les novetats, Miquel Cuenca, ja és prou conegut. La seva campanya es podria vertebrar en la defensa de la feina feta, en l’anunci d’una gestió de continuïtat i a donar a conèixer algun projecte de ciutat engrescador.