Una comarca en l’era de la postconvergència

El Baix Empordà, un dels tradicionalment grans i històrics feus convergents, és ara un territori en disputa. Una comarca amb 36 municipis i una extensió de 700 km², per on pugnen marques històriques amb les sigles més o menys intactes, d’altres de reinventades sobre formacions no ja derruïdes, sinó extingides; partits amb vocació d’estat que dels del centralisme de la capital volen penetrar a la comarca i, finalment, tiradors solitaris que pensen, convençuts, que encara tenen molt a dir i a fer –o senzillament tenen un mal plegar– i que volen mantenir-se, tot i haver-se quedat sense paraigua polític. Tampoc s’ha de deixar de banda, per rellevant, la participació de polítics veterans que volen continuar defensant la vara d’alcalde, tot i que les noves generacions els poden considerar políticament amortitzats.

Aquest dibuix del Baix Empordà es jugarà en dues lligues: la que hi haurà en municipis grans, com Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols, juntament amb Palamós, Calonge i Sant Antoni, Torroella de Montgrí –on ahir mateix es va fer un debat sobre educació– i la Bisbal d’Empordà. L’altra, a la del Baix Empordà interior, de pobles petits. Tot plegat molt incert. Amb les eleccions al Congrés dels Diputats encara calentes, tot fa preveure que el PP serà escombrat en algunes poblacions per Ciutadans. I, també, com ERC pot pujar o, fins i tot, imposar-se en alguns municipis, sempre en espera de com reaccionarà l’electorat amb Junts per Catalunya. També, i en aquest escenari postconvergent, cal veure què farà Som Ara Palamós o Tots per la Bisbal, totes dues amb gent de CDC i UDC. Caldrà estar molt atents a com es redefineix l’espai postconvergent. A grans trets, al Baix Empordà estem davant d’un canvi de paradigma rellevant on l’electorat situarà les peces al lloc que els pertoca.