JOAN BALLESTER
PRESIDENT DE LA PLATAFORMA REUS DECIDEIX
«Hem de donar una imatge de país seriós i compromès amb el futur»
Aquest reusenc nascut el 1941 presideix la plataforma més important de les que han convocat els catalans a les urnes aquest 25 d'abril. Està orgullós de la feina que s'ha fet perquè s'ha treballat amb la voluntat de ser un exemple per a Catalunya
Tot preparat per al 25-A?
–«Sí, gairebé tot preparat.»
–Arribem a aquesta tongada de consultes, en conjunt, més preparats del que vam arribar a l'anterior?
–«Se'm fa difícil jutjar com estaven de preparats els municipis de l'onada anterior. Ara bé, estem força ben preparats.»
–Quines lliçons han après de les convocatòries precedents?
–«Des de Reus hem procurat actuar amb un rigor extrem, sense moure'ns ni un mil·límetre del tarannà institucional; hem assumit el rol d'Estat i hem aconseguit una implicació important de la societat i dels agents polítics i socials.»
–Per Reus ha de ser un motiu de satisfacció que la coordinadora nacional els citi com a model de feina ben feta.
–«El reconeixement de la feina sempre és agradable, però ens afegeix un repte important i difícil, que és donar una imatge de país seriós i compromès amb el seu futur. Un país que camina amb voluntat ferma cap a una democràcia integral.»
–És el triomf d'una política amb absència de personalismes?
–«L'equip de Reus Decideix ha estat competent, eficaç i molt cohesionat. Hem treballat amb un objectiu comú: el d'integrar amb rigor tota la societat, mantenint el respecte a totes les ideologies.»
–Reus serà la segona ciutat més gran de Catalunya, després de Lleida, on es farà la consulta. Pesa aquesta responsabilitat?
–«Sí, tant de cara enfora com de cara endins. Arribar a tots els ciutadans d'una població de més de cent mil habitants és una tasca difícil si tenim en compte la migradesa dels pressupostos en què ens movem. El repte és complicat. Sempre ens quedarà el dubte de si hem estat capaços de fer arribar el nostre missatge a tots i cadascun dels ciutadans.»
–La participació ciutadana estarà a l'altura de les expectatives?
–«Aquest és el nostre desig. Esperem que el resultat sigui confortable. Hem de tenir en compte, però, els recursos de què hem disposat per fer la consulta. Per exemple, el referèndum sobre l'Estatut va costar al Parlament 15 milions d'euros o, el que és el mateix, 2,10 euros per català. El nostre pressupost ha estat de 22.500 euros. Només que votessin 2.500 persones ja hauríem assolit el mateix resultat que en un referèndum convocat per l'Estat. Tot el que estigui per sobre serà un èxit.»
–Una participació massiva és la millor resposta que el país pot donar al guirigall del Constitucional?
–«Aquesta seria una resposta contundent. El Constitucional juga al gat i la rata. Després de quatre anys aquesta indefinició sobre la constitucionalitat de l'Estatut està fora de tota lògica.»
–A un independentista no li convé una sentència contra l'Estatut?
–«Com a president de la plataforma Reus Decideix haig de mantenir el to institucional. Personalment, penso que la via estatutària és difícil que sigui acceptada a l'Estat. Ens hem de preguntar si Espanya ens vol o no.»
–El decep que CiU i el PSC no tinguin en compte la independència com una opció viable?
–«Cada partit té la seva pròpia estratègia. Els ciutadans cada cop tenen més clar què volen. Les pròximes eleccions al Parlament donaran una pista clara sobre quines són les estratègies bones per al futur del país.»
–És compatible, com fa Artur Mas, dir que s'està a favor del dret de l'autodeterminació però no avalar-ne l'exercici?
–«Una cosa sembla, a priori, contradictòria amb l'altra.»
–ERC s'ha equivocat donant suport dos cops a una presidència que no vol la independència?
–«Les opcions de cada partit són legítimes i s'han d'analitzar a llarg termini, tenint en compte, entre altres coses, la feina feta mentre s'ha governat. No es poden fer valoracions a curt termini.»
–La crisi econòmica pot ser un motor de l'independentisme: posa al descobert les nostres mancances...
–«La crisi afecta el ciutadà a l'hora de prendre decisions amb una papereta als dits. No fa variar res la desigualtat de tracte que ens dispensa l'Estat, que és inqüestionable en temes com les balances fiscals.»
–En aquestes eleccions poden votar els immigrants, però fins ara no han anat gaire a les urnes. Ha estat una errada permetre'ls votar?
–«Catalunya és un projecte de futur, que inclou tots els catalans, en el sentit més ampli. La immigració és un fet, són ciutadans que viuen a Catalunya i que s'han d'integrar en aquest projecte. També poden votar els ciutadans de 16 anys, que tenen molt més a dir que persones de la meva edat que ja estem de sortida. És positiu que uns i altres puguin votar.»
–Acabades les consultes hi haurà prou massa crítica per portar el país cap a un referèndum vinculant?
–«La consulta vinculant depèn de l'ordenament jurídic. En un moment o altre el Parlament de Catalunya haurà de prendre alguna decisió en aquest sentit. Les consultes hauran propiciat dues coses importants: ara que es parla tant de desafecció, hauran demostrat que hi ha moltes persones interessades en el futur del nostre país; i, per altra banda, l'exercici d'opinar sobre el nostre país és saludable. S'equivoquen els partits que diuen que no cal anar a votar perquè aquestes consultes no tenen importància.»
–La possible independència de Catalunya implica internacionalitzar la causa?
–«No hi ha ningú independent. El que volem és que Catalunya tingui una veu pròpia en aquest estat que en els anys a venir es dirà Europa. En un futur, no gaire llunyà, no podrem anar pel món sense un passaport que digui Europa. Caminem cap aquest estat europeu: ara s'està discutint que la Comissió Europea pugui intervenir en els pressupostos dels països abans que aquests els aprovin. Això significa la mort dels estats. Europa es regionalitzarà i Catalunya hi tindrà un paper de primer ordre.»
–En aquesta Europa realment creu que les nacions sense estat podran tenir un paper important?
–«L'hauran de tenir, perquè els estats actuals són fruit d'un moment polític de fa cinc-cents anys.»
–Els estats no deixaran espai polític.
–«És un procés irreversible. Els estats hauran de cedir el poder al govern d'Europa i als governs regionals, que seran els més pròxims al territori per executar les polítiques generals.»
–Què en pensa, d'opcions polítiques com Reagrupament?
–«Reagrupament no té voluntat de futur, només vol ser la palanca per a un canvi. Qualsevol opció política necessita un projecte social al darrere. Ara bé, Catalunya haurà de fer un esforç perquè d'una manera unitària sigui present en aquesta Europa futura.»
–Jan Laporta és un bon candidat a la presidència de la Generalitat o és un salvapàtries?
–«Ha estat un excel·lent president del FC Barcelona, ha sabut sobreviure a circumstàncies difícils, però no hem de deixar de banda que el futbol està en funció de si la pilota entra a la porteria: si entra, tot és fantàstic i si no, tot és un desastre. Ha estat un gran president del Barça tant en l'aspecte esportiu com en l'institucional. Si es dedica a la política ja en parlarem.»
k
La versió extensa de l'entrevista, a www.elpunt.cat
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 20-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 20-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 20-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 20-04-2010, Pàgina 19
- El Punt. Penedès 20-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 20-04-2010, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 20-04-2010, Pàgina 15