Política

Boya explica al Suprem que es va discutir amb Sànchez el 20-S perquè la CUP no volia desconvocar la manifestació

L’exdiputada de la CUP descriu com també va pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil i emmarca els fets d’Economia en “la desobediència civil no violenta”

L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha explicat al Suprem que es va discutir amb Jordi Sànchez el 20-S en una reunió a dos quarts d’onze de la nit a Economia perquè no veien bé desconvocar la concentració. “Em vaig discutir amb Sànchez sobretot, perquè ell estava convençudíssim que calia desconvocar”, ha detallat. Tant Sànchez com Cuixart els van demanar suport a ella i Eulàlia Reguant (CUP) i altres diputats de forces independentistes per demanar a la gent que marxés. Des de la CUP, van posar com a “condició” que anunciessin per a l’endemà “amb hora i lloc” com continuaven les protestes. Boya també ha dit que ella i Reguant van pujar a un vehicle de la Guàrdia Civil per calmar els ànims d’un grup de joves que “protestaven més animadament”. Ha dit que en tot moment es van fer crides a protestar des de les “bases de la desobediència civil no violenta”. “Era important fer crides i recordar que calia mantenir-nos en aquesta actitud perquè la intervenció de la policia buscava just el contrari”, ha remarcat.

L’exdiputada i expresidenta del grup parlamentari ha testificat a petició de les defenses de Sànchez i Cuixart i cap de les acusacions li ha formulat preguntes. Boya ha descrit que va estar present al registre d’Exteriors i Economia però que al migdia va marxar cap a la seu de la CUP quan se’n van assabentar de l’intent “d’assalt” al partit sense ordre judicial. S’hi va estar vuit hores i després va anar altre cop a Economia. Sobre l’intent de registre a la CUP, ha defensat que en tot moment la gent va protestar de manera “pacífica i festiva, amb música i balls” i ha denunciat la situació. “Vam estar exercint tècniques de desobediència civil davant d’un fet que es va demostrar que era il·legal perquè no tenien ordre per entrar a un partit, gravíssim en democràcia”, ha valorat.

Reguant també va passar pel Suprem a testificar però en el seu cas no va poder aportar aquests detalls perquè es va oposar a respondre a Vox (que l’havia demanat com a testimoni) i el president del tribunal, Manuel Marchena, va demanar que es deduís testimoni per la seva actuació ja que com a testimoni estava obligada a respondre totes les parts.

(que ja va testificar al Suprem però no va aport

“No es volien alterar els registres”

A preguntes de Marina Roig (Òmnium), ha descrit que era “totalment anormal en un context de democràcia” que la policia entrés a dependències públiques del Govern però ha negat que en cap cas es volgués impedir ni alterar la “normalitat” dels registres. “No vaig ni llegir, ni escoltar ni veure cap crida a impedir els registres que s’estaven fent”, ha descrit Boya, que ha defensat que tant les crides que va fer per Twitter i públicament, també les de la CUP i les d’altres organitzacions eren sempre a “exercir el dret fonamental a manifestació i protesta sempre des de la desobediència civil no violenta”.

A més, ha dit que quan va tornar a la conselleria cap a les nou de la nit l’ambient era “festiu” i que els va ser “fàcil” arribar fins a la porta perquè “la gent no impedia el pas”. “Considerava que com a càrrec electe era important que se’ns veiés i per això l’Eulàlia Reguant i jo vam anar fins a la porta”, ha indicat.

Puja als cotxes de la Guàrdia Civil

Llavors, un cop allà, ha dit que van ser Sànchez i Cuixart qui els van demanar que s’adrecessin cap a un grup de joves que estaven “més animats” per demanar-los que es calmessin. I ha explicat que va ser llavors quan van decidir pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil –on ja no hi havia ningú a dalt- provistes d’un megàfon per fer noves crides a la calma. En aquell moment, ha dit que el vehicle ja tenia danys materials com enganxines o el vidre del davant trencat i que van pujar a dalt perquè era “un bon faristol” on se les podia veure i escoltar bé.

Ha recordat que va fer broma des de dalt i va dir que sabia que a “molts us agradaria pujar un patrol” però que ella ho feia per “recordar que exercíem un dret a manifestació i sempre des de la no violència”.

Discussió amb Sànchez

Tant ella com Reguant van estar també a dins de la conselleria en una reunió a dos quarts d’onze de la nit on tant Sànchez com Cuixart insistien que calia desconvocar perquè el registre havia acabat i perquè tenien por que amb la gent jove que “beu” la “cosa es pogués desconvocar”. En aquesta reunió, on hi havia d’altres diputats -com Lluís Llach, Roger Torrent i Jordi Orobitg- les dues diputades de la CUP no estaven d’acord amb la petició que els feien els ’Jordis’, que sol·licitaven que els ajudessin i anessin a l’escenari a anunciar la desconvocatòria.

Fins i tot, Boya ha explicat que es va “discutir” amb Sànchez perquè considerava que elles no podien dir a la gent “que marxés a casa i no exercís el dret a protesta”. “Vam tenir un intercanvi de paraules apujat de to”, ha reconegut. Finalment, però, van accedir però a canvi que els ’Jordis’ fixessin “lloc i hora” per continuar amb la protesta l’endemà. És per això que es va anunciar que el 21 davant del TSJC continuarien les protestes. També ha dit que Sànchez i Cuixart van informar els dos tinent de la guàrdia civil que sortien fora per a desconvocar la mobilització.

Reguant també va passar com a testimoni pel Suprem per, en aquell cas, no va poder aportar aquests detalls. L’havia citat Vox i es va negar a respondre les seves preguntes i el president, Manuel Marchena, va demanar investigar-la (deduir testimoni) perquè estava obligada per llei a respondre totes les parts. Va passar el mateix amb Antonio Baños.

  • 14:19 Acaba la declaració de Mercè Corretja. Acaba la sessió del matí, Marchena anuncia que el judici es reprendrà a les 16.30h. Aquest matí faltaven per declarar Núria Cuenca, secretària general d'Educació, i Ricard Font, exsecretari d'infraestructures i mobilitat
  • 14:18 Acaba l'advocada de l'Estat i és el torn de preguntes de Vox
  • 14:14 L'advocada de l'Estat pregunta si el termini de tres setmanes per a un contracte marc és inusual (en relació a la campanya Civisme) i Corretja diu que seria difícil. "Però és el que va passar", diu Seoane. Marchena li ha cridat l'atenció pel comentari
  • 14:02 Torn de l'advocada de l'Estat
  • 14:00 La fiscalia pregunta si coneix una factura d'Unipost que va intentar cobrar un quadre excel. Corretja diu que ha conegut aquest quadre però que "no era una nota d'entrega, formalment no complia els requisits necessàries, sense firma". "Era una nota falsa, no era certa"
  • 13:57 Corretja explica que no ha viscut mai una rescissió d'ofici per irregularitats de contracte. "Em semblaria difícil".
  • 13:55 La fiscal pregunta a Corretja si ha detectat irregularitats en contractes. Corretja explica que si s'observa alguna irregularitat es procedeix a un expedient de regulació d'ofici
  • 13:53 Acaba l'interrogatori de la Defensa a Mercè Corretja. Ara és el torn de la fiscal Madrigal
  • 13:49 Corretja: "La gent que pot intervenir en un contracte, més de 12 persones entre tècnics, funcionaris, assessoria jurídica, òrgan de contractació..."
  • 13:44 "Un equipament públic es pot cedir gratuïtament. Això no és una activitat contractual. Hi ha un règim de preus públics i si és una cessió gratuïta a entitats, es declara la gratuïtat"
  • 13:43 "Hem fet vàries recerques sobre algun contracte relacionat sobre l'1-O i no hem trobat res"
  • 13:42 "L'acord marc de serveis postals tenia dos lots. Dos a Correos i un a Unipost". "El contracte derivat s'activava amb la nota d'entrega"
  • 13:37 "Tota la contractació es tramita electrònicament i el sistema no permet passar al pas següent si no s'ha fet tot els tràmits. Tot està pautat i queda registrat en l'aplicatiu"
  • 13:35 "L'obligació de pagament neix quan es certifica que la prestació s'ha executat"
  • 13:33 La directora de contractació pública de la Generalitat explica que el crèdit pressupostat en una licitació que queda deserta, queda alliberat el crèdit que s'havia reservat inicialment i es reincorpora al pressupost públic, sense cap tipus d'obligació de pagament
  • 13:31 La següent testimoni és Mercè Corretja, directora de contractació pública de la Generalitat. Comença preguntat Francesc Homs
  • 13:29 Ladvocada Judit Gené intervé un moment per repreguntar sobre la firma d'un informe. Acaba el testimoni de Francesc Esteve
  • 13:26 Acaba el torn de l'Advocacia de l'Estat i és el torn de l'acusació particular
  • 13:11 Torn de l'Advocacia de l'Estat.
  • 13:06 Esteve diu que la campanya de les vies de trens no té relació amb la campanya de civisme, segons han pogut comprovar
  • 13:04 Sobre la campanya de civisme, la fiscalia pregunta si es va demanar una ampliació de crèdit per finançar la campanya. Esteve diu que és habitual en segon semestre de l'any, els departaments es dirigeixin a Economia per demanar ampliació de crèdit
  • 13:03 Sobre la campanya de registre de catalans a l'exterior del 2017, se li pregunta si sap que es van emetre factures. Esteve diu que no es van arribar a pagar perquè estaven essent objecte d'investigació per la fiscalia general de Catalunya i per principi de prudència es va suspendre el pagament
  • 13:00 La fiscal demana a Esteve si sabia que en les seus d'Unipost es van rebre cartes, sobres, després requisades. Esteve diu que no consta cap encàrrec ni factura pendent de pagament
  • 12:54 Marchena intervé per remarcar preguntes de la fiscal. Esteve explica que quan el TC notificava requeriment suspensió del referèndum, s'incloïa una nota del gabinet jurídic
  • 12:53 La fiscal pregunta: "Sobre els requeriments personals del TC de cada membre del govern, va emetre algun informe?". I Esteve insisteix que no és la funció del gabinet jurídic fer informes previs si no ho demana la Generalitat
  • 12:51 "Ningú se'm va dirigir per fer un informe sobre el caràcter legal o no del referèndum"
  • 12:50 "Quan arribaven interlocutòries o requeriments del Tribunal Constitucional s'informava als departaments de la Generalitat"
  • 12:49 La fiscal pregunta a Esteve si el govern li va consultar sobre els requeriments del Tribunal Constitucional. Esteve remarca que el gabinet jurídic són consultius "en cap cas són vinculants"
  • 12:46 Es reprèn el judici. Torna el testimoni Francesc Esteve. Ara és el torn de la fiscalia
  • 12:25 A més, dos exmembres de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet i Joan Guinó, han informat al tribunal que s'acullen al seu dret de no declarar per la seva condició d'investigats per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Nuet i Guinó estaven citats per la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell però no assistiran a la sessió
  • 12:24 La defensa de Jordi Turull ha renunciat al testimoni del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que estava previst per a la sessió d'aquest dilluns al matí
  • 12:06 Acaba el testimoni de Francesc Esteve i Marchena anuncia mitja hora de pausa del judici.
  • 11:50 Les aplicacions que es van tancar, en general, es van clausurar indisciminadament aplicacions que tinguessin dades de cens
  • 11:48 Esteve: "Es va portar al Parlament l'avantprojecte de llei de vot electrònic al Parlament de Catalunya i es va aprovar amb un ampli consens. No tenia res a veure amb el referèndum de l'1-O"
  • 11:41 Pina li pregunta sobre la campanya de publicitat de registre de catalans a l'exterior
  • 11:39 Pina demana incloure l'informe com a prova documental
  • 11:39 Sobre els anuncis de les vies de tren a la CCMA. "Analitzat a nivell jurídic i administratiu, es va iniciar un expedient de revisió del càrrec de l'emissió dels anuncis principis del 2019. Va dictar dictamen de la nul·litat del càrrec"
  • 11:37 Sobre els anuncis de les vies de tren a la CCMA: "Vam rebre dues factures sobre la celebració del referèndum de l'1-O. Es van rebre per correu electrònic i no per la plataforma que existeix. Es va emetre un informe jurídic i es diu que es retorna les factures perquè s'havia fet en caràcter gratuït. El gener del 2019 la CCMA va reclamar el pagament de les factures"
  • 11:35 Esteve: "Vam clausurar 26 aplicacions que ens sol·licitava el TSJC i el tancament de la xarxa wifi de tots els centres d'educació"
  • 11:30 Esteve: "El dia 1-O es va rebre una notificació al CTTI en què es deia que es desconectés la xarxa wifi a tots els centres públics d'ensenyament. I es va fer"
  • 11:26 Esteve: "No hi va haver cap tipus de comunicació sobre entrades i registres a seus d'edificis públics de la Generalitat. Vam presentar una queixa, que no va tenir resposta"
  • 11:25 Esteve explica que Jordi Turull no va estar en cap registre. Que ell li anava informant sobre tot allò que anava passant
  • 11:24 El testimoni explica que el matí del 20-S el conseller Jordi Turull el va trucar per demanar que es facilités l'actuació judicial policial on s'estaven fent registres. Jo vaig estat al CTTI i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.
  • 11:22 Pregunta l'advocat Jordi Pina.
  • 11:19 El següent testimoni és Francesc Esteve, director del gabinet jurídic de la Generalitat
  • 11:18 L'acusació popular no fa preguntes i acaba el testimoni de l'inspector dels Mossos
  • 11:17 Acaba l'interrogatori de la defensa. El fiscal no fa cap pregunta. Torn de l'Advocacia de l'Estat
  • 11:16 Pina pregunta si el primer dia del judici del 9-N voluntaris de l'ANC van fer un cordó de seguretat. L'inspector explica que des d'Arc de Triomf fins al TSJC va ser l'ANC qui va fer una passadís de seguretat perquè passessin les autoritats que venien des del Palau de la Generalitat
  • 11:14 "És cert que el passeig Lluís Companys estava ple i que cada dia hi havia gent mentre va durar el judici, durant una setmana. No hi va haver incidents"
  • 11:14 Pregunta sobre concentracions davant del TSJC amb alcaldables i diputats durant el judici del 9-N
  • 11:12 L'interrogatori a l'inspector dels Mossos el fa l'advocat Jordi Pina
  • 11:09 Marchena crida a declarar l'inspector dels Mossos d'Esquadra número 1622.
  • 11:08 Acaba el testimoni de Mireia Boya.
  • 11:06 Roig pregunta si es va comunicar als agents de la Guàrdia Civil que s'anava a comunicar a la gent la desconvocatòria de la concentració
  • 11:05 Boya: "Després ens vam donar compte que la gent que estava davant d'Economia i els que estaven Rambla cap amunt no havien sentit el que havíem dit sobre l'escenari i la desconvocatòria de la concentració"
  • 11:04 Boya: "Vam pujar representants de tots els grups parlamentaris per convocar la gent per a l'endemà"
  • 11:03 Boya: "Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ens van demanar que pugéssim a l'escenari per desconvocar la concentració"
  • 11:02 Boya: "Vam dir que només desconvocaríem si citàvem la gent l'endemà a una hora i lloc exacte per protestar"
  • 11:01 Boya: "Sobretot em vaig discutir amb Jordi Sànchez, que estava convencidíssim que s'havia de desconvocar"
  • 11:00 Boya: "Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ens van explicar que desconvocarien la concentració. Jo i Eulàlia Reguant vam dir que no erem ningú per desconvocar la gent"
  • 10:59 Boya: "Vaig entrar únicament un cop dins d'Economia, després de parlar sobre el vehicle, acompanyada de diferents diputats i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per parlar junts de com era la situació"
  • 10:58 Boya: "Vaig pujar al patrol de la Guàrdia Civil no per malmetre el vehicle"
  • 10:57 Boya: "El sentit de les meves paraules era per recordar de mantenir una actitud no violenta"
  • 10:55 Boya: "A diferència del matí, no hi havia ningú pujat als cotxes de la Guàrdia Civil i vam pujar al sostre d'un dels dos vehicles, vam pensar que era un bon lloc per dirigir-nos a la massa concentrada per recordar que havíem de mantenir una actitud pacífica i no violenta"
  • 10:54 Roig pregunta sobre perquè van pujar a un cotxe de la Guàdia Civil. Boya explica que es va pujar perquè hi havia un grup de gent jove "molt entusiasta" i ens van dir que potser eren més propers a la CUP i vam pujar per recordar quina era l'actitud de la protesta no violenta
  • 10:51 Boya: "Des de Gran Via fins a Economia, ens vam anar obrint pas fins que ens vam trobar el cordó de seguretat que van fer els voluntaris de l'ANC"
  • 10:50 Boya: "L'ambient a Economia a la nit era completament festiu. Tot eren càntics en positiu sobre el desig de poder votar"
  • 10:49 Boya: "La Policia es va retirar de davant la seu de la CUP cap a les 20h del vespre. No entenc per què van haver de tirar salves, si l'actitud era tranquil·la. Llavors vam tornar a la seu d'Economia"
  • 10:48 Boya: "Volíem que la gent se sentés davant la seu per impedir l'entrada a la seu, perquè la policia no tenia ordre judicial. I no hi van entrar"
  • 10:46 Boya: "Vam fer crides perquè la gent vingués davant la seu de la CUP per defensar l'actuació policial. S'hi van concentrar unes 3.000 persones"
  • 10:45 Boya: "Vaig estar unes set hores a la seu de la CUP i després vaig tornar a Economia"
  • 10:44 Boya: "Cap a quarts de dotze, vaig marxar cap a la seu de la CUP, on hi va anar la policia"
  • 10:42 Boya, sobre el 20-S: "En les dos seus, a Vila Laietana i Economia, en cap moment vaig llegir o escoltar cap crida a impedir els registres que s'estaven fent"
  • 10:41 Boya: "Aquell dia vaig enviar diversos tuits. A primera hora del matí vaig fer una crida a la gent que es mobilizés"
  • 10:40 Boya: "Vaig considera que com a càrrec electe, diputada de la CUP, era important que se'm veiés i vaig anar a la porta d'Economia"
  • 10:39 Boya: "Després vaig anar cap a les 11h a la seu d'Economia. Estava amb Eulàlia Reguant i Gabriela Serra. Hi havia molta gent, també altres diputats del Parlament, del Congrés, Senadors i alcaldes. L'ambient era festiu"
  • 10:37 Boya: "Des de primera hora quan vaig sentir per la ràdio que la policia havia entrat en dependències de la Generalitat, vaig anar a la seu de Via Laietana, que és la que està més pròxima al meu domicili"
  • 10:36 L'advocada Marina Roig interroga Mireia Boya, sobre el 20-S.
  • 10:33 La següent testimoni és Mireia Boya
  • 10:32 Acaba el testimoni del votant de Badalona
  • 10:32 "Vaig anar a votar al centre on voto normalment", explica el testimoni a preguntes de Vox
  • 10:30 Torn de pregunta de la fiscalia
  • 10:30 El testimoni explica que l'actitud de la gent durant l'1-O era de tranquil·litat. Al centre no es va presentar ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional
  • 10:28 La defensa interroga el tercer testimoni. Va votar a la Biblioteca Casacuberta de Badalona
  • 10:26 Acaba la declaració de la testimoni. Ara és el torn d'un altre votant, Jordi Lleal
  • 10:26 La testimoni assegura que la Policia va utilitzar les porres contra la gent que estava a l'escola.
  • 10:25 Vídeo de l'actuació de la Policia Nacional a l'escola Fedac d'Horta, a Barcelona
  • 10:24 Al final la Policia Nacional va marxar. Quan van arribar no van parlar amb ningú, van anar directament a treure la gent que estava davant la porta
  • 10:23 La testimoni explica que van arribar la Policia Nacional a les 9.15h del matí. Estàvem entrellaçats i la Policia ens arrencaven i ens empujaven cap al carrer. Erem unes 600 persones i no podien arribar a la porta de l'escola
  • 10:21 El següent testimoni és Pilar Rodríguez, una altra votant de l'1-O. Va votar a l'escola privada Fedac d'Horta a Barcelona
  • 10:19 Acaba el primer testimoni del matí
  • 10:18 Testimoni de Vilalba Sasserra: "Vaig sortir quan arribava la Guàrdia Civil per proclamar la voluntat de democràcia"
  • 10:15 "La Guàrdia Civil no es va endur res en relació al referèndum, sí un ordinador de l'Ajuntament i dos altaveus i dues urnes que es feien servir per a altres eleccions"
  • 10:13 "La consigna era que quan ens diguessin que venien a complir un mandat judicial, apartar-nos perquè entressin"
  • 10:12 La tònica general de la gent era fer càntics de "Volem votar" i "democràcia"
  • 10:11 La intervenció de la Guàrdia Civil des que van arribar i van marxar va durar cinc minuts
  • 10:11 Portaven porres, escuts, escopetes. Van utilitzar els escuts i les porres i diversos ciutadans van resultar ferits i van necessitar atenció mèdica. Cops a les cames, alguns al cap, l'espatlla...
  • 10:09 El testimoni explica que quan va arribar la Guàrdia Civil van entrar al col·legi electoral sense dir res a ningú.
  • 10:09 Vídeo de l'arribada de la Guàrdia Civil a Vilalba Sasserra
  • 10:07 El testimoni explica que a les 17.15h van arriba entre 18 i 20 vehicles de la Guàrdia Civil al centre de votació de Vilalba Sasserra
  • 10:06 Pregunta la defensa de Sànchez, Turull i Rull. El testimoni Albert Nogueras va votar de Vilalba Saserra
  • 10:05 Comença el judici amb la declaració d'Albert Nogueras, votant de l'1-O
  • 09:43 El judici arrenca aquest matí amb els tres últims votants que ha citat a declarar l'advocat Jordi Pina, que defensa Sànchez, Rull i Turull
  • 08:24 La festivitat local de San Isidro a Madrid fa que aquesta setmana només hi hagi sessió de judici al Suprem dilluns i dimarts
  • 09:30 "A temps real es pot saber totes les licitacions i incidències que hi ha en la contractació pública"


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Hamàs, Fatah i dotze grups més acorden fer un govern d’unitat nacional

barcelona
política

Sánchez i Aragonès es reuniran demà a Barcelona en plenes negociacions per la investidura

barcelona
estats units

Harris ja té el suport de prou delegats per garantir-se la nominació presidencial

barcelona
política

Sánchez olora la derrota en estrangeria en un ple dens i en mans de Junts

madrid
europa

Alemanya i les lliçons del futbol

Berlín
Eduard Àngel Sànchez
Cap de l’oposició Amerencs pel Canvi

“Si el govern i l’oposició van a l’una, tot és molt més fàcil”

Amer
estats units

Kamala Harris guanya punts per ser la candidata demòcrata a la Casa Blanca

barcelona
regne unit

El ‘pla Ruanda’ dels conservadors va costar 830 milions d’euros

barcelona
política

Maragall deixa ERC per prendre “distància crítica” de l’afer dels cartells

barcelona