El PSC busca no perdre l’hegemonia a Terrassa
Es preveuen resultats molt ajustats, amb incertesa sobre si podran sumar aliances d’esquerres o independentistes per posar fi a 40 anys de socialisme
L’exalcalde Ballart es presenta amb una candidatura local després de sortir rebotat del partit
Segurament és de les campanyes electorals més intenses viscudes a Terrassa en les darreres dècades. En l’ambient polític i a l’Ajuntament es perceben nervis perquè la fragmentació que es pot produir en el ple a partir del 26 de maig –es presenten dotze candidatures– pot deixar un panorama difícil de gestionar amb els resultats més ajustats de la història. El PSC s’hi juga mantenir o perdre una hegemonia que fa 40 anys que dura, amb diverses majories absolutes, i ho fa en el moment de més debilitat, governant en minoria i havent-se recuperat del cop que va suposar el novembre del 2017 la renúncia del que aleshores era el seu alcalde, Jordi Ballart, que també va abandonar el PSC després de trencar el pacte amb el PDeCAT arrossegats per les dinàmiques nacionals del Procés. I ho va fer amb durs retrets contra la cúpula del seu partit per haver-lo pressionar contra la municipalització de l’aigua i per l’aplicació del 155.
L’aigua, precisament, ha estat la protagonista d’aquest darrer mandat, no només pel procés encara als tribunals amb l’antiga concessionària Mina d’Aigües un cop es van esgotar els 75 anys de concessió que no va impedir que s’acabés posant en funcionament l’empresa municipal Taigua, sinó perquè va acabar arrossegant un alcalde que va denunciar amenaces anònimes i extorsions. Això va capgirar el consistori i va fer revifar la possibilitat de l’oposició –ERC, Terrassa en Comú (TeC), PDeCAT i CUP– de posar-se d’acord per treure l’alcaldia al PSC. L’intent, com ja va passar a principis de mandat, no va fructifica r pels desacords entre el comuns i el PDeCAT, i Alfredo Vega, regidor des del 2007, va mantenir l’alcaldia socialista en substitució de Ballart. Des d’aleshores el PSC s’ha recompost en els divuit mesos que quedaven per acabar el mandat, superant també el fet que el nou alcalde va haver de substituir molts regidors de la formació que anaven a la llista com a independents i que van seguir els passos de Ballart.
I a aquest escenari s’hi ha d’afegir la sacsejada que va suposar l’entrada a presó del conseller Josep Rull, que va ser candidat per CiU el 2003, el 2007 i el 2011, i la marxa a l’exili del conseller de Cultura Lluís Puig, que ara precisament es presenta com a cap de llista de JxCat amb l’objectiu de recuperar-se de la patacada que van tenir el 2015 quan van passar de ser segona força amb 9 regidors a quedar-se amb 3. Tot això ha situat el municipi en una certa letargia, però posar un pres polític de cap de llista també pot tenir un paper determinant. ERC, que presenta per quarta vegada Isaac Albert de candidat i que té quatre regidors, també espera l’assalt a l’alcaldia aprofitant les dinàmiques nacionals i veient que el 28 d’abril es va situar com a segona força a no gaire vots de distància del PSC.
L’independentisme s’ha conjurat per treure els socialistes de l’alcaldia i tot just fa pocs dies que els republicans, JxCat i Primàries, amb la professora d’anglès Pepi Oller de candidata, van segellar un acord en què es comprometen amb un projecte republicà que canviï la manera de fer del govern de la ciutat si sumen després del dia 26. No hi està inclosa la CUP, que va substituir la candidata que va aconseguir entrar a l’Ajuntament per primera vegada i que va anar de diputada al Parlament, Maria Sirvent, per Marc Medina, que ara encapçala la llista amb un programa que aposta clarament per seguir endavant amb altres municipalitzacions.
Però l’independentisme no és l’únic front obert del PSC, ja que els Comuns, que el mandat passat van entrar forts i es van erigir en la principal força de l’oposició amb sis regidors, busquen fer efectiu el canvi i millorar els resultats amb el mateix candidat, Xavi Matilla. Durant aquest mandat van tenir sintonia i un acord amb ERC per intentar fer-lo possible, però no sumaven, tot i que també van negociar amb el PSC, i caldrà veure com els afecta el trencament amb ICV, EUiA i Podem, que s’han ajuntat per crear Iniciativa Verda-Unitat d’Esquerres amb la candidata Maria Eugènia López i amb l’ecosocialista Manel Pérez, un veterà que torna a l’arena política local.
Molts fronts oberts per al PSC, al qual s’hi suma el mateix exalcalde Ballart, que ha confeccionat una llista eclèctica i amb clau municipal sota el paraigua Tot per Terrassa, que els pot fer mal si entra en el joc de les aliances i es mantenen polèmiques com la d’última hora sobre el finançament i la cancel·lació del festival poètic Elixir, que va impulsar l’actriu Rosa Boladeras, la número dos de la llista de Ballart. Els socialistes s’han aferrat els últims mesos a la gestió feta, com ara la municipalització de l’aigua, l’acabament del pla de barris a La Maurina i aprovacions a última hora –coincidència o no– de projectes com el de la urbanització de la Rambleta, l’impuls del polígon Els Bellots II o la millora del servei de busos. I aprofitaran el fenomen Miki Núñez a Eurovisión per posar pantalles al parc Audiovisual i al Teatre Principal aquest dissabte.
Una altra incògnita, a la dreta del ple, serà veure si Vox aconsegueix entrar amb el cap de llista Jesús Rodríguez –els dos últims comicis ho va fer per la candidatura local Unió de Centre , ja desapareguda– i si ho fa a costa d’alguns regidors del PSC, dels tres regidors de Cs, que repeteix per quart cop amb Javier González, o l’únic del PP, Àlex Rodríguez.