La Xina contraataca amb més aranzels
Pequín eleva la tensió amb els EUA tot i l’avís de Trump que la situació “pot empitjorar”
Les noves mesures apunten sobretot a productes agrícoles nord-americans
La Xina va deixar passar tot el cap de setmana per anunciar, pocs minuts abans que obrissin els mercats nord-americans, quin era el seu contraatac a l’escalada de la tensió comercial amb els Estats Units. El Ministeri de Comerç xinès va fer públic que, a partir de l’1 de juny, béns nord-americans valorats en més de 53.420 milions d’euros tindran uns aranzels del 25%.
La guerra comercial continua i no hi ha cap previsió que acabi aviat. La decisió xinesa, que respon a l’aplicació d’aranzels dels EUA a importacions xineses valorades en més de 180.000 milions d’euros, és bàsicament un enduriment de la seva posició, a la “necessitat” de plantar-se davant les accions ordenades pel president Donald Trump.
El mandatari nord-americà havia intentat, sense èxit, advertir els xinesos que no s’atrevissin a aplicar represàlies a les accions del seu govern. “La Xina no hauria de respondre, o la cosa empitjorarà”, va piular a primera hora del matí. Minuts després, els xinesos anunciaven les noves mesures. “La Xina mai es rendirà davant la pressió externa”, deia un portaveu del Ministeri d’Exteriors de Pequín, Geng Shuang. Els principals afectats seran els productes agrícoles nord-americans (cacauets, sucre, soja), fet que toca principalment la base política seguidora del president Trump.
Els cops no sembla que hagin d’acabar aviat. Els EUA han començat el procés per aplicar encara més aranzels a la resta de productes xinesos: bens valorats en més de 270.000 milions d’euros que, de ser tarifats, deixarien gairebé totes les importacions xineses amb una taxa del 25%. La Xina també s’ha guardat asos a la màniga: l’editor del Global Times, un diari de la propaganda xinesa, assegurava que podria deixar de comprar productes agrícoles als EUA i reduir comandes a grans empreses com Boeing.
El govern de Trump, però, s’està adonant del dany intern que pot arribar a causar si la guerra comercial se li escapa de les mans. El Departament del Tresor va decidir que, arribi fins on arribi l’intercanvi d’aranzels, deixarà sense afectació una sèrie de productes –sense detallar– per valor de 44.000 milions d’euros, pressionats per les queixes de diversos sectors industrials.
A més, van haver de confessar que gran part del cost de la guerra comercial la pagaran els consumidors: aquest cap de setmana, el principal assessor econòmic de la Casa Blanca, Larry Kudlow, admetia que augmentaran els preus, ja sigui a costa dels contribuents o de les empreses, tal com prediuen tots els estudis sobre la matèria. Trump es nega a acceptar-ho.
Les borses d’arreu del món cauen en picat
Les represàlies xineses van tenir un impacte directe i brutal en les borses nord-americanes, amb fortes caigudes a nivells mínims anuals. L’esperança d’una continuació del diàleg entre els EUA i la Xina per solucionar la guerra comercial es va enterrar amb l’escalada dels aranzels, i els parquets ho van notar en la por dels inversors. La borsa de Nova York va estar tot el dia en números vermells. El Dow Jones va vorejar en tota la sessió mínims de fa més de tres mesos, amb un inici de jornada per sota d’un 2% i perdent 600 punts. Amb el pas de les hores va continuar baixant i trontollant. L’indicador que més va patir, però, va ser el Nasdaq: caigudes de més d’un 3% durant tota la sessió, en mínims anuals, en un moment complex: a banda de l’efecte dels aranzels xinesos –les pèrdues de Boeing, una de les empreses que estarien més afectades, van arrossegar-lo cap al vermell–, el Tribunal Suprem dels EUA va acceptar una demanda antimonopoli contra Apple, que va fer davallar les accions de l’empresa de Cupertino. La resta de borses també pateixen de valent per la tensió entre les dues potències. Els parquets asiàtics van tancar a la baixa, com les borses europees.